La televisió pública xinesa pixela les orelles dels nois que porten arracades. El govern xinès considera que es tracta d’una influència estètica nociva per a la masculinitat dels adolescents. Però no és l’única mesura que estan duent a terme per garantir la superioritat del mascle xinès. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la iniciativa que el ministeri d’Educació xinès ha engegat a les escoles. Les ha instat a combatre la progressiva feminització dels nens i nois a través d’activitats esportives associades tradicionalment al vigor de la testosterona. Per tant, la disciplina recomanada és, preferentment, el futbol americà. El govern considera que el futur del país està en perill perquè els estereotips masculins s’estan debilitant. Valoren que els nens i nois estan adquirint una personalitat massa feble i tenen tendència a l’autohumiliació. I aquesta suposada fragilitat en el seu tarannà pot provocar, a mitjà termini, un endarreriment del país. Segons els paràmetres culturals clàssics de la Xina, els homes han de ser els líders de la família, guanyar diners per mantenir-la i prendre decisions professionals que contribueixin al desenvolupament de la nació. Una figura que entroncaria amb la dels herois de guerra: les imatges dels soldats robustos del passat que servien per fer propaganda del règim. Segons el govern xinès, la culpa és, d’una banda, de la cultura pop, els videojocs, la masturbació i la manca d’exercici. Assenyalen els concursants d’alguns talent shows i les estrelles del K-pop, grups de música sud-coreans i xinesos que han desenvolupat una estètica associada a patrons vinculats a la feminitat: són nois que mostren una ambigüitat de gènere, van maquillats, amb les celles perfilades i amb els cabells tenyits de ros, pèl-roig, rosa o blau cel la majoria de vegades. Porten arracades i roba de coloraines. Tot plegat els dona una imatge associada a la feminitat i, sobretot, molt infantilitzada. De fet, aquest estereotip ha passat a ser batejat amb un concepte inquietant. Són els xiaoxianrou, que es tradueix com a carneta fresca. El govern xinès assenyala també unes altres culpables: les dones. Han acusat les mares i àvies del país de consentir i mimar els seus fills i nets, ser massa sobreprotectores. I creuen que les professores han contribuït a la fragilitat de la personalitat dels nens. Per tant, el govern està potenciant els anomenats clubs de nois, centres educatius complementaris amb un règim militar per enfortir el caràcter i impartir disciplina i valors associats a la pàtria i l’honor que tornaran a garantir el desenvolupament de la nació. Es volen assegurar els mascles del futur.
És la prova més òbvia de com els règims polítics influeixen en els rols de gènere. Aquestes mesures es poden considerar agressions a la ciutadania, perquè coarten la llibertat individual i estigmatitzen tant homes com dones. Són mesures que poden comportar importants trastorns psicològics i emocionals en nens i adolescents. És la demostració de com el masclisme perjudica també els homes i els converteix en éssers primaris. Aquestes estúpides mesures de prevenció contra la feminització no sé si contribuiran al triomf de la testosterona però segur que aboquen a la imbecilització global del país, que acabarà pixelant les dones de la pantalla de televisió pel simple fet d’existir.
