Desxifrant les entranyes de l'extrema dreta

BarcelonaEl 14 de febrer del 2021 217.883 catalans van votar Vox. Era la primera vegada que el partit d'extrema dreta es presentava a unes eleccions catalanes, però feia temps que els analistes polítics pronosticaven la seva entrada al Parlament. En els últims anys l'auge de les ideologies neofeixistes a Europa ha actuat com una premonició per a la política catalana i espanyola. Per entendre el fenomen del moviment, els escriptors han decidit llançar-s'hi de cap i fer-ne literatura. Mario Cuenca Sandoval (Sabadell, 1975) acaba de publicar Lux (Seix Barral), una novel·la que imagina l'extrema dreta governant després de la pandèmia, i Laurent Petitmangin (Lorena, 1965) debuta amb Lo que falta de noche (Literatura Random House), la història d'un adolescent que s'integra en un grup de joves feixistes. Tots dos se sumen a la reedició del ja clàssic L'onada de Todd Strasser (Blackie Books), sobre l'experiment educatiu de radicalitzar una aula.

L'home blanc i heterosexual, víctima de la societat

Des de la ficció, els autors busquen respostes per comprendre un moviment que cada vegada pren més força al nostre país. I tot i que el neofeixisme no és homogeni, un tret comú caracteritza pràcticament tots els seus grups: la preeminència dels homes blancs i heterosexuals. "A la nova dreta, sobretot als Estats Units, hi ha molta tendència a presentar l’home blanc heterosexual de classe treballadora com a víctima de la globalització, alimentant la idea que ningú es preocupa per ells", explica Cuenca Sandoval. A Lux, el protagonista és un catedràtic d'universitat blanc que, davant la força de lluites com la feminista o la dels drets LGTBI, se sent exclòs de la societat. "Ha perdut tot el que tenia a la seva vida i s’abraça a aquesta idea. Les formacions d’extrema dreta creixen aprofitant el sentiment d'exclusió dels homes blancs, i donant validesa així a sentiments homòfobs i racistes", afegeix l'escriptor. La ideologia neofeixista aconsegueix atreure sobretot classe treballadora, un fet que Laurent Petitmangin atribueix a "l'esgotament" del col·lectiu. "Tenen la sensació que la lluita sindicalista ja no dona cap fruit", assenyala l'escriptor, que a Lo que falta de noche imagina un jove de família humil que esdevé part d'una banda neonazi. Sobre els motius pels quals algú pot inscriure's en aquests moviments, Petitmangin dona dues raons més: "Pot ser que sigui més fàcil culpar de la teva situació individual la societat o bé simplement que aquestes persones siguin sinceres, que vulguin canviar les coses i creguin que la manera més eficaç és l’extrema dreta". 

El neofeixisme connecta més amb els joves que no pas amb la gent gran. Petitmangin el vincula a la necessitat de tenir un suport emocional fora de la família durant una de les etapes vitals més complicades. "En l’adolescència hi ha un desig de compromís, de solidaritat, que es pot trobar en un grup d'aquestes característiques", destaca l'escriptor. El seu protagonista encara arrossega el dol per la mort de la mare i es troba amb un pare perdut que no el sap ajudar. El llibre relata l'allunyament progressiu de l'un i de l'altre i totes les dificultats emocionals amb les quals es troba el progenitor quan intenta combatre aquesta distància. "Vull mostrar una situació on a priori tot és prometedor. El fill té un bon entorn i treu bones notes, però de sobte l’engranatge deixa de funcionar. Passa de forma molt suau. El noi abandona els seus antics amics a poc a poc i es troba dins d’un moviment radical", diu Petitmangin. Com ell, també Cuenca Sandoval trenca amb l'arquetip de militant d'extrema dreta i vehicula l'acció a través d'un home culte, gens manipulable i allunyat de la violència. "M’interessava explorar com, sometent-lo a peripècies personals terribles, comença a desenvolupar rancor i ressentiment cap als immigrants. Tota la novel·la consisteix en el procés pel qual posa la seva intel·ligència al servei de justificar aquestes emocions primàries", subratlla l'autor de Lux.

Notícies falses per guanyar adeptes

L'extrema dreta juga amb la idea que només ells tenen la veritat absoluta i que el món conspira perquè no se sàpiga. Ho fan, paradoxalment, amb una estratègia poderosa a les xarxes socials i sovint avalada per notícies falses. "Ho exploten molt bé. A través de les fake news i els bulos es provoca l'anomenat efecte bombolla: veiem el món des del nostre mur de Twitter, que està fet de notícies que encaixen amb els nostres prejudicis", assenyala Cuenca Sandoval. A la novel·la, l'escriptor es decanta per un escenari on la violència al carrer contra els immigrants i els homosexuals queda legitimada, en una història amb aires distòpics com El conte de la serventa de Margaret Atwood. El protagonista és alhora cronista de la situació social, que desemboca en la conquesta del poder d'un moviment populista i les seves conseqüències. "Potser no arribarem als nivells que descric, però intento dir que el camí ens hi porta –diu Cuenca Sandoval–. Ja s'han desenvolupat formes de violència com la polarització del discurs polític, que s'està tornant cada vegada més agressiu i crea un ambient cada vegada més insuportable".

Un altre dels elements sobre els quals es fonamenta l'extrema dreta és la identitat nacional. "Difonen la idea del gran reemplaçament. Diuen que estem sent envaïts culturalment per elements forans, que Europa perd la seva identitat i que l’arribada de la immigració massiva fa que ja no es puguin reconèixer ciutats europees. Volen tornar a una Espanya homogènia com la que hi va haver fa més de 40 anys", explica Cuenca Sandoval. Però aquesta no és l'única via amb la qual el moviment guanya adeptes. "No tota la gent que en forma part són nazis. Alguns hi arriben perquè un element concret del seu discurs els atrau, no sempre estan d'acord amb tot", diu Petitmangin.

Solucions des de l'esquerra i des de la dreta

Combatre el creixement de l'extrema dreta és un dels reptes principals dels partits polítics. Amb la irrupció de Vox a Catalunya, alguns van optar per fer-li el buit i d'altres per convertir-lo en el centre del debat. Per a Petitmangin, que basa la seva opinió en el que està passant a França, la responsabilitat hauria de recaure en l'esquerra. "El problema és que no hi ha unitat. Necessitaria una única veu que la representi tota, perquè l'extrema dreta no està dividida i això li dona força", reflexiona l'autor, que en l'àmbit ciutadà apel·la sobretot "al diàleg".

Cuenca Sandoval, en canvi, creu que el fre l'hauran de posar els mateixos partits de dreta. "El paper decisiu vindrà de la dreta. Si el PP aconsegueix aglutinar el vot de la dreta i no té necessitat de tenir suport de Vox, aquest partit perdrà rellevància i es diluirà", pronostica l'escriptor, que subratlla que aquest és només un escenari: "Ves a saber què passarà. Per a la ficció, trio l'opció més truculenta possible".