Nazareth Olivera Belart: "Quan estàs embarassada et tracten com si fossis idiota"

BarcelonaLlevadora i mare de l’Haydee, el Santi i l’Elías, de 17, 10 i 8 anys. Publica ‘Ser mamá. Guía del embarazo, parto y posparto con evidencia y emoción’ (Grijalbo). Instagram: @comadronaenlaola.

Durant el meu primer embaràs, vaig quedar astorada al descobrir com se'ns tracta sovint de malament a les consultes d’obstetrícia i als hospitals. Et tracten com si fossis idiota, com si molestessis. Ets un simple recipient que conté un nadó. No ho podia entendre. Em renyaven per res. Em parlaven com si em donessin ordres. Jo era jove i em vaig deixar tractar així. Allò em va ajudar a descobrir que volia ser llevadora.

Què recordes, del primer part?

— No tenia cap preparació, era molt jove i el meu model eren la meva mare i les meves tietes, que van viure els parts amb calma i tranquil·litat. La majoria de processos van bé. La por és ignorància. Com més bé et coneixes, menys por tens. El segon part va ser a casa. I el tercer també.

Sense epidural?

— Sí, en cap dels tres. Parir amb epidural o sense és una decisió de cada dona. Jo no aconsello ni una cosa ni l’altra. Ja hi ha prou pressió en massa aspectes per afegir-hi també aquesta. Jo, més que escoltar els consells dels altres, he volgut escoltar què necessitava la criatura. Cada mare ha de sentir que té un control total de les seves decisions i ningú del seu voltant les ha de posar en dubte, siguin les que siguin. Opinar sobre allò que fa malament una mare no és legítim.

En el llibre m’ha sorprès el concepte ‘criança de nit’.

— Els nadons són cadells de mamífers i no hi entenen, d’horaris. No saben que han vingut a parar a una societat que els ignora i que espera que dormin tota la nit i que durant el dia només mengin cada tres hores. Per això, mentre el món dorm, les mares es desperten cada hora o cada dues per alimentar o canviar bolquers. I moltes dones se senten culpables perquè la seva criatura encara no dorm la nit sencera i, en canvi, el de la veïna ja dorm tota la nit.

La teva filla té disset anys. Què et preocupa de la seva generació?

— La violència sexual m’espanta molt. Els nois i les noies tenen accés al porno des de massa aviat i la seva idea del sexe està totalment distorsionada. Un nen o una nena de deu anys no pot entendre unes imatges brutals on sembla que a una dona li agradi que la violin. Em preocupa que les dones joves no aconsegueixin trobar parelles amb una educació emocional normal.

¿Hi ha cap avantatge en ser mare passats els quaranta?

— Potser que són maternitats molt desitjades, tot i que el cos és molt més fèrtil en edats menors i l’embaràs resulta menys feixuc. Espero que les dones de la generació de la meva filla puguin criar els fills en llibertat, sense que es jutgin les seves decisions i que la maternitat es valori més. Infantar és productiu, és invertir en la humanitat.

No m’has explicat res dels dos petits.

— El més petit, quan només tenia quatre anys, va explicar als seus amics de l’escola que havia nascut perquè la seva mare va anar a fer caca.

...!?

— Ell imaginava d’aquesta manera el que li vaig explicar, que quan empenys empenys perquè surti el nadó, sents com si volguessis fer caca. Ell va suposar que havia anat al lavabo i que havia nascut mentre era asseguda a la tassa.