Colònies a l’estranger per aprendre idiomes

És imprescindible marxar a fora per aprendre una llengua estrangera? Quan és el millor moment i com cal fer-ho?

Estrenem la primavera i els més previsors comencen a programar l’estiu i les vacances escolars, més de 80 dies en què la   possibilitat d’anar a un altre país per millorar el domini d’una llengua estrangera  és molt present en les planificacions familiars. Per a Carme Muñoz, catedràtica de filologia anglesa i coordinadora del GRAL (Grup de Recerca en l’Adquisició de Llengües) de la Universitat de Barcelona,  la situació ideal per aprendre una llengua estrangera quan es tracta de marxar són unes colònies en què no es facin classes, no hi hagi altres persones que parlin la teva llengua i els companys siguin d’una edat semblant: “Aquesta immersió total és la millor opció per a la canalla. El fet que hi hagi altres nens i nenes de la mateixa edat és un factor motivador molt important, perquè volen pertànyer al grup, i per poder identificar-te amb els altres has de parlar com ells”. Muñoz reconeix que no totes les famílies poden permetre-s’ho econòmicament ni tenen els recursos per buscar activitats d’aquestes característiques.

ESTADES LINGÜÍSTIQUES

Els fills de la Montse han millorat els seus coneixements d’anglès a l’estranger. Això sí, cadascun en el moment que ha volgut fer-ho i de la manera com s’hi ha sentit més còmode. La mare explica que amb el fill gran, l’Albert (21), i la segona, l’Aïda (19), van viure el boom de l’anglès: “Estàvem tots bastant obsessionats amb l’anglès. Teníem molt present que algun dia els faria falta per a la feina i en general crèiem que el nivell que assolien a primària i secundària era insuficient”. Possiblement per això, cada juliol a l’època de l’institut l’Albert feia un curs intensiu i l’Aïda anava a una acadèmia durant el curs escolar. En canvi, la petita, la Júlia (15), feia classes particulars a casa. L’Albert no va voler fer mai cap estada a l’estranger i no l’hi van forçar. La Júlia tampoc va mostrar-hi interès fins a segon d’ESO. Ella tenia clar que volia anar amb un grup que ja conegués. Quan ha marxat ho ha fet amb una agència que s’ajusta al que demanes -viure amb famílies o en un campus, l’idioma que tries, internacional o amb altres nacionals, etc.

La doctora Muñoz explica que  en les colònies en què comparteixes la llengua amb alguns dels companys desapareix la immersió total.“Les llengües maternes continuen estant actives i tampoc senten aquesta necessitat de pertànyer al grup, ja tenen amics amb qui es comuniquen sense problemes”, puntualitza. Possiblement les famílies prefereixen unes colònies més formals, en què es combinin classes amb activitats més lúdiques, però Muñoz insisteix: “Des del punt de vista de l’aprenentatge de la llengua, es tracta de parlar, de comunicar-se amb la llengua i passar-s’ho bé. Ja tenen la resta de l’any per fer classe”.

Quan els interessats ja són més grans, l’opció dels camps de treball apareix com una bona alternativa, i aquí la llengua també és vehicular en el dia a dia.

BENEFICIS DE LA IMMERSIÓ TOTAL

L’Aïda, la mitjana de la família, l’estiu de sisè de primària ja va demanar de marxar a fora: “Tenia clar que volia unes colònies internacionals en què no tingués l’oportunitat de parlar castellà ni català. Ja havia fet aquí unes colònies en què suposadament l’anglès era vehicular, però no n’havia après gaire”, es queixa. Diversos estius ha anat a l’Escola Americana a Suïssa, on les classes es combinen amb altres activitats -teatre musical, moda, fotografia o esports, etcètera-. “El primer any va marxar que amb prou feines parlava, i va millorar molt. Ens va sorprendre a tots”, explica la Montse. La família ha intentat trobar un equilibri entre fomentar l’aprenentatge de l’anglès i respectar les necessitats i el ritme de cada fill. “De fet, l’Albert acaba de passar tres mesos a Nova York. És el primer cop que marxa sol, però ha tornat sent el que sap més anglès. No cal collar-los ni tenir pressa”, diu la mare.

Cal intentar trobar un equilibri entre fomentar l’aprenentatge de l’anglès i respectar les necessitats i el ritme de cada fill

Marta Portero Tresserra, doctora en neurociències i professora del departament de psicobiologia i metodologia de les ciències de la salut de l’Institut de Neurociències (UAB), coincideix amb Carme Muñoz: “ Una immersió pràcticament total afavoreix l’aprenentatge d’una nova llengua,  perquè la persona es troba en un ambient en què totes les situacions comunicatives són en aquella llengua”. Insisteix que   la introducció d’una nova llengua ha de ser genuïna i l’ inputlingüístic al qual hem d’exposar-nos ha de ser de qualitat alta, és a dir, nadiu. “Per això és important que la presència d’un nou idioma a les escoles durant l’etapa infantil i primària vingui de professors amb un nivell de l’idioma nadiu o molt elevat”.

RITMES I NECESSITATS

Partint de la base que cada persona és diferent, Rosa Fortuny Guasch, neuropsicòloga del Gabinet Psicològic Mataró,   recomana que les famílies respectin el ritme i la personalitat dels fills:  “Hi ha joves que amb 16 anys encara no estan preparats per separar-se de la família i n’hi ha que amb 12 estan més oberts a tenir experiències i conèixer gent nova, com més lluny millor”. Considera que  no cal obligar ningú a marxar per aprendre una llengua:  “Hi ha altres maneres d’aprendre un idioma. No serà tan vivencial, però es poden buscar alternatives. Hauria de ser negociable la manera com adquireixen aquests coneixements”, proposa Fortuny.   L’experiència, més enllà d’aprendre o millorar un idioma, pot ser molt enriquidora.  Quan són més petits es treballa l’autonomia, el saber estar, és una oportunitat per entendre una nova cultura i aprendre altres jocs, i quan ja són adolescents o adults aprenen a viure pel seu compte, a gestionar els diners i a conviure amb altres persones.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF