Què és la integració sensorial?

Heu pensat fins a quin punt depeneu de la informació que us proporcionen els sentits per funcionar i donar sentit al món que us envolta? Imaginau que estau en un supermercat i se’n va el llum, es dispara una alarma molt forta i comença a ploure aigua dels polvoritzadors del sostre. Sense l’ajuda de la vista i l’oïda, confiaríeu en el sentit del tacte i la posició corporal per orientar-vos i decidir què fer? O creis que la dutxa d’aigua i l’estrèpit de l’alarma minvarien la vostra capacitat de seleccionar les altres sensacions? Imaginau que el teixit us molesta i teniu la sensació que us punxen o que teniu un insecte rondant-vos. Podríeu aguantar assegut escoltant una conferència?

Contínuament estam bombardejats per estímuls, tant els que provenen de l’exterior com els del cos. Tradicionalment es descriuen cinc sentits: oïda, visió, gust, olfacte i tacte. Són els ‘sentits llunyans’, ja que responen als estímuls del medi extern. Les persones tenen consciència i cert control sobre ells. Menys familiars són els ‘sentits propers o ocults’: vestibular (informa del moviment, gravetat i equilibri) i propioceptiu (on hi ha cada part del cos i com es mou), perquè no es perceben, no se’n té control conscient ni s’observen directament. Responen al que passa en el cos i són essencials per a la supervivència.

A través dels set sentits rebem una quantitat il·limitada d’estímuls que ens arriben al cervell; les sensacions flueixen cap al cervell, de manera que rebem un nombre infinit de dades sensorials a través dels òrgans. El cervell organitza aquestes sensacions perquè puguem usar-les i aprendre i comportar-nos de manera productiva.

La Dra. Ayres planteja diferents metàfores per explicar aquest procés parlant del cervell com un “director” o un “agent de trànsit” que classifica i organitza les dades sensorials i les integra de manera que puguem comprendre-les i donar lloc a respostes adaptatives. Aquest procés es coneix com a Integració Sensorial (IS). Ayres el 1989 la defineix així: “La Integració Sensorial és un procés neurològic que organitza les sensacions del cos i de l’entorn per fer un ús adequat del cos en l’ambient”.

Aquesta IS comença en el si matern, quan el cervell del fetus sent els moviments del cos de la mare, i es desenvolupa tota la vida, especialment els set primers anys. Dona significat a les experiències, ja que en classifica la informació i en selecciona allò important (com escoltar un professor i ignorar tot el renou que hi ha fora).

Aquest procés consisteix en quatre fases, que van des del moment en què es detecta un estímul fins a l’elaboració d’una resposta. Les etapes són:

- Registre: permet prendre consciència de cada estímul per separat.

- Modulació / regulació: seria com la comanda de so, permet regular la intensitat amb què percebem l’estímul.

- Discriminació: permet interpretar l’estímul i distingir-ne la rellevància, les característiques i les qualitats (he notat alguna cosa a la pell, és la tela o és una bestiola? Sent un renou fort, és una cosa que m’avisa d’un perill o és un so sense importància?).

- Integració: uneix els estímuls dels diferents sentits per interpretar el que passa i així elaborar una resposta.

Hem de tenir en compte que la IS perfecta no existeix, ni tampoc l’absència completa; és a dir, tots tenim un perfil sensorial, una manera particular de processar la informació sensorial. Hi ha persones a les quals no els agrada el tacte de l’arena, o els fa por segons quin so i no tenen desordre sensorial. El problema apareix quan aquesta manera de processar la informació no es produeix de manera eficaç i impedeix o dificulta fer les activitats del dia a dia amb normalitat.

Així doncs, hi ha nins que presenten hiposensibilitat (en necessiten molta quantitat per sentir-la) o nins amb hipersensibilitat, que provoca actituds de fugida o lluita contra l’estímul. Si el problema té a veure més amb la discriminació, en aquest cas hi ha nins amb poca traça motora, problemes de planificació, de manipulació, etc.

Cada nin és un món amb el seu propi quadre de signes i símptomes, però destacam signes comuns de problemes de processament sensorial:

- Hiperactivitat o distractibilitat.

- Reaccions inapropiades: poca o molta sensibilitat al tacte, als sons, als estímuls visuals, als moviments, olors o sabors.

- Problemes de comportament.

- Retards en la parla i el llenguatge

- Problemes de to muscular i coordinació.

- Distracció / molèstia pel renou de l’ambient.

- Problemes amb teles o costures, resistència a activitats d’higiene.

- Poca o molta tolerància al dolor.

- Alteració del somni.

- Problemes d’alimentació (transició als sòlids, repertori de textures).

- Dificultats d’aprenentatge.

Els estudis estimen que entre el 55 i el 15% dels nins pateixen problemes d’IS que els provoquen problemes d’aprenentatge o dificultats de comportament. S’ha d’estar atent a aquests signes, ja que creure que un dia el nin superarà per si mateix el seu problema és contraproduent, podria interferir en la decisió de cercar ajuda professional en una edat en què els resultats podrien estar més garantits.