Un lloc per sobreviure a la pressió urbanística

Situada a pocs metres del cor del barri d’Horta, hauria pogut ser una casa més de les moltes que s’han convertit en edificis de més de quatre plantes. Tot i la conservació d’algun carrer i comptades cases unifamiliars que recorden el poble que fou fins a principis del segle XX, el desenvolupament urbanístic d’aquest districte barceloní ha anat exercint pressió sobre els habitatges de planta baixa i pis per treure-hi rendibilitat. Poder sobreviure a la pressió immobiliària i tornar a donar vida a una casa en desús de feia molts anys significa per als seus habitants guanyar un oasi de tranquil·litat i d’espai privat exterior en plena ciutat.

La Casa JJA, que és el nom que van donar al projecte de rehabilitació els arquitectes de TAAB6 -un estudi de Barcelona dirigit per Ivan Llach i Raquel Colacios-, és una construcció entre mitgeres de 1930, de set metres de façana per deu de profunditat del carrer al jardí. Al marge de la pintura que s’ha aplicat a la façana del carrer, res en ella és avui diferent del que va ser quan es va edificar la casa. Ni la fusteria, ni la disposició de balcons i finestres, ni les baranes i reixes de ferro han canviat en aquest habitatge unifamiliar que, fins i tot a l’interior, preserva al màxim la tipologia predominant abans de la transformació del barri.

Valorar les preexistències

Per a l’equip de TAAB6 era important començar la rehabilitació per un procés de despullament. Repicar les parets fins a trobar els maons de ceràmica amb els quals es va aixecar la casa i deixar-los vistos allà on interessi -com ara en certs pannells de la sala-cuina-menjador, dels dos dormitoris o del muntant de l’escala-, en una combinació que marca ritmes entre la termoargila i l’enguixat, blanc pur. Eliminar els falsos sostres, sobretot de la planta primera, on s’allotgen les dependències més íntimes de l’habitatge, per recuperar la visió de la volta catalana que les corona. O descobrir paviments hidràulics que havien estat tapats. Totes aquestes accions han posat en valor les preexistències de la casa, fins i tot les seves ferides, tan atractives de veure.

Per donar una vida nova i unificada a l’edifici, que en adquirir-lo ara fa tres anys estava dividit en dos habitatges, un per planta, es va voler canviar i afegir-hi el mínim, tot just el necessari per adaptar la distribució a les necessitats de la família i crear una seqüència d’espais ben interrelacionats. Així, la transformació més gran es va fer a la planta baixa, en la qual, després d’accedir-hi des del carrer per una petita zona d’estudi, l’eliminació de tots els envans i l’obertura total de la façana del pati amb unes grans vidrieres corredisses, multiplica de manera molt significativa l’espai per a la vida de dia, la més col·lectiva. Per a aquesta unificació gairebé total de l’interior amb l’exterior es va aixecar el nivell del jardí fins a agafar el mateix que el de la zona d’estar -i menjar i cuinar, amb un moble dissenyat especialment i fet amb fusta de pi que integra cuina i sala-. I es va fer un paviment continu de formigó que l’uneix a l’espai de terrassa coberta per una pèrgola d’estructura metàl·lica amb canyís i una enfiladissa que va donant presència al verd que continua al jardí, ja del tot obert al cel.

La Casa JJA, amb l’interior d’unes dimensions discretes, té molts espais exteriors. Té el balcó del carrer, al qual dona l’habitació de les nenes. Té la terrassa del primer pis, protegida per tres enrotllables -dels tons naturals de la termoargila- com a espai de privacitat per al dormitori principal. Tenia una mena de pati interior, també a la planta alta, que s’ha aprofitat per fer-hi una dutxa amb lluernari en un dels banys. Té la coberta de la casa, coberta catalana, que és un terrat accessible. I té el gran espai de jardí i porxada a la planta baixa, del qual, situat entre edificis al barri d’Horta, es pot gaudir gairebé tots dels dies de l’any.

La reforma que van fer els arquitectes de TAAB6, Ivan Llach i Raquel Colacios, és tan senzilla com eficaç. Amb els mínims canvis, però ben perceptibles, aquesta casa estableix un notable equilibri entre la funcionalitat, l’estètica i la sostenibilitat. Tot, amb una presència discreta però sensible, en un entorn que la pressionava i se l’hauria poguda menjar.