A favor de la poesia com a torbació

És absurd dedicar un text tan breu com aquest a un assaig formidable de gairebé quatre-centes pàgines, una extraordinària aventura intel·lectual, però tinc el convenciment que cal explicitar la importància de llibres destinats a esdevenir de referència com El codi torbat. De la poesia experimental a l’escriptura conceptual, de Margalida Pons Jaume. Aquesta obra d’obres, amb una coberta genial de Laura Torres Bauzà que mostra una placa de Petri amb bacteris humans, és una selecció de treballs que la professora i investigadora ha anat escrivint des del 2011, any de creació del grup de recerca LiCETC, fins ara, tot en el marc dels projectes que ha coordinat a la Universitat de les Illes Balears; per tant, la Universitat és ben viva, malgrat que hi hagi gent que s’entesti a dir el contrari. Això no vol dir que tot el que hagi elaborat Pons Jaume aquests darrers deu anys hagi entrat aquí: reconeix que no vol mesclar ous amb caragols. Tanmateix, el conjunt final aconsegueix esdevenir un tot orgànic, cos textual apassionant de molts òrgans en ebullició constant, mai feixuc i sempre llegidor, centrat en la investigació de certs terrenys de l’escriptura catalana contemporània, sobretot poesia tocada per un caràcter marcadament experimental.

Com deixa clar la mateixa Margalida Pons Jaume a l’aclaridora introducció, que funciona com una bitàcola, però també com un índex de procedència d’uns textos que s’han revisitat i ampliat per a l’ocasió: “Entenc la poesia experimental com una creació que posa sota sospita la noció de gènere i, al mateix temps, com una expressió que cerca la diferència anant 'enllà': fent-se enfora de les retòriques normativitzades, dels codis fadrins i de l’estaticisme”. La missió de l’autora no és només sospitar, posar en dubte: amb aquestes pàgines exposa frontalment una sèrie de sentits oberts d’obres literàries llibertàries que han desafiat les convencions, des de la potència subversiva d’Ester Xargay fins als processos tel·lúrics de Perejaume. El resultat és un pou d’intel·ligència que posa en dubte binomis violents com els que separen associacions talment ciutat/progrés, rural/tradició… La lluita més clara de Pons Jaume és qüestionar l’hegemonia dels centres de poder davant de les anomenades “perifèries”. Els ulls d’aquesta admirada lectora, escriptora i pensadora mai han sucumbit davant les categories fàcils del mainstream o de l’establishment.

Escoltar-la o llegir-la és una experiència vivificant en un món desembocat al gregarisme i a la misèria mental. Les seves aportacions conviden a (re)llegir racons poc explorats de les nostres lletres per copsar la riquesa del que desafia la norma. El codi torbat de Margalida Pons Jaume és una obra fascinant que sacseja, torba i emociona.