L’OTAN ja no qüestiona la seva existència

LondresL’OTAN és una aliança que busca periòdicament les raons de la seva existència. Amb l’annexió de Crimea i les incursions de Rússia a l’est d’Ucraïna, l’Aliança Atlàntica ha vist com es renovava la justificació de la seva raó de ser en almenys dos terços del seu antic mantra per a la seguretat d’Europa: mantenir els russos fora, els Estats Units a dins i els alemanys a ratlla.

Sis anys després de l’última ampliació, l’Aliança ha iniciat les converses amb el govern de Montenegro per incorporar aquest país a l’OTAN. Aquesta invitació s’interpreta com un missatge directe a Moscou: l’OTAN seguirà acollint els països que vulguin unir-s’hi, sense tenir en compte la irritació que això provoca a Vladímir Putin.

L’organització, creada el 1949 per defensar l’Europa Occidental d’una eventual invasió soviètica, ha tingut dubtes existencials des de bon començament. Ara, camí d’una cimera prevista per al juliol a Varsòvia, els 28 països membres estan en ple debat sobre com tractar de manera simultània les amenaces actuals i potencials de Rússia i el caos que es viu al Pròxim Orient.

La pressió d’una Rússia obertament revengista ha afavorit nous compromisos militars i pressupostaris dels EUA per a la defensa d’Europa, tal com assegura l’administració Obama. Alhora, el fet que Turquia abatés un avió de combat rus per haver violat el seu espai aeri en el context de la guerra a Síria ha posat el focus de l’OTAN cap al sud, en la batalla contra l’Estat Islàmic, que ha atacat directament la població civil d’almenys un dels seus països membres, França.

La intervenció de Rússia a Síria ha fet créixer la tensió entre els membres de l’OTAN geogràficament pròxims a Rússia, com Polònia i els països bàltics, d’una banda, i els membres més pròxims a Síria i al flux de refugiats, com Grècia i Itàlia, de l’altra. “No ha sigut un estira-i-arronsa sobre les prioritats, sinó que ara l’est d’Europa veu també com Rússia amenaça l’estabilitat al sud, mentre que el sud veu venir una nova amenaça convencional, com la que Rússia ha exercit històricament sobre l’antiga àrea d’influència soviètica”, diu Rem Korteweg, del Centre for European Reform, amb seu a Londres. “Ara estem veient com l’OTAN reforça les defenses aèries més enllà de Turquia i enforteix la seva presència naval al Mediterrani oriental”.

Després d’anys considerant que amb la retirada de l’Afganistan l’OTAN perdria raó de ser, el compromís en la defensa col·lectiva dels membres europeus de l’Aliança ha tornat a agafar protagonisme. “Des que Rússia va entrar a Crimea i a l’est d’Ucraïna, la gent ha tornat a donar valor a l’article 5 del Tractat” -diu un alt funcionari de l’administració Obama-, que fa referència al principi que un atac contra un dels membres és un atac contra tots. “Ara hi ha una nova urgència”, diu el secretari de Defensa britànic, Michael Fallon. Conscients del risc que suposa Rússia, hi ha una pressió perquè l’OTAN desplegui efectius de defensa en els punts més pròxims a la frontera amb Rússia. “L’Aliança Atlàntica s’acaba de despertar, però s’ha despertat a temps”.

Mentrestant, hi ha el debat sobre si cal accelerar la presa de decisions de l’OTAN en cas d’una crisi, preservant alhora el principi de la unanimitat. Els EUA segueixen aportant el 75% de tota la despesa militar de l’OTAN i pressionen perquè els pressupostos de defensa nacionals superin el 2% del PIB, com ja passa a 5 estats. La Gran Bretanya ha augmentat aquest any el seu pressupost de defensa per arribar a aquesta xifra. A més, a països com Suècia i Finlàndia, que no han sigut mai membres de l’OTAN, ara hi comença a haver un debat públic sobre la necessitat de formar-ne part.