La gent normal

La trucada de l’Ivan ens va sorprendre. A última hora havíem decidit improvisar un dinar i buscar una taula per a tres a El Racó de l’Agüir tot i saber que, ben probablement, ens quedaríem amb les ganes de visitar-lo per falta de previsió. “Avui ho tinc tot ple”, ens va dir, cosa que confirmava que hauríem de revisar la nostra llista d’alternatives. Però, pocs minuts després, quan ja teníem lligada la nova opció, l’Ivan ens avisava que havia trobat un forat al restaurant, però per no fer anar malament a ningú li vam prometre que aviat aniríem a tastar la seva cuina. Així és com funciona El Racó de l’Agüir. I aquesta és la manera d’entendre la vida i el negoci de l’Ivan i el Ferran Agüir, els dos germans que gestionen el restaurant familiar des de fa gairebé trenta anys. “Com a client, a mi m’agrada que em tractin bé, que em tinguin en compte sempre, i això a Barcelona s’havia perdut. No pot ser que es pensi només en fer calaix, la proximitat és fonamental”, reflexiona l’Ivan.

Som asseguts a la terrassa d’El Racó de l’Agüir, el restaurant que el pare de l’Ivan i el Ferran va obrir l’any 1978 al carrer de la Riereta de Barcelona i que el 1990 es va traslladar al carrer Tamarit. L’essència de la carta no ha canviat: arrossos, peix, carn... El Ferran, responsable de la cuina, hi ha afegit alguna creació com el caneló de pollastre rostit amb salsa de trompetes de la mort i tòfona negra, que escollim per compartir. La fórmula combo de menú que proposen és interessant: per 17 € pots tastar una de les seves tapes, afegir-hi el plat del dia i un pastís de formatge. Nosaltres ho valorem com una bona opció però decidim obrir la carta per conèixer amb profunditat la proposta dels germans Agüir. Ens crida molt l’atenció un dels entrants: l’assortiment de xips vegetals amb gules, ou ferrat i bitxo. Completem la nostra combinació particular amb l’amanida de tomàquet del Bages, burrata i pesto. La proposta de carn i peix que ofereix la carta és molt temptadora i ens ve de gust tastar una freginada de cabrit, tot i que com a plat principal escollim un arròs, l’especialitat de la casa: arròs al forn estil Quatretondeta (amb xoricet, costella, cigrons i botifarra negra). La sang valenciana de l’Ivan i el Ferran, nascuts a Alacant i Benidorm, impregna la seva cuina i ens permet tastar un arròs excepcional a l’Eixample de Barcelona.

“Jo el que vull és que aquí hi pugui venir a menjar tothom. S’hi menja com a casa i tractem de la mateixa manera un paleta que un conseller”, diu l’Ivan just després de portar-nos el pastís de formatge que compartim de postres, mentre escurem l’ampolla de Cosmic (DO Penedès) que ha acompanyat de meravella el dinar. “Nosaltres som gent molt fàcil, molt senzilla”, reflexiona ell enmig d’una conversa que ens porta a parlar de la vida i de les nostres prioritats. Ens parla de la família, dels amics i de la felicitat de poder aprofitar el temps lliure a la nit i els caps de setmana, tot i tenir un restaurant.

Explica l’Ivan que avui se li ha anul·lat una taula de sis i la primera cosa que ha fet ha sigut trucar a l’Agustí de la farmàcia, que s’havia quedat sense lloc per dinar. Després ha fet el mateix amb la gent més propera que tampoc tenia lloc. Ha trucat primer als que sempre hi són. La gent del barri, la gent normal. La gent com ells, els germans Agüir.