Gran màgia és

Com molt bé ens mostra Iris Murdoch amb les seves novel·les, a partir de fets inesperats es generen miracles que no s’havien pogut ni imaginar. És el que ha experimentat, en carn pròpia, Àngel Terron, catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de les Illes Balears i un dels poetes més importants de la coneguda generació dels 70: per la seva valuosíssima escriptura, que més d’unes quantes persones considerem decisiva, Terron va merèixer el Premi Quima Jaume a la trajectòria. El cas és que l’any 2019 l’autor va recuperar, en una bella iniciativa editorial, el seu debut literari: la trilogia poètica i científica formada pels volums Iniciació a la química (Tafal, 1977); Llibre del mercuri (Llibres del Mall, 1982) i Ternari (Premi Josep Maria López-Picó, Llibres del Mall, 1986). El resultat va ser El llibre del mercuri (1975-1985), publicat a la bella col·lecció La Fosca de Lleonard Muntaner, Editor.

Gràcies a aquesta recuperació necessària –excepte els recollits a Art breu. Antologia 1973-2008 (Edicions del Salobre, 2008) feia temps que aquests poemes no es trobaven enlloc– Àngel Terron va topar amb un nou, voraç, generós i intel·ligent lector. El seu nom és Rafael Peñas Cruz, escriptor i traductor i editor que en el seu entusiasme a favor de Terron no ha aturat fins que ha traduït a l’anglès, i publicat en un nou segell que ell mateix ha creat i anomenat Goat Star Books, una antologia poètica. El títol, preciós i perfecte, és The Poetry of Science. Les primeres provatures de Peñas Cruz es varen poder veure originàriament, per gentilesa de Lluís Servera, un altre poeta i traductor i editor, en el número 11, primavera-estiu del 2020, de la valuosa revista Superna.

The Poetry of Science és una panoràmica molt completa, en edició bilingüe (anglès/català), d’una veu poètica sobretot coneguda per la seva mirada analítica (“Quan un científic mira una pedra / no veu tan sols un objecte contundent, / hi veu tot un entramat de molècules, / l’estructura tridimensional dels silicats, / l’acumulació ofegada dels foraminífers”) però que es fonamenta, de fet, a partir d’un elevat poder líric (“No comprenc com els meus sentiments d’amor reboten sobre les parets de les cases com ecos anodins”) i visionari (“Bell no vol dir habitable”). Rafael Peñas Cruz aconsegueix traslladar els poemes d’Àngel Terron a l’anglès de manera fidelíssima, molt curosa, amb un molt bon pròleg i un grapat de notes a peu de pàgina molt ben resoltes, ideals per copsar els sentits dels textos d’un “poeta hermètic natural”. The Poetry of Science és una genial porta d’entrada a l’univers d’Àngel Terron, un convit per rellegir-lo amb més atenció i finalment un motiu d’alegria, ja que a partir d’ara podrà ser llegit més enllà d’aquestes fronteres. Lectors així i edicions així són, en efecte, miracles.