Eça de Queirós, immortal

En català havíem pogut devorar un dels mestres més significatius i il·lustres, Eça de Queirós, a partir de títols emblemàtics com El cosí Basílio, novel·la meravellosa amb traducció de Xavier Pàmies a Quaderns Crema i una de les majors obres d’adulteri de la història de la literatura universal, al costat de La senyora Bovary de Flaubert i Anna Karènina de Tolstoi. Ha estat un plaer tornar a aquesta tèrbola i sensual tonalitat amarada de perfídia corrosiva gràcies a les pàgines del relat 'Al molí', inclòs en el recull Peculiaritats d’una noia rossa i altres narracions que el poeta, crític, ambaixador cultural i traductor Gabriel de la S. T. Sampol ens proporciona en una altra exquisida edició de Quid Pro Quo. No caldria recordar que Sampol ha merescut alguns dels guardons més prestigiosos per la seva feina, des del Premi de la Crítica Serra d’Or braç a braç amb Nicolau Dols pel Pessoa més desassossegat fins al Premi Giovanni Pontiero, obtingut en dues ocasions.

Poc es pot afegir al magnífic pròleg de Maria de Lourdes Pereira, però no proclamar les virtuts d’Eça de Queirós i d’aquest volum de relats seria un crim tan sòrdid com el del pare Amaro. Són textos de personatges, trames, ambientacions i estils diferents, però comparteixen una arrel de romanticisme literari, i alhora estan construïts amb la voluntat d’establir pionerament el Naturalisme a Portugal. També sorprèn el domini queirosià a l’hora de descriure complexes i detallades psicologies de criatures que deixen de ser de paper per esdevenir creacions humanes magistrals, per això l’extraordinari creador portuguès ha estat comparat amb altres titans com Émile Zola o Honoré de Balzac. Peculiaritats d’una noia rossa i altres narracions d’Eça de Queirós és una mostra heterogènia i interessantíssima del mestratge narratològic d’un autèntic clàssic que constata el seu talent sobirà en la distància curta. No és tòpic afirmar que es tracta d’una magnífica porta d’entrada per descobrir-lo, així com una excusa perfecta per tornar a una escriptura bellíssima, de gran sonoritat. El resultat és literatura excepcional, d’excelsa i delitosa potència narrativa.

L’allau d’excel·lentíssimes traduccions que ens arriben en català els darrers anys és una absoluta bestialitat: mostra indiscutible d’una riquesa cultural que es resisteix a decaure sota els efectes d’un estat que ens vol aniquilar. Mentre aquest exèrcit traductívol continuï hi haurà esperança. Perquè traduir no és trair, traduir és triar, i Sampol ha fet les millors tries tornant-nos a regalar una excusa per llegir, rellegir o descobrir Eça de Queirós, immortal.