Per a la psicòloga Carolina Jimenes, no hi ha dubte: "La respiració és com una metàfora de com estic jo amb la meva vida". En funció de com respires, pots deduir si tens la vida "bloquejada o flueix i hi ha llibertat". Jimenes coordina el Grup de Treball de Dansa Moviment Teràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i explica que, "des del punt de vista de la neurociència, la respiració, el moviment i el contacte amb la pell ajuden a regular el nostre sistema nerviós". Destaca el paper de la respiració en el vincle entre pares i fills, especialment en els primers anys de vida. Quan un adult té un bebè en braços, si regula la respiració pròpia pot ajudar l'infant a fer-ho. Per als adults, serveix d'ajuda en relacions de parella. Amb una bona respiració es pot estar més relaxat i alhora "és més fàcil que pugui verbalitzar les necessitats". Jimenes detalla que podem fer exercicis senzills, com respirar més lentament, i que convé veure com és la respiració en diferents postures corporals: persones amb molt d'estrès aconsegueixen tenir-la més fluida estirades al llit. "Aquesta autoconsciència és molt important perquè un se n'adoni i pugui fer canvis", conclou.
Adona't de com respires per viure millor
Una bona respiració ens pot ajudar amb les emocions, l'atenció i la concentració
BarcelonaLa vida sense la respiració és inconcebible. Tot i així, potser encara no som prou conscients del paper que pot arribar a tenir l'acte d'inspirar i expirar en el nostre benestar. No acostumem a parar-hi atenció perquè el fem automàticament i gairebé sense pensar-hi, però fixar-nos en com és i veure què podem fer per millorar-lo pot ser important. Els últims estudis de la neurociència han demostrat que no només ens manté vius, sinó que procurar tenir una respiració adequada a les necessitats de cada individu pot resultar beneficiós per regular la resposta emocional, l'atenció i la concentració. La novetat és que la idea que cal prendre més consciència de la respiració ja no és cosa només de la medicina d'arrel tradicional, la meditació o el ioga; ara compta amb l'aval científic.
Fins no fa gaire temps la respiració s'havia vist bàsicament com la via que té el cos d'obtenir oxigen a través dels pulmons, amb el propòsit últim que acabi exercint "un procés de purificació de la sang", segons explica Nazareth Castellanos, que dirigeix la investigació del laboratori Nirakara-Lab i la càtedra mindfulness i ciències cognitives de la Universitat Complutense de Madrid. Ara bé, d'uns anys ençà alguns estudis científics han corroborat que la respiració no només contribueix al funcionament físic de l'organisme, sinó que també "influeix en la cognició i les emocions, és a dir, en la nostra psicologia", subratlla Castellanos.
Entre les investigacions de referència en aquest camp hi ha les publicades per diversos centres de recerca nord-americans. Segons Castellanos, s'ha vist que cada vegada que inspirem les neurones modulen la seva activitat, i que les zones on té més impacte són les de processament cognitiu i les de processament emocional. "La manera com inspiri repercutirà en com estic percebent què està passant", ressalta la investigadora. Ho ratifica Diego Redolar, que és professor de neurociències de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador del grup de recerca Cognitive NeuroLab: "La manera que tenim de respirar no només afecta el nostre organisme, el sistema cardiovascular i metabòlic; afecta el sistema nerviós central i pot regular el processament de la informació i l'estat d'ànim".
Si bé ja fa temps, fins i tot dècades, que s'havien estudiat els efectes beneficiosos d'activitats en què la respiració és fonamental, com l'exercici físic, el ioga i la meditació, és molt més recent l'estudi del seu impacte per si sola. Redolar detalla que, "si controlem la respiració i fem servir diferents tècniques per tenir-la més calmada, el que fem és enviar informació a l'amígdala (responsable de la resposta a l'estrès) per reduir-ne l'activació". Al cap i a la fi, ajuda a regular l'ansietat. A més, una bona respiració fa que el flux sanguini arribi millor a l'escorça prefrontal, cosa que redunda en "una millora del control cognitiu i de la capacitat atencional". També s'han fet estudis de l'efecte sobre la memòria, però per ara els resultats no són tan evidents com amb les emocions o l'atenció, afegeix.
A diferència d'altres funcions biològiques, la respiració ve a ser l'accés més directe al cervell. Segons Castellanos, els canvis en l'alimentació no tenen un efecte immediat en l'intestí i, de retruc, en el cervell, i el cor té la seva dinàmica pròpia; en canvi, "puc començar a respirar d'una altra manera i la repercussió és immediata en el cervell", defensa. És per aquest motiu que, segons Castellanos, "la respiració sempre s'ha considerat com la clau d'accés al cervell", perquè ens permet tenir-hi "un accés voluntari molt més directe". Això fa encara més rellevant que ara hi hagi un coneixement científic que avala el paper de la respiració en les emocions i les funcions cognitives: "El canvi important és percebre el cos com un instrument que podem aprendre a tocar millor o pitjor perquè soni millor o pitjor la música".
Començar per observar
Si volem millorar la nostra respiració, partim d'un hàndicap, però té solució. "La majoria de nosaltres no la coneixem gaire bé", constata Castellanos, o sigui que d'entrada és probable que no sapiguem dir si respirem més per la boca o pel nas, i això que pot ser bàsic saber-ho. "La majoria som respiradors orals, però la neurociència diu que és millor ser respirador nasal", concreta, ja que, si respirem pel nas, activem més el cervell. Amb tot, Castellanos ressalta que "el patró respiratori dona molta informació de com estem i de quines emocions s'estan preparant dins nostre". S'ha constatat que si es fan respiracions més curtes o ràpides tenim més tendència a estressar-nos o a tenir problemes d'atenció, mentre que si procurem tenir una respiració més llarga, quan ens vegem implicats en situacions estressants la nostra reacció serà inferior.
Recorda que la respiració es pot treballar a través de la meditació i el ioga, amb tècniques com els pranaiames. El 28 d'abril hi aprofundirà en el curs Respiració: neurociència i pràctica, que impartirà a Barcelona juntament amb la presidenta de la Fundació Rādika i professora de ioga, María Macaya, però també ens hi podem posar nosaltres mateixos. "Simplement, atura't uns minuts per observar com respires: pel nas, per la boca, entra més aire per la dreta o per l'esquerra, la inspiració és curta i l'expiració llarga, o al revés, faig pauses entremig... com hem vist al laboratori, tot això són coses que ningú sabria contestar", explica Castellanos, que suggereix parar atenció a la respiració en diversos moments, com estant assegut tranquil·lament o en un estat de més angoixa, amb l'objectiu de veure quin és el patró respiratori, que és propi de cadascú. "Cap llibre et dirà com respires, és impossible, perquè hi ha tantes respiracions com persones", remarca. Llavors cal tenir present que no a tothom li funciona el mateix, els canvis s'han d'introduir progressivament –un exercici pot ser intentar posar la llengua al paladar, cosa que obliga a inspirar pel nas– i, en tot cas, respirar millor és una teràpia complementària més. Per si sola no ens resoldrà els problemes de salut. "¿Només aprenent a respirar o a menjar millor estaré bé? No. El benestar és una catedral que se sustenta en moltes columnes", recorda.
