PUBLICITAT

Miquel Ensenyat: "No ens cansarem de demanar més finançament per a les persones més vulnerables"

Durant aquesta legislatura, l’IMAS ha iniciat un canvi en la manera de concebre l’atenció a les persones en risc o en situació d’exclusió social i ha posat les persones al centre de la intervenció

Col·locar les persones al centre de tota intervenció destinada a la inclusió social és un dels objectius que s’ha marcat l’IMAS aquesta legislatura. Amb aquesta intenció, s’ha canviat la manera de concebre l’atenció a les persones en risc o en situació d’exclusió social, i s’han posat en marxa diversos programes destinats a cobrir les necessitats i afavorir la inclusió plena de les persones més vulnerables a Mallorca.

“Vàrem trobar uns Serveis Socials comunitaris totalment desmantellats, i cadascun d’ells amb ràtios de professionals per davall del que marca la normativa autonòmica”, explica Miquel Ensenyat, president del Consell Insular de Mallorca. “És per això que des de l’IMAS, i juntament amb el Govern, hem fet un gran esforç per dotar els ajuntaments amb grans ajudes econòmiques per poder aconseguir els professionals que puguin atendre les persones en els seus municipis tal com es mereixen”, afegeix.

L’IMAS ha augmentat les ajudes d’urgent necessitat i s’han tramitat a principi d’any per poder atendre des dels ajuntaments les demandes dels ciutadans. Entre d’altres accions, també s’ha augmentat la contribució de l’IMAS al Conveni de Finançament dels Serveis Comunitaris Bàsics, una mesura que Ensenyat qualifica de fonamental, “perquè els ajuntaments, titulars del servei puguin exercir les seves competències, complint amb les ràtios de professionals que marca la llei, i implementant nous projectes de prevenció comunitària”.

Com una de les inversions més destacades de la legislatura, Ensenyat assenyala el Pla Estratègic d’Atenció al Sensellarisme de Mallorca 2017-2020. “Els models d’atenció a persones sense llar requerien un replantejament per tal de fer-los més eficaços i eficients”, afirma, i afegeix que “per això tota aquesta legislatura s’ha fet un canvi de model fins a arribar a aconseguir tenir els serveis de Primer la Llar i Llar en Suport, que posen a disposició 50 pisos per poder donar cobertura a la gent del carrer i desinstitucionalitzar moltes persones que feia anys i anys que estaven en centres d’inclusió”.

A més, s’ha hagut d’adequar la resta de serveis de l’IMAS destinats a la inclusió perquè responguin a les necessitats de les persones en risc o en situació d’exclusió. En aquest sentit, “hem millorat els serveis, hem incrementat el nombre d’hores d’atenció i el de professionals, i també hem posat en marxa nous serveis de millora de l’autonomia personal i foment de la inclusió activa”, detalla el president del Consell.

Quant a la feina feta fins ara, Ensenyat la valora “molt positivament”, perquè “hem aconseguit una millor qualitat de vida de persones en situació de vulnerabilitat”. Tot i així, afirma, “encara queda molt de camí per assolir el benestar complet d’aquest col·lectiu”. “No es pot deixar de banda que en aquests moments hi ha un centre on molta gent comparteix habitacions i on s’han de fer torns per accedir al menjador. No podem quedar de mans plegades davant una realitat com aquesta”, alerta. Per aquest motiu, “hem de dotar la xarxa amb serveis adequats a les necessitats actuals, com un nou centre d’inclusió”, afegeix.

Com a projecte de futur, l’IMAS se centra a “consolidar el nou model de gestió de serveis adreçats a la inclusió posant les persones al centre de tota la intervenció, i plantejant tants serveis com siguin necessaris per tal de poder arribar a totes i cada una de les seves necessitats”. En aquesta línia, Ensenyat reafirma l’aposta “per la prevenció comunitària” i per això “continuarem donant suport al finançament dels serveis socials comunitaris”. “Millorarem les condicions dels immobles que acullen serveis per a persones sense llar, per adequar-los a les seves necessitats, ja sigui reformant els existents com cercant-ne de nous”, conclou.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF