Incorporar nous monitors, una de les claus per afrontar els pròxims anys

PalmaMentre que l’escoltisme inicià la seva trajectòria a Mallorca l’any 1913, quan el bisbe Campins fundà els Al·lots Guaites, l’esplai és molt més recent i data de la segona meitat dels anys setanta (el 1978 es va constituir la federació dels Grups d’Esplai de Mallorca –GDEM– gràcies a l’Escola de l’Esplai, que s’havia fundat oficialment el 5 d’octubre de 1975). D’altra banda, l’Organització Juvenil Espanyola (OJE) es fundà l’any 1960. Siguin més antigues o més recents, els temps han canviat molt per a les organitzacions i federacions dedicades a l’educació en el lleure, que cada vegada tenen competidors més sofisticats dins l’àmbit del consum.

“Oferim una educació alternativa a l’oci de consum i a un cost zero”, diu Josep Campins, que formava part de la desapareguda federació Grups d’Esplais de Mallorca (GDEM) i que ara treballa a la Federació d’Esplais Catalans, integrada al Moviment de Centres Cristians Catalans (MCECMallorca).

Els infants i joves descobreixen que es poden fer les coses “per un mateix”. “Les nostres alternatives educatives no són les que veuen en el seu dia a dia i els permeten anar absorbint valors des d’una perspectiva lúdica”, afegeix. A més, l’educació en el lleure “ajuda a suplir les mancances comunicatives que hi ha avui dia”, quan tants d’infants i joves passen hores enganxats als seus dispositius electrònics. “El desenvolupament de les habilitats socials és un dels nostres objectius transversals”, continua Campins, que destaca “l’ús de la paraula i el contacte directe” entre les persones com a eines de socialització.

En el cas de l’OJE, “el compromís” forma un nucli central al voltant del qual giren una bona part de les activitats dirigides a nins i joves dels 6 als 18 anys. ”Ens formam en valors a través de les activitats. El treball en equip, l’amistat, la natura i la humilitat són alguns dels més importants”, explica Lluís Gómez, director d’una de les llars d’aquesta organització.

El futur de l’educació en el lleure està marcat per les dificultats a l’hora d’incorporar nous monitors. “Molta gent jove està fent un esforç per salvar la situació. Abans, la mitjana dels directors era de 28-30 anys, i ara ha baixat a 24-25 anys”, explica Josep Campins. “Els nins continuen demanant esplais i escoltes, però cada vegada ens trobam amb més dificultats, en part a causa de l’excessiva professionalització de les activitats i l’elevat preu dels cursos de formació per als monitors”, continua. “El dels monitors és un problema compartit per totes les entitats d’educació en el lleure”, diu, per part seva, Lluís Gómez. “Compaginar el voluntariat amb la feina i els estudis s’està convertint en una cosa molt complicada per a aquells que volen dedicar part del seu temps als nins i joves”.

Independentment de les dificultats, el que no ha canviat és “el sentiment de pertinença que els nins i joves desenvolupen mitjançant l’educació en el lleure. Aquest arrelament no és només amb el grup, sinó també al barri o poble on es desenvolupen les activitats. “Ets part del teu grup i del lloc on vius, formes part d’un tot”, diu Campins. “Moltes vegades ens arriben nins i joves que no coneixen el rerefons de les pròpies tradicions i que hi participen una mica per inèrcia. Però quan es capfiquen en allò que els mostram, redescobreixen la seva barriada o poble i veuen les coses amb uns altres ulls”, afegeix.