Suplements 04/03/2022

El cant dels ultracossos

2 min

El poemari Còrpora de Clara Fiol Dols, amb corprenedores il·lustracions de Pere Andreo i guaretiana publicació a AdiA Edicions, comença amb un breu text que explora l’origen mitològic de les bufes de jaia. Sembla un híbrid entre poema en prosa de Baudelaire i pàgina il·luminada d’El libro de los venenos d’Antonio Gamoneda, i aconsegueix els objectius desitjats: plantejar un alè poètic en forma de prosa i oferir en safata unes idees clau que s’aniran perfilant a mesura que el llibre avanci. Alguns d’aquests temes són el pacte vitenc amb entitats superiors, la natura vista amb inclemència i fascinació, el cos com a entitat corruptora o la mort viscuda no com un final sinó com “purament un canvi més”, així ho deixà escrit Joan Vinyoli. La poeta proposa que la pols que ja som, i ho som perquè ho serem en l’instant definitiu, balla millor amb el món. La imatge que desplega l’últim poema, 'Dol', és brillant en aquest sentit.

S’equivoca qui pensi que Còrpora de Clara Fiol Dols, més coneguda com a cantant que com a escriptora, és una represa més de les poètiques del cos que Mireia Calafell va posar de moda a principi del segle XXI, tot seguint l’estela de creadores com Lispector, Butler, Cixous o Atwood, o que és una prova més de l’èxit de què gaudeix la tendència de la poesia mòrbida en llengua catalana, amb precedents com Estellés o la generació dels 70, sobretot la veu irrenunciable de Maria Mercè Marçal. La proposta de Clara Fiol sorprèn per un to madur i revelador (“L’escut fa la violència / més llarga”) i lliga molt bé amb la concepció semiòtica de Pier Paolo Pasolini, de qui celebram el centenari de naixement aquest 5 de març del 2022, que el llenguatge funda el món: “Duc / la pàtria dins la boca”.

Còrpora de Clara Fiol Dols té moltes brillantors: una coherència interna molt ben construïda en composicions contundents, finals com cops de puny, metàfores punyents, algunes cadències rítmiques magistralment seqüenciades o la capacitat d’erigir una veu fonda que lliga genialment amb el caràcter popular. Poemes com 'La jota de morir' són colpidors i propers: “Quan me mori, mumareta, / no m’enterreu vós a mi. / Fa plorar enterrar una mare, / enterrar un fill fa morir.” Clara Fiol Dols no només canta molt bé, també demostra que sap escriure molt bé. Amb Còrpora'ha trobat el to, constatat la destresa i escrit un efectiu llibre de poemes que amplia el catàleg, i la qualitat, de la col·lecció Ossos de Sol d’AdiA Edicions.

'Còpora'. Adia Edicions. 84 pàgines. 12 euros.
stats