Suplements 21/09/2018

Nit de l’Art: llums i ombres

Magda Albis
6 min

Fernando Gómez de la Cuesta

Crític i comissari independent d’art

Després de conviure bastants d’anys amb la Nit de l’Art, de vegades com a part activa, crec que el mèrit més gran ha estat aconseguir que Palma es posi en ‘estat d’art’, fer sortir els ciutadans, provocar que molts tinguin una primera trobada amb la creació més actual, mentre se’ls anava inoculant el verí de la curiositat . Però és precisament en la seva principal virtut on comença a manifestar-se el vici que la pot devastar i buidar de contingut allò que va néixer com una celebració i que s’ha anat convertint, en un esdeveniment més vinculat a allò social que a un veritable interès per la cultura. Tot i els esforços de les galeries d’art privades i de la ciutadania interessada, les institucions polítiques públiques, disfressant la seva participació com a ‘ajuda’, han anat pervertint i fagocitant aquest esdeveniment per dirigir-lo cap als seus interessos més mesquins i partidistes. Els nostres polítics locals, més aficionats a la 'selfie' i a la improvisació que a la feina planejada i rigorosa, continuen convertint la ciutat en un gran i fals decorat de cartró pedra on puguin lluir per a les fotos, mentre s’obliden d’aquests veritables amants de l’art –que ho són tot l’any– i d’uns professionals del sector que viuen gairebé en la indigència. Un govern que continua sense dotar la ciutat de les estructures necessàries permetin al teixit cultural sortir del seu estat de precarietat.

Georgina Sas

Comissària i crítica d’art

Una nit d’art, de cites a l’aire lliure, d’aglomeracions, però sobretot de carrer. Una gran performança urbana en la qual la gent forma part de l’espectacle, enmig d’una atmosfera que anima, tot i que amb certes dificultats, a recórrer el circuit marcat. Malgrat que les obertures nocturnes no són tan inaudites com els primers anys, guarden aquella sorpresa, aquell coup de coeur a propòsit d’una obra o d’un intercanvi d’experiències. La Nit de l’Art s’ha convertit en la icona cultural de la nostra ciutat. Per molts anys que passin, ja no podem prescindir d’aquesta festa. Perquè, al final, és això, una festa per la cultura, allò tan estrany que ens ajuda a viure.

Marina Planas

Gestora Casa Planas

Jo diria que el que té de bo és que per una nit la gent surt al carrer per anar a veure galeries, i societat i art contemporani s’acosten, cosa que passa poc i que és una assignatura pendent. La part dolenta és que es destinen diners a aquesta classe d’actes, que estan més enfocats al benefici dels galeristes, mentre que no hi ha cap esdeveniment específic per incentivar i mostrar els processos d’investigació. Pens que el públic aprendria molt més sobre art si pogués veure un taller d’artista. Un esdeveniment semblant però anomenat ‘Open studios/ estudis oberts’ seria fresc, enriquidor, aniria més enllà d’un centre gentrificat, les vendes estarien directament en mans de l’artista i portaria la gent a moure’s per l’art en una altra ocasió. Això ja es fa en moltes ciutats del món.

Bel Font

Directora Galeria 6A

El millor i més positiu és que és una ocasió més per poder acostar l’art a la societat (vull pensar que ho feim tot l’any). I el pitjor i més negatiu, tenir la sensació que la societat no s’ha acostat a l’art, el risc que l’art sigui l’excusa per sortir, i no el principal motiu. Al darrere de cada exposició hi ha molta feina per part dels artistes i per part nostra, i de vegades ens qüestionam si és el millor dia per inaugurar exposicions, per no cremar-les amb una festa que no saps ben bé en quin lloc deixa l’art.

Diana Coca

Artista

M’encanten aquest tipus de propostes com la Nit de l’Art, el fet que la ciutadania prengui l’espai públic més enllà del seu ús quotidià, és a dir, circulant d’un punt a un altre sense realment ser conscient d’allò que passa al voltant, més aviat estressats per la feina i mirant una pantalla de mòbil. La Nit de l’Art ofereix estímuls visuals, sensorials a una ciutadania activa que pot interactuar amb la creativitat, un ús del carrer diferent, ‘un altre’, amb un potencial alliberador. Així, l’espai públic es converteix en un ‘espai liminal’ on tot pot succeir i on la ciutadania realment forma part de la democràcia d’una manera més radical, menys encotillada i amb menys reglamentacions a seguir. Les conseqüències d’això són realment revolucionàries. La part negativa és que els artistes semblem més un mico de fira o el darrer mico, ja que els objectes fruits de la nostra creativitat es mostren, però la nostra veu no hi està potenciada ni cercada, realment no tenim la veu ni el respecte que hauríem de tenir per la nostra feina. Tampoc es genera tot el diàleg amb la ciutadania que es podria generar; de vegades sent que som més un objecte que un subjecte creador. En aquesta línia, no m’agrada que no em convidin a les festes, encara que entenc que fa molt temps que visc fora i els agents culturals locals s’obliden de mi; tampoc que els artistes siguem els darrers convidats a les visites guiades a les galeries, perquè encara que no tinguem els diners ni el capital dels col·leccionistes, sense nosaltres la feina que ells compren no existiria.

Laura Marte

Artista i presidenta de l’AAVIB

El millor de la Nit de l’Art és que és una festa. Mobilitza molta gent i ni rastre de problemes, tot és molt polit i comercial. És un moment d’entreteniment i té la seva controvèrsia, perquè al final no saps si és l’art el que els fa moure o l’esdeveniment social en si. Enguany, per aquestes dates, coincideix amb Leo Bassi, però no crec que estigui programat per a la Nit de l’Art; també hi ha exposicions alternatives, com la de Casa Planas. El pitjor és que només duri unes hores; seria interessant veure com tant interès evoluciona d’una manera continuada i com ho fa. Al final, els i les artistes no solen guanyar-hi gaire, ni tan sols ‘visibilitat’, perquè no dona continuïtat a altres activitats.

Fran Reus

Galerista

La Nit de l’Art és un acte que s’ha impulsat des de les galeries de Palma des de fa més de vint anys i que ha agafat un fort impacte social els darrers anys, en què ha passat a ser una fita destacada dins el calendari social i cultural. Segurament, allò que podríem destacar com a aspecte més positiu de la Nit de l’Art és la seva professionalització. S’ha de tenir en compte que la Nit de l’Art es perllonga durant tres vespres d’esdeveniments amb activitats destinades als professionals del sector que es materialitzen en forma de xerrades o visites guiades que propicien la dinamització i els contactes. A banda, també, de tota la repercussió que suposa, sobretot perquè el dia principal de l’esdeveniment cau en dissabte horabaixa, fet que propicia que un sector important de la població hi pugui assistir. Cal dir que possiblement aquest darrer aspecte positiu n’és també en part el negatiu. La massificació de l’esdeveniment fa que el seu esperit sovint es dilueixi i que la Nit de l’Art passi de ser un vespre per visitar galeries a ser una nit marcada per molts altres factors externs que no es relacionen amb aquest propòsit.

Nauzet Mayol

Artista

En positiu, destacaria la iniciativa en si mateixa. Que hi hagi un dia/nit oficial de l’art, que s’associï al fet que es pot anar a veure art em pareix una bona idea, tot i que hi puguin anar durant tot l’any. Val més això que res! Com a aspecte negatiu, hi trob que sigui només una nit i que s’amunteguen les ofertes, sobretot extraoficials, amb propostes una mica peregrines que desdibuixen el que és en realitat la iniciativa.

Tomás Pizá

Artista

Jo sempre he pensat que hi ha un tema important en això i és que la Nit de l’Art no serveix per al que es va gestar; aquesta idea d’intentar generar un esdeveniment al voltant del qual s’agrupa un col·leccionisme que dona suport a l’art balear, almanco una nit a l’any, em pareix que és una cosa que té certes mancances. El poc col·leccionisme balear sap perfectament el que hi ha en el panorama i no necessita aquestes coses. El que ha passat és el que passa moltes vegades, que s’ha espectacularitzat. Jo sempre he pensat que Palma necessitava unes festes d’estiu, perquè té les de Sant Sebastià, que són al gener, però hi falta un poc el que tenen tots els pobles, i és una a l’estiu, i això ho ha aconseguit desplaçant el concepte original de la Nit de l’Art. La Nit de l’Art són les punyeteres festes estiuenques de Palma. Perquè en uns pocs anys hem vist com hem passat d’una cosa un poc més reduïda a veure-hi una massificació tremenda. També un poc com el que ha ocorregut en molts de diaris, en els quals s’ha afegit al terme de cultura el de societat o el d’espectacles, i pareix que en aquest país, si no tens el suport de la part de l’oci, no existeix la cultura. I com a creador, em fa ser més pessimista del que m’agradaria ser i crec que al final s’ha aconseguit desplaçar el concepte d’art i en podríem dir nit de copes o nit de concerts; i llavors el problema conceptual estaria solucionat. No és una crítica a l’Associació de Galeristes que ho organitza i fa aquest esforç, és una crítica a com ha derivat amb els anys.

stats