Aquest 2019 celebram devuit anys de Gala de l’Esport del Consell de Mallorca i més de dues dècades de gestió esportiva des del Consell de Mallorca. Al llarg de la nostra vida sabem que el significat dels aniversaris canvia, però, en tot cas, són un bon moment per aturar-nos, reflexionar i aixecar el cap per fer una mirada cap enrere.
No és la primera vegada que ho dic, i és que n’estic convençut: en el 90% dels esdeveniments esportius que se celebren a Mallorca avui dia en els quals participen joves i infants, hi ha el Consell de Mallorca al darrere, ja sigui aportant ambulàncies, trofeus, monitors, material, entre altres coses, organitzant o patrocinant. I això té molt de mèrit, perquè la continuïtat i el consens entorn de les polítiques de foment de l’esport des de la base permeten que avui dia tinguem esportistes d’elit a escala mundial.
Uns esportistes que, en un moment o altre, han fet ús d’instal·lacions municipals per entrenar; han accedit a personal tècnic format a través de clubs i federacions; han conegut diferents disciplines esportives, gràcies a projectes impulsats per centres educatius i AMIPA, i han competit gràcies a l’esforç diari de les seves famílies.
Aquest és el veritable motor de l’esport base i la Gala de l’Esport n’és l’aparador. Una vegada l’any, cadascun de nosaltres ens reconeixem en els èxits que han assolit un centenar llarg d’esportistes en edat escolar que són guardonats. Ells i elles són la mostra que l’esforç diari paga la pena.
Jo som d’aquells que pensen que si una cosa funciona, no s’ha de canviar; sinó que s’ha de fer feina per consolidar-la. I això ens ha permès, aquests darrers anys, sumar complicitats, aliances, fer créixer els programes d’activitats que impulsam des de la Direcció Insular d’Esports i també destinar-hi més recursos econòmics. No és casualitat, per tant, que més de 80.000 infants i joves, d’entre 6 i 16 anys, participin dels Jocs Esportius Escolars, un dels programes estrella del Consell de Mallorca, que posa en contacte aquests infants i joves amb més de seixanta modalitats esportives, des dels esports majoritaris fins als més minoritaris: tir amb fona, esports adaptats, orientació...
I és que estam convençuts que la pràctica esportiva és sinònim de salut i també de valors, d’una manera de fer i també de construir la societat en la qual volem viure: tolerant, que premia l’esforç, que promou la igualtat d’oportunitats i que entén la competició com un camí de superació, que no deixa ningú fora del terreny de joc.
Però aquest camí que hem recorregut no l’hem fet sols: aquí ve el meu agraïment a la complicitat que hem trobat entre els mateixos esportistes, els clubs i les federacions, el món educatiu i les famílies.
Junts hem vist créixer la importància de l’esport femení, que reclama una veu pròpia. Enguany la promoció del futbol femení forma part de les setze modalitats esportives que donam a conèixer a les escoles, mitjançant el programa ‘Suma’t’, un programa que arriba a més de dos-cents centres educatius.
Junts hem viscut la preocupació del món esportiu perquè s’aposti per la professionalització, com a garantia d’una pràctica esportiva de qualitat. Junts hem après la importància d’educar en la gestió d’emocions i dels valors, i també en l’adquisició d’hàbits saludables.
L’esport és salut i, per això, el Servei de Medicina Esportiva continua creixent i avui dia disposa de deu centres on es fan més de 8.000 revisions mèdiques anuals: acabam d’inaugurar el darrer a Inca. És una feina de prevenció essencial per als nins i nines que practiquen esport.
Junts hem treballat per millorar les instal·lacions esportives municipals, amb una inversió de prop de 12 milions d’euros. Hem obert les portes dels centres escolars a l’exemple d’esforç i de constància dels nostres esportistes d’elit. També hem ofert l’oportunitat de practicar esport a tots aquells alumnes d’Educació Secundària amb risc d’exclusió social, que no ho tenen tan fàcil. Hem apostat per l’esport com a eina educativa i participativa, respectuosa amb l’entorn natural, amb la serra de Tramuntana com a gran paratge. I hem après que l’esport no té barreres.
A tothom que ens ha acompanyat en aquest camí, gràcies.
