Casablancas, l’inventor incansable del tèxtil vallesà

Un institut de batxillerat a Sabadell, un carrer en aquesta mateixa ciutat, una plaça enjardinada a Barcelona... Sens dubte, Ferran Casablancas va deixar empremta al país, i ho va fer en la seva doble condició d’empresari i d’inventor. La seva història comença a finals del segle XIX, en el si d’una família d’industrials de la llana de Sabadell, cosa que va propiciar que el petit Ferran visqués envoltat de maquinària. Un paisatge de ginys mecànics que l’acabaria inspirant per trobar solucions als problemes dels fabricants.

El 1913 va revolucionar el mercat del cotó amb la creació d’un sistema de gran estiratge que simplificava enormement el procés de filatura, normalment complex i car. L’invent va ser tot un èxit, fins al punt que en el moment de la seva mort, el 1960, hi havia en funcionament més de 42 milions de fusos fent servir l’invent de Casablancas. Però la seva creativitat no va deixar de fluir.

En els anys següents va seguir produint innovacions, com un dispositiu per eliminar la borra (la pelussa de rebuig resultant del procés de filar) de les màquines, un altre basat en palanques i corrons per netejar en profunditat les peces de llana, un per eliminar els pesos a les màquines de filar i, finalment, un sistema per filar directament de la cinta de manuar, sense necessitar passos intermedis.

El seu vessant gegantí com a inventor no pot enfosquir el seu paper d’home d’empresa, perquè va liderar el hòlding familiar Hilaturas Casablancas (més tard, Industrias Auxiliares Casablancas), transformat en multinacional, i va ocupar càrrecs en una bona quantitat de companyies de diversos sectors. Firmes amb noms tan cridaners com Casablancas High Draft Co., The Indian Casablancas High Draft Co. Ltd. i American Casablancas Corporation són una mostra a Manchester, Bombai i els Estats Units de la mentalitat internacional del vallesà, que va arribar a tenir 34 delegacions arreu del món. Fins i tot va aconseguir posar un peu a la Unió Soviètica durant els anys vint.

Tant la comercialització de la patent dels estiratges com les mateixes filatures de cotó van permetre a Casablancas bastir un imperi que donaria molts rèdits durant dècades. Fora de l’àmbit dels negocis familiars també va tenir molt protagonisme, perquè va ser president del Banc de Sabadell a partir de la crisi del 1926 -que va estar a punt d’acabar amb l’entitat- i fins a la Guerra Civil. En una segona etapa va presidir l’entitat entre el 1946 i l’any de la seva mort. També va estar al darrere del naixement de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball -molt abans de l’existència de la protecció obligatòria per als treballadors- i va ser vicepresident de la Companyia d’Aigües de Sabadell fins que va morir.

Amb tanta activitat no podia faltar l’àmbit polític. Va estar vinculat a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, amb qui també havia compartit negocis. El trobem, per exemple, a les llistes del 1933 compartint cartell per les comarques de Barcelona amb altres personalitats, com Josep Maria Trias de Bes, Felip Bertran Güell i Armand Carabén.

En el cas de Casablancas, les relacions familiars també tenen interès: la seva filla Maria es va casar amb el periodista Carles Sentís, i el seu fill Joan, després d’una llarga etapa als Estats Units, va ser conseller de Banca Catalana i promotor d’Enciclopèdia Catalana. Una de les seves netes, Sílvia, sembla que va estar a prop de casar-se amb l’Aga Khan III, o si més no aquesta era la voluntat del líder ismaïlita. El seu germà, John Casablancas, va tenir èxit a Amèrica, ja que el 1977 va muntar l’agència de models Elite Model Management, que va ser el trampolí a la fama d’estrelles de la passarel·la com Naomi Campbell, Cindy Crawford i Linda Evangelista, i va fer néixer el concepte de supermodels.

Sense dubte, Ferran Casablancas va sembrar una llavor ben fèrtil en l’àmbit de l’emprenedoria catalana.