Suplements 19/03/2021

La intenció positiva

Cal eliminar la interpretació negativa de la realitat que ens connecta directament amb emocions desagradables

Helena Alvarado
3 min
Els pares hem de contribuir a millorar l’ambient familiar.

Avui tenen cita en Joan i el seu pare. Primer entra a la consulta el seu pare, i una mica molest em conta que han tingut problemes per arribar-hi a temps. En Joan tenia ganes de provocar-lo i ha allargat al màxim l’hora de partir de casa. Quan ell l’ha instat a partir, en Joan encara era al bany i s’entretenia pentinant-se, tot i que sempre se li ha d’insistir que ho faci. Ell ha interpretat clarament que aquesta conducta era una provocació cap a ell. Quan acaba d’explicar-me les dinàmiques familiars que s’han donat aquells dies, surt i entra en Joan. Quan li deman com ha anat la setmana, em diu que bastant bé en general, però que avui el pare s’ha enfadat molt amb ell: “Jo només volia pentinar-me com ell; el meu pare és molt guapo i jo m’hi vull assemblar”.

Què ha passat aquí? Està clar que s’ha generat un conflicte, i ha passat perquè el pare ha fet una atribució negativa a l’acte d’en Joan. Quantes vegades interpretam la realitat d’aquesta manera i, en comptes que la situació sigui harmoniosa, es converteix en un problema relacional? El pare ha interpretat les accions d’en Joan com una provocació contra ell, i en Joan només volia agafar-lo com a model per l’admiració que li professa. És important aturar-nos a pensar que la nostra percepció de la realitat no és l’única possible i que el nostre judici de valor probablement té més d’una lectura. L’anàlisi de la intenció positiva ens permetrà sortir del nostre marc tancat de visió i intentar anar més enllà, cercant mirades estructurades, que cerquen la resolució del conflicte i no la seva alimentació.

Recerca de la satisfacció

Des del model de programació neurolingüística, s’indica que cada un de nosaltres intentam funcionar de la millor manera possible en funció dels recursos que tenim al nostre abast. Aquesta intenció positiva pot ser per a un mateix (un benefici propi), per a l’altre (cap a la persona que estimam, per exemple) o per al món (per exemple, un voluntariat), però la finalitat darrera és la recerca de la satisfacció. La intenció positiva permet veure la conducta del nin, adolescent o adult des d’una perspectiva positiva, eliminant la interpretació negativa de la realitat que ens connecta directament amb emocions desagradables. Si jo com a pare d’en Joan interpreta que el nin em provoca, emergirà en mi un sentiment de ràbia i tindré moltes de possibilitats de no gestionar adequadament les meves pròpies emocions i de generar un problema de comunicació. Si, en canvi, li deman per què vol dedicar tant de temps a pentinar-se, i em diu que és per assemblar-se a mi, segurament em sentiré orgullós i l’ajudaré a pentinar-se de la mateixa manera que ho faig jo per poder sortir com més aviat millor de casa. La demanda del perquè positiu (demanant-ho directament al nostre fill o bé intentant analitzar-ho nosaltres mateixos) ens porta a la funcionalitat positiva, a conèixer de què li serveix fer allò en aquell moment, ampliant clarament la nostra mirada de la situació cap a un univers equilibrat, allunyat del conflicte. Per tant, la intenció positiva afavoreix l’eliminació dels sentiments de culpabilitat que van darrere de qualsevol que està bloquejat en una comunicació relacional que no és satisfactòria.

Un concepte que es pot relacionar directament amb la intenció positiva és el que fa al·lusió a la contribució a la situació. És a dir, després d’analitzar la intenció positiva del nostre fill, ens podem demanar també en què contribuesc jo perquè el meu fill actuï com actua. Les relacions no són unidireccionals, sinó que tenen una causalitat circular. El que jo faig i dic influeix directament en el que fa i diu el meu fill, i així infinitament. Tornem a l’exemple d’en Joan i el seu pare. El fet que el pare el renyi i el cridi davant de la suposada negativa a sortir de casa a l’hora prevista li provocarà un estat de nerviosisme que farà que no es pugui pentinar com toca. Allò desembocarà clarament en un empitjorament de la situació i allargarà encara més la sortida de casa, o bé crearà un conflicte més gros que el problema d’arribar tard. Ser coneixedors de la nostra contribució en les situacions relacionals fa que prenguem responsabilitat dels nostres actes com a pares i siguem capaços de trobar una solució satisfactòria per als dos amb més probabilitat. 

Com a pares, per tant, hem de passar de formar part del problema a formar part de la solució. Conèixer conceptes com la intenció positiva o la contribució personal a la situació relacional permet gestionar els conflictes i disminuir-los al màxim, millorant l’ambient familiar i el vincle entre els membres.

stats