A Mart hi ha massa radiació per als astronautes

Mentre a la Terra s'esgoten els formats clàssics de televisió, l'espai sembla engendrar noves possibilitats. Durant l'últim mes hem vist el comandant de l'Estació Espacial Internacional, Chris Hadfield, interpretant des de l'espai una versió de l'Space oddity de David Bowie, i ha triomfat a les xarxes socials, primer, i després arreu. Al mateix temps, una segona proposta, una mena de Gran Hermano al planeta Mart, obre una altra finestra mediàtica cap a l'Univers. Mars One ha anunciat que seleccionarà diferents persones per formar una colònia humana al Planeta Vermell el 2013, en una missió sense retorn.

Moltes veus han criticat el projecte, per poc ètic i per impossible tècnicament. Però ara un nou estudi a Science hi afegeix riscos. Segons les mostres que ha pogut agafar el robot Curiosity sobre la superfície de Mart, els nivells de radiació són massa elevats perquè els humans puguin estar-s'hi gaire temps, almenys amb la tecnologia actual.

Mesurant els danys

Se sap que a l'espai els astronautes estan sotmesos a certs nivells de radiació. Ara bé, els nivells detectats a Mart són més de sis vegades superiors als que estan sotmesos durant un període de sis mesos els astronautes de l'Estació Espacial Internacional. Segons les dades que ha recollit el Curiosity a través de l'aparell amb el qual mesura la radiació (RAD), només amb un sol passeig al voltant de Mart els astronautes estarien sotmesos a nivells de radiació massa forts. Per calcular-ne l'impacte, els investigadors han mesurat la quantitat de partícules energètiques, energia i massa, i han traduït aquesta informació en sieverts, una unitat de mesura indicativa del dany biològic, i que estaria relacionada amb el risc de desenvolupar un càncer.

Dosis màximes

La NASA estableix que la dosi màxima de radiació a què un astronauta pot estar exposat al llarg de tota la seva vida no pot ser superior a 1.000 milisieverts. Aquest límit no està exempt de riscos, amb tot, ja que incrementa en un 3% la possibilitat de desenvolupar tumors. En una missió a Mart que durés uns 360 dies, l'astronauta en qüestió rebria una dosi de més de 660 miliserverts, més de la meitat del que hauria de rebre en tota la seva carrera. Aquesta xifra pot ser superior o inferior segons el cicle solar.

Deixant de banda el Gran Hermano marcià que proposa Mars One, el mateix viatge a Mart, que dura 180 dies entre anar i tornar, "representaria ja una porció important de la radiació que seria acceptable al llarg de la seva vida", explica Cary Zeitlin, investigador del Southwest Research Institute, al capdavant de l'estudi. Encara no hi ha prou dades per saber quanta radiació afegiria estar sobre la superfície durant un cert temps, però els resultats preliminars podrien desmuntar els terminis amb què treballa la NASA en el disseny de futures missions humanes. "Algunes preveuen 180 dies per al viatge i 500 d'estada al planeta", diu Zeitlin.