Cada casa, un món
Suplements 09/10/2021

La lleugeresa de viure en una casa amb pocs límits

Casa GT a la Colònia de Sant Pere. Obra de Diàfan Arquitectura (Guida Oliver, arquitecta)

Cristina Ros
3 min
Casa

Hi ha projectes arquitectònics en què la inversió en hores de pensar com dur-los a terme és superior a la dels recursos materials per fer-los. La casa GT de la Colònia de Sant Pere n’és un exemple. Obra de Diàfan Arquitectura i Enginyeria, un estudi amb seu a Manacor format per l’arquitecta Guida Oliver i l’enginyer Tomeu Salas, aquest habitatge unifamiliar és un exercici que demostra com, d’un pressupost gens elevat, se’n pot treure un profit visual i, sobretot, construir una manera de viure especial, lleugera.

Casa GT Diàfan arquitectura (Guida Oliver, arquitecta). Colònia de Sant Pere La lleugeresa de viure en una casa amb pocs límits
casa

Les fotografies engrandeixen la imatge d’una casa feta mitjançant la superposició de dues caixes: una, blanca i allargada, per a la planta baixa; l’altra, un cub revestit de fusta que se situa al damunt en perpendicular fins a volar. Sumant un volum i l’altre, la casa no sobrepassa els 150 m de superfície construïda. Amb un sentit de la mesura que s’expressa tant en el conjunt com en els detalls del projecte, la casa està molt lluny d’esgotar l’edificabilitat permesa en aquest nucli costaner per a una parcel·la de 400 m.

Per la fusta, que no només és una segona pell a la planta alta, sinó que tanca i obre bona part de la planta baixa; pel mateix fet de poder viure a dins com si s’estigués sota un gran porxo; per la senzillesa i l’economia de mitjans o per unes dimensions ben moderades, les persones que habiten la casa GT afirmen que s’hi senten “com en una cabana”. Una cabana confortable, senzilla, oberta, lliure, notòriament contemporània.

Obertura i flexibilitat

“Posem límits a les nostres cases; aquí el límit no és on s’acaba la casa”, afirma Guida Oliver. Per reforçar aquesta sensació, l’arquitecta va fer que la parcel·la no tingui tancament, “com les cases antigues; són les noves que es tanquen”. Amb aquest mateix propòsit, va pensar que el nivell del terra, a la planta baixa, havia de ser exactament el mateix a l’exterior que a l’interior de l’habitatge, sense cap graó de separació. La continuïtat del sòl de formigó a dins i a fora reforça aquesta sensació de manca de límits.

Casa
Casa

“S’ha volgut aconseguir la màxima flexibilitat”, explica l’arquitecta. De fet, la concepció d’unes immenses portes corredisses de fustes paral·leles que deixen passar l’aire, suavitzen la llum i aturen l’entrada del sol -“actuen com unes persianes mallorquines”, observa Guida Oliver-és una decisió meditada per donar un gran joc a l’experiència de viure aquesta casa. Es pot tenir del tot oberta, habitant a dins com s’habita a fora, i també closa del tot. A l’hivern es poden tancar només els vidres i rebre l’escalfor del sol mentre es gaudeix d’una mirada ampla cap a l’exterior. En les èpoques de més fred, de dia, convé tenir obertes les fustes de la façana que mira a l’est, la principal, cap a la terrassa on hi ha, sempre assolellada, la piscina. A l’estiu, durant les hores de més calor, aquesta façana es tanca per barrar el pas al sol, alhora que s’obren les corredisses de l’oest que resten a l’ombra.

La presència de pocs, poquíssims mobles, també contribueix a potenciar la flexibilitat de moviments i la lleugeresa de la vida en aquesta casa d’un dels nuclis més genuïns del nord mallorquí. L’espai unitari que és bona part de la planta baixa, on es reuneixen la sala, el menjador i la cuina -considerada un moble de gran presència, en negre, i amb una illa per compartir àpats- permet tenir-ho tot a mà només amb dues passes. Fins i tot el dormitori infantil, que, situat a un extrem d’aquesta planta i obert amb les mateixes corredisses, ofereix idèntica llibertat per al joc -a dins, a fora- i per als somnis. Al cub de dalt, les portes s’amaguen entre la pell de fusta i les parets, i el cub, contingut, pur, és la caixa on s’allotja el dormitori principal i un estudi que, si fa falta, un dia podrà allotjar algú més de la família.

Casa
Una pell que envelleixi amb les persones

L’arquitecta Guida Oliver, de Diàfan Arquitectura, va optar per la fusta per crear una segona pell per al cub que forma la planta alta de la casa de la Colònia de Sant Pere, però també per a la zona de corredisses de la caixa blanca que és la planta baixa. Tenia motius per fer-ho. La fusta és un material que aporta confort, calidesa i fins i tot irregularitat a una casa de geometria pulcra. Les directrius de l’arquitecta al fuster varen ser clares: els llistons havien de ser de gruixos diferents, en un ritme inidentificable perquè, a més, la condició per col·locar-los va ser no seguir cap patró. Ara bé, fixant-s’hi, es constata que l’absència de patrons no vol dir deixar les coses a l’atzar. Com es percep en els punts de contacte entre façana i corredisses o entre els graons i la terrassa -tot al pis de dalt-, el gruix dels llistons coincideix, sense trencament de línies. En tot cas, tant per a les parets mòbils com per al revestiment del cub superior, la fusta de pi, tan natural, és una pell que envelleix amb qui habita la casa. I és una pell que deixa passar l’aire per ventilar tant la façana com l’interior de l’habitatge.

stats