22/07/2022

Descobrint Sara Teasdale

2 min

Les persones que tenim la sort de saber qui és el poeta i traductor Joan Antoni Cerrato (Manacor, 1961) podem afirmar, sense cap casta de dubte, que és una autèntica i desbordada força de la naturalesa que als seus inicis va merèixer la consideració i la generositat de Miquel Àngel Riera. Altres titans de les lletres catalanes com Hilari de Cara fa anys que el defensen, i ara convé cantar als quatre vents que Cerrato ens fa arribar una esplèndida col·lecció de 99 poemes d’una poeta secreta: Sara Teasdale (Nova York, 1884-1933). El resultat és una delicada edició a la Nova Editorial Moll titulada Nit i boira, i de bon de veres és una descoberta sensacional. Els més puristes lamentaran que l’edició no sigui bilingüe, però a mi m’agrada que el volum sigui comprimit, manejable, llegidor.

Protofeminista i autora d’una obra de to confessional (“Si no aprenc a no demanar ajuda / a cap altra ànima”) avançat al seu temps, Teasdale no parla de la realitat que ens envolta sinó que la reinventa sencera (“Faré aquest món que he inventat / d’un somni del meu pensar solitari”). Tot a partir d’uns versos molt treballats que van a l’arrel dels elements en construccions sintètiques que ens fan recordar el noucentisme català, sobretot Josep Carner (“Vine, quan la lluna blanca com un pètal / suri al vespre en la primavera perlada”). Com a temes principals: la vida, l’amor i la mort. El resultat és una rara bellesa perfecta que sorprèn. Joan Antoni Cerrato no només s’ha encarregat d’una traducció molt treballada, també signa un meticulós pròleg molt orientatiu que ajuda a conèixer els detalls d’una autora que fins ara ens era desconeguda però que als Estats Units va arribar a ser un nom reverenciat que va arribar a guanyar el que ara és el prestigiós Premi Pulitzer abans de suïcidar-se.

En una de les composicions, Sara Teasdale es metamorfoseja en Safo (“Ah, Amor, no podem escapar del teu poder”) i experimenta, en carn viva, la passió pura de la poeta canònica de Lesbos. Aquesta composició es llegeix molt bé al costat de la recent traducció, la més completa que tenim en català, que recentment ha fet Eloi Creus per a l’editorial Proa: I desitjo i cremo. Llegir Teasdale i Safo pot ser un refrescant, i sensual, plaer per a aquest estiu, però sobretot un gaudi estètic per a qualsevol estació. Com diu Marina de Cabo P. al personalíssim i eucarístic epíleg: “Per admirar la bellesa i experimentar l’amor cal acceptar el risc de la caiguda.” Val la pena córrer el risc i llegir les vibrants Teasdale i Safo traduïdes per Cerrato i Creus, que fan honor a l’expressió catalana que traduir no és trair, traduir és triar.

Nit i boira. Sara Teasdale. Traducció de Joan Antoni Cerrato. Nova Editorial Moll. 80 pàgines. 16 euros.