“Qui més pesa, menys paga”. És l’oferta que, després de les festes de Nadal, ha llançat el gimnàs Eurofitness, de Sant Cugat del Vallès. Topo amb el cartell pel carrer i admeto que si no fos per una altra característica del rètol potser no m’hauria fixat en el reclam. Al mig del cartell, ben gros, hi ha escrit l’eslògan “Junts” amb una cal·ligrafia que s’assembla poderosament a la del logotip de Junts pel Sí. Potser és casualitat. Potser excés d’impregnació política en les nostres ments. Potser hipersensibilitat analítica. O potser toxicitat interessada: ves a saber si les circumstàncies de l’actualitat han fet que els publicistes comencin a filtrar connotacions polítiques com a reclam visual per anunciar altres coses. Com és habitual, a la foto hi ha una noia molt bonica saltant que, si volgués apuntar-se al gimnàs, seria de les clientes que menys descompte obtindria en la campanya. Als seus peus, en lletres majúscules, l’oferta per captar nous clients és clara: com més gran sigui la xifra de la bàscula més descompte obtens. Concretament, per cada quilo de pes et resten vint-i-cinc cèntims de la matrícula, de tal manera que algú, per exemple, que pesi cent deu quilos aconseguirà un descompte de vint-i-set euros amb cinquanta. La noia de la foto, que en deu pesar uns cinquanta, se n’estalviarà uns dotze.
A Sant Cugat, en poques hores, ja han aparegut queixes de la campanya a les xarxes socials i l’Ajuntament ha reaccionat exigint la retirada de l’anunci (i suposem que de l’oferta).
Les persones tractades com carn de vedella. Però pretenen que ho entenguem com el noble gest de la discriminació positiva que vol donar facilitats als pobres desgraciats que s’allunyen dels estereotips físics idealitzats, bàsicament perquè puguin lluitar per aconseguir-los. És obvi que hi ha persones disposades a fer qualsevol cosa per obtenir descomptes. Només cal recordar una marca de roba que regalava dues peces de vestir als clients que anessin fins a la seva botiga despullats. I hi havia cua a la porta. La sensació que per fer-te soci d’un centre et facin pujar a una bàscula per calcular la teva aportació econòmica sembla bastant humiliant. Com també ho és la imatge d’algú endrapant com un boig abans de passar per recepció del gimnàs a matricular-se.
El sistema de descompte és molt similar al d’un restaurant de la Xina, a la localitat de Chongqing, de fa un parell d’anys. Proporcionaven als seus clients ofertes o fins i tot menjar gratuït en funció del pes. En el cas dels homes, com més pesaven més descompte. I aquells mascles que pesessin més de cent quaranta quilos rebien un àpat molt contundent totalment gratuït. En el cas de les dones, les que pesessin menys de trenta-quatre quilos també menjaven sense pagar un iuan.
És indubtable que darrere la iniciativa del gimnàs de Sant Cugat hi havia un enginy de màrqueting lloable, però les campanyes d’estalvi que utilitzen els aspectes purament físics per atrapar clients tenen un contrapunt: despullen les persones de qualsevol humanitat. No deixeu que un bon eslògan us faci perdre la dignitat.
