Tecnologia

Compaq, els portàtils maleta que van plantar cara a IBM

La marca va aconseguir desenvolupar equips de baix cost, estètics i fàcils de transportar fins que la va comprar HP

2 min
Compaq, els portàtils maleta que van plantar cara a IBM

El 1982 Rod Canion, Jim Harris i Bill Murto van entrar en un dels locals que la cadena de pastisseries House of Pies tenia a Houston. Hi tenien una cita. Assegut en una taula, ja els esperava Ted Papajohn, un jove dissenyador industrial especialitzat en productes informàtics. Canion, Harris i Murto, que havien treballat junts a la companyia de semiconductors Texas Instruments, ho havien deixat tot per engegar el seu propi negoci. Van estar a punt de fundar un restaurant mexicà, però finalment havien decidit provar sort en el camp de la informàtica, que tot just esclatava. De la trobada amb Papajohn n’esperaven que els ensenyés alguna idea de producte in- novador que els permetés engegar la maquinària.

En un tovalló de paper, el dissenyador els va esbossar un ordinador enca- bit dins una maleta. Ells encara no ho sabien però aquell croquis els faria d’or: tenien al davant un dels primers dissenys d’ordinador portàtil de la histò- ria. Amb l’esbós a la mà van començar a recórrer despatxos d’inversors privats que els volguessin finançar l’aventura. En poc temps van aconseguir arreplegar 25 milions de dòlars. Quan l’ordina- dor va sortir al mercat va ser un èxit rotund: en tan sols un any ja n’havien venut 53.000 unitats i estaven facturant més de 100 milions de dòlars. “En aquella època els ordinadors tot just estaven naixent i no hi havia, ni de bon tros, l’oferta d’avui”, contextualitza Andrei Boar, professor a la Barcelona School of Management de la UPF.

El mercat estava capitanejat amb mà de ferro per IBM, que feia un parell d’anys que s’havia inventat l’ordinador personal (PC). El que havia fet Compaq amb el seu ordinador havia sigut simplement crear un aparell amb un format diferent –molt més estètic i fàcil de transportar–, amb un codi propi compatible amb el d’IBM i més barat. “Ens mou la simplicitat: menys peces vol dir menys costos”, va explicar Papajohn en un extens article publicat a la revista Computerworld el 26 de maig del 1986.

Amb una forta despesa en investigació i desenvolupament per aconseguir equips competitius a baix cost, i amb una campanya mediàtica protagonitzada per l’humorista britànic John Cleese, Compaq va anar creixent sense aturador. El 1985 la facturació ja s’havia disparat fins als 503 milions de dòlars. El 1990 la companyia va anunciar que ha- via tancat l’exercici superant els 1.000 milions de dòlars de beneficis.

Davant un mercat que s’obria, Intel va deixar de fabricar processadors en exclusiva per a IBM i l’imperi va començar a trontollar. Però, de la mateixa manera que Compaq s’havia fet un lloc al mercat, altres empreses com Dell i Gateway 2000 també es van situar en el mapa. A finals de la dècada dels 90 aquestes noves marques ja eren capaces de fabricar equips més potents que Compaq i sense fer l’enorme despesa en recerca de la marca de Canion, Harris i Murto. El 2002, en plena crisi de les empreses puntcom, HP va comprar Compaq per 24.200 milions de dòlars. De mica en mica HP va anar diluint la marca fins que, discretament, el 2013 la va fer desaparèixer.

stats