‘Viva l’Italia’

Heu conegut mai algú a qui no li agradi el menjar italià? Jo no, i tinc seriosos dubtes que aquesta persona existeixi, per això avui us parlo de tres restaurants que són garantia d’èxit. Us faig una proposta informal, una de més moderneta i una de tradicional.

Comencem per la informal. ¿Sou d’aquelles persones que tot a Itàlia us sembla més bo? Encara que sigui un senzill entrepà. No en va la cançó deia “È un bicchiere di vino con un panino, la felicità ”. Doncs bé, de panini va la cosa. La Bodega Santo Porcello, al carrer Sepúlveda, eleven la confecció dels seus entrepans a art (convertir les coses senzilles de la quotidianitat en art és una cosa molt italiana, de fet). Fets a partir de productes de l’Emília-Romanya, són cruixents, gustosos i equilibrats. N’hi ha uns quants de fixos i una proposta que va variant. A casa en tenim dos de preferits: el Jep Gambardella (un panino sorrentinià ha de ser bo per força), que està farcit de porchetta i verdures amb oli d’herbes, i el Bella Ciao, de culaccia (una mena de pernil salat típic de Parma), mozzarella, tomàquet semisec i pesto d’alfàbrega. Si amb els entrepans -que venen amb una cassoleta d’olives- no en teniu prou, tenen algunes coses més, totes elles italianíssimes, com per exemple el vitello tonatto, o les safates d’embotits i formatge, que també venen a granel com una xarcuteria. Si us imagineu amb un spritz a la mà, és el vostre lloc.

Al passatge Pere Calders hi trobarem el Benzina la proposta moderneta. Sobretot per l’estètica del local, molt en la línia de cap on ha anat Sant Antoni. Comencem per això: té sostres alts, una decoració preciosa i és lluminós de dia i té molt d’encant de nit. Són xulos fins i tot els lavabos. Tot i que no té estètica d’italià tradicional -no espereu les tòpiques estovalles de quadres- els plats que serveixen són purament italians i segueixen els cànons establerts executats a la perfecció. Recomano especialment la carbonara, que va ser el motiu principal pel qual vaig visitar aquest restaurant després de veure’n una fotografia. No decep. A banda, com que es troba en un passatge, la seva terrassa és molt agradable, ja que no hi ha trànsit. Un lloc ideal per als dies de sol o per quan comenci a venir la calor. Còctels excel·lents i una selecció de postres fantàstiques, tot plegat està molt ben presentat.

Acabem per l’opció tradicional: el Raffaelli Ristorante Italiano, al carrer Lluís Antúnez. És tot el que esperes d’un restaurant italià autèntic. Producte de primera qualitat, casolà i regentat per una família de Lucca, la Toscana, que fan d’amfitrions i garanteixen que tot vagi sobre rodes. La cuina és a la vista i al vespre posen unes romàntiques espelmes a les taules. Recomano la pizza fregida, la parmigiana d’albergínia i els tordelli amb ragú toscà. No deixeu de tastar el tiramisú. Sovint tenen plats fora de carta, i també val la pena donar-los una oportunitat. Buon appetito.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.