Viatjar
Suplements 23/01/2023

15 llocs que no us podeu perdre aquest 2023

Del Japó al desert de Namíbia, passant per la remota illa de Flores, us oferim unes quantes opcions per descobrir al llarg de l'any

The New York Times
9 min
El Namib és la zona desèrtica que s'estén al llarg de la costa de Namíbia.

Com cada any, els experts en viatges del New York Times han fet una llista dels 52 llocs més especials per visitar durant els mesos vinents. El criteri varia segons la destinació: hi ha indrets que entren a la llista per la bellesa inexplorada i uns altres per la gastronomia o perquè enguany commemoren algun esdeveniment històric o cultural. Us n'oferim una selecció.

1.
Cayos Cochinos (Hondures)

Plantar corall i comptar tortugues marines lluny dels cotxes

Cayos Cochinos

A la costa nord d’Hondures, l’arxipèlag de Cayos Cochinos, que forma part d’una reserva marina on està prohibida la pesca comercial, comprèn unes 300.000 hectàrees habitades per dos-cents residents garífuna. Abans de la pandèmia, la fundació sense ànim de lucre Cayos Cochinos, que administra la reserva, obtenia la majoria del finançament per estudiar i protegir la seva rica biodiversitat amb les quotes que pagaven els excursionistes per bussejar-hi.

Actualment, l’organització s’està obrint a poc a poc al turisme i permet als visitants allotjar-se en cabanes bàsiques (a partir d’uns 40 euros la nit) que abans eren exclusives per als investigadors. Entre bussejades i caminades per veure boes rosades o iguanes de cua espinosa, els viatgers poden oferir-se com a voluntaris per plantar corall o comptar tortugues marines. Els viatgers que passen per les illes, on no hi ha ni carreteres ni cotxes, donen suport a la comunitat garífuna, que els ofereix excursions guiades, menjar i begudes.— Elaine Glusac

2.
El Ferrocarril d’Alaska (EUA)

760 quilòmetres de muntanyes i glaceres

El Ferrocarril d’Alaska

Des del 1923 el Ferrocarril d’Alaska ha connectat milions de passatgers i mercaderies al llarg de més de 760 quilòmetres de vies, des de Seward fins a Fairbanks. Aquest any es commemora el centenari de la inauguració. Operatiu des de molt abans que Alaska es convertís en un estat dels EUA (1959), es tracta d’un mitjà de transport respectuós amb el medi que permet gaudir de la natura i, fins i tot, veure aurores boreals sense sacrificar la comoditat. Els passatgers poden fer onejar una bandera per embarcar-s'hi o baixar-ne i accedir a indrets remots com el Bosc Nacional Chugach. El recorregut inclou la vista a llocs d’interès com el Denali, el cim més alt dels Estats Units, i els fiords de Kenai. Els aficionats a la història poden veure'n l’exposició especial al Museu d’Anchorage, que des del mes de maig fins al febrer del 2024 ofereix una mostra sobre el ferrocarril.— Charu Suri

3.
Flores (Indonèsia)

Una illa paradisíaca on els llacs de cràter canvien de color

Flores

La frase "escapada de conte de fades" es fa servir potser massa, però ¿de quina altra manera es podria anomenar una illa llunyana del Sud-est Asiàtic amb dragons de Komodo, volcans en actiu, platges de sorra blanca, jardins de corall, cascades espectaculars i llacs de cràters que canvien de color? Aquests són només alguns dels atractius de Flores, una de les aproximadament 17.500 illes de la República d’Indonèsia. A una hora de vol de Bali i molt menys visitada, obrirà a finals d’any el Kodi Bajo, un complex de luxe a la ciutat pesquera de Labuan Bajo que oferirà allotjaments i vistes a l’arxipèlag del Parc Nacional de Komodo, l’únic lloc al món habitat pels famosos llangardaixos gegants.— Seth Sherwood

4.
El desert de Namíbia

Dunes enormes al llarg d’una costa gairebé deshabitada

Namíbia

Al llarg de la desolada costa de Namíbia, dunes de sorra de grans dimensions arriben fins al mar. Durant la marea baixa, els aventurers més intrèpids poden conduir, al llarg de la platja, entre les imponents dunes grogues a una banda i les aigües agitades de l’Atlàntic a l’altra. Aquest és el Namib, el desert més antic del món i el lloc perfecte per a un llarg viatge per carretera. Després de gairebé tres anys de restriccions, és difícil imaginar-se un lloc on puguis sentir-te més lliure. Namib significa “lloc vast” en khoekhoegowab, una llengua que es parla en moltes parts de Namíbia. És sorprenentment fàcil perdre’s en aquesta extensió de sorra gairebé deshabitada, on pots viatjar durant dues hores sense trobar-hi ningú més. Al Parc Nacional Namib-Naukluft, els viatgers poden retrocedir en el temps al Deadvlei, on els arbres de 600 anys d’antiguitat romanen misteriosament sense vida i preservats per l’aire sec. Pots pujar a la duna Big Daddy de cent pisos, observar la vida silvestre adaptada al desert i fins i tot veure misteriosos cercles de fades.— Jen Guyton

5.
Kakhètia (Geòrgia)

Nous gustos i antigues tradicions vinícoles en petits pobles verds

Kakhètia (Geòrgia)

La muntanyosa nació de Geòrgia, amb més de 8.000 anys d’història, és al centre de noves tendències en el món vinícola. Per als amants del vi, un viatge de degustació en finques com les de Vazisubani i Kardanakhi, a Kakhètia, ofereix l’oportunitat de descobrir nous vins en un paisatge de petites poblacions en turons i valls verdes emmarcades pel Caucas. Molts vins s’elaboren en qvevri, recipients de terrissa utilitzats per a la fermentació, l'emmagatzematge i l'envelliment del vi tradicional de Geòrgia. Per complementar l’experiència, els xefs locals han començat a oferir classes on els aficionats a la cuina poden aprendre a preparar plats tradicionals com el khinkali.— Evan Rail

6.
Martinica (Carib)

Cultura criolla, falgueres gegants i colibrís de concurs

Martinica

Quan el 2020 la possibilitat de viatjar es va restringir molt per la pandèmia, la Martinica va celebrar la inclusió del seu tradicional vaixell de vela yole –una embarcació lleugera mantinguda en posició vertical pels membres de la tripulació– a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. La tardor del 2021, tota l’illa va ser nomenada Reserva de la Biosfera per la Unesco mateix, en reconeixement al compromís d’aquest racó del Carib amb el desenvolupament econòmic i social sostenible. Els illencs esperen ara una nova decisió que inclouria el volcà Mont Pelée i la serralada Pitons du Carbet a la llista de Patrimoni Mundial. Amb totes aquestes distincions, la Martinica espera atraure ecoturistes als seus cims, selves tropicals i esculls.— Elaine Glusac

7.
Ha Giang (Vietnam)

Una passejada emocionant pels assentaments de la cultura hmong i tay

Ha Giang

El llarg viatge amb moto a través de Ha Giang, al nord del Vietnam, només és apte per a aventurers. Per arribar a aquesta ciutat es triguen sis hores per carretera des de Hanoi i els camins costeruts i els revolts recurrents poden fer que el viatge, a més d’estimulant, sigui complicat. Així i tot, inspira una profunda connexió amb el paisatge i els seus habitants. Si vols desviar-te de la carretera principal cap als assentaments dels hmong i tay, pots contractar amb guies locals en una agència de la zona. Els projectes de millora de carreteres i els nous allotjaments han fet que la ruta sigui més accessible i acollidora.— Patrick Scott

8.
Cantons-de-l'Est (Quebec)

Un viatge tranquil pel camp amb aturades per beure vi i menjar formatge

Eastern Townships (Quebec)

El viatge tranquil per excel·lència. Pots pedalar pel camp del Quebec i agafar forces menjant formatge, vi i poutine, un plat típic de la gastronomia local. Mont-real i la ciutat de Quebec són les estrelles de la zona, però el paisatge bucòlic entre les dues ciutats, que sovint queda relegat a veure'l a través de la finestra d’un cotxe de lloguer, també val molt la pena. Els Cantons-de-l'Est són la Nova Anglaterra del Canadà, amb estil francès, i mereixen una visita. Especialment ara amb l'obertura recent de la Véloroute Gourmande, una ruta ciclista de quasi 250 quilòmetres que recorre la zona. Tasta el vi de glaç, fet de raïm glaçat amb una forta concentració de sucre i La Brise des Vignerons a la Fromagerie des Cantons, una de les primeres de la zona en elaborar formatge exclusivament de vaques de Jersey.— AnneLise Sorensen

9.
Monument Valley Navajo Tribal Park (EUA)

La majestuositat imponent dels pilars muntanyosos d’un entorn digne de Hollywood

Monument Valley

Els nord-americans han aprofitat els mesos de tancament de fronteres internacionals a causa de la pandèmia per anar als parcs nacionals i molts d’aquests espais han experimentat aglomeracions de visitants. Així, enmig del bullici, es fa difícil gaudir tranquil·lament de la majestuositat de la natura. Actualment, Monument Valley és una alternativa molt menys concorreguda. El lloc, conegut com a Tse'Bii'Ndzisgaii en navajo, ha estat una insígnia popular de l'oest americà des que John Wayne va escollir l’indret per filmar-hi Stagecoach el 1939, i la grandesa dels seus pilars de pedra sorrenca, que s'alcen per sobre de la immensitat del desert vermell, genera un sentiment de reverència i d'admiració en els visitants. El parc compta amb una ruta amb cotxe de 20 quilòmetres, està obert als visitants i el gestiona la Nació Navajo. La seva infraestructura relativament bàsica, en contrast amb els parcs gestionats pel Servei de Parcs Nacionals -així com el seu emplaçament allunyat de la principal carretera entre Arizona i Utah-, ajuden a viure-hi una experiència més serena en comparació amb altres destinacions impressionants dels Estats Units.Rachael Wright

10.
Kangaroo Island (Austràlia)

Un refugi per als coales i altres criatures salvatges que es recupera després d‘uns incendis forestals devastadors



Kangaroo Island

A poca distància d'Adelaida, la capital d'Austràlia Meridional, trobem aquesta illa de gairebé 2.800 quilòmetres quadrats coneguda per la seva espectacular fauna i les impressionants vistes de l'oceà. A més, defensa la condició de refugi ecològic i es presenta com un zoològic sense barreres.

Fa tres anys, uns incendis devastadors van consumir l'illa i hi van destruir la vida salvatge i un famós hotel de luxe, el Southern Ocean Lodge. Els esforços per reconstruir-la encara continuen, però el lloc és més atractiu que mai per visitar-lo. Les noves organitzacions que van sorgir per ajudar a recuperar-ne la fauna i la flora ofereixen als visitants l'oportunitat de participar en el finançament d'aquesta regeneració. Al Kangaroo Island Koala and Wildlife Rescue Centre podeu reservar una visita privada per veure les instal·lacions de l'hospital d'animals o alimentar amb biberó un joey (un nadó de cangur). Al parc de conservació de Seal Bay, establert des de fa temps, podeu veure una de les colònies de lleons marins més grans d'Austràlia jugant a la platja. I aquest 2023 està previst que el Southern Ocean Lodge reobri les portes, més gran i millor que abans.— Besha Rodell

11.
Riu Vjosa (Albània)

Un recorregut amb bicicleta per les valls d'un dels últims cursos fluvials salvatges d'Europa

El riu Vjosa

Protegir el Vjosa, un dels últims rius sense embassaments d'Europa, no ha sigut fàcil. Després d'una dècada de propostes per tirar endavant projectes que amenaçaven amb alterar-ne el cabal, els innombrables ecosistemes i les valls plenes de comunitats antigues, el govern albanès va signar el juny passat el compromís de crear el Parc Nacional del Riu Salvatge Vjosa. Fer realitat aquest compromís, que es vol dur a terme al llarg del 2023, voldrà dir establir un model de conservació global i alhora preservar el tram de quasi 200 quilòmetres de congost de la via fluvial que va des de les muntanyes del Pindos, a Grècia, fins al mar Adriàtic, a més d'incloure-hi uns 100 quilòmetres d'afluents.

Per als viatgers, salvaguardar el Vjosa i el seu sistema fluvial, amb més de 1.100 espècies animals, és fomentar la descoberta responsable d'assentaments alpins on els habitants locals donen la benvinguda als aventurers amb un cafè o raki (aiguardent de fruites) i amb l'oportunitat de viure la cultura balcànica sovint ignorada. Hi troben també camins com la nova ruta ciclista de la Unesco d’Albània (que s'acaba d’inaugurar), que recorre el riu i des de la qual es poden visitar llocs considerats Patrimoni de la Humanitat com la ciutat de Gjirokastra.— Alex Crevar

12.
Accra (Ghana)

Celebra primer i balla després a l'epicentre de la cuina innovadora de l'Àfrica Occidental


Accra

L'escena gastronòmica d'Accra té dues escoles: d'una banda, hi ha els restaurants que serveixen menjar tradicional i barat com el fufu (un preparat amb mandioca picada, plàtans verds i nyàmera) amb sopa picant a base de tomàquet; de l'altra, hi ha els restaurants cars que serveixen plats estrangers. Però els viatgers que arriben a Accra, la capital de Ghana, ara poden viure la nova onada gastronòmica gràcies a xefs i emprenedors que estan trencant aquesta divisió i posen l'èmfasi i innoven a partir dels productes locals. Al Mix, un nou restaurant i local de disseny, el gari típic de l'Àfrica Occidental (una farina amb arrel de mandioca granulada) el tenyeixen de rosa amb remolatxa i acompanyen els calamars amb una salsa de fruita de la passió. A Accra també hi ha espai per potenciar l'alimentació sostenible: el Ghana Food Movement acull esdeveniments al llarg de tot l'any, inclosos sopars i festes en què ingredients autòctons infrautilitzats com el mill, que els ghanesos mengen gairebé exclusivament en forma de farinetes, es converteixen en l'estrella de tres plats. L’àpat va seguit, esclar, d'una festa i ball on s'imposa la moda ghanesa.— Jessica Sarkodie

13.
Tromso (Noruega)

Un lloc de cel clar on és probable que els cercadors d'aurores boreals aconsegueixin el gran premi


Una aurora boreal

Després d'anys de baixa activitat solar, les possibilitats de veure aurores boreals comencen a millorar. A mesura que augmenta la volatilitat del sol, amb més ejeccions de massa coronal i erupcions, també augmenta la freqüència i la intensitat de les aurores. L'activitat solar arribarà al màxim el 2025, segons vaticina Trond S. Trondsen, expert en aurores de Keo Scientific, una impresa de disseny d'instruments òptics especialitzats en investigació espacial a Calgary (Canadà). De fet, segon diu, "el nombre de taques solars està pujant més de pressa del que es preveia". Un dels millors llocs per veure aurores boreals és Tromso, a Noruega, a més de 300 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic i relativament accessible. Els viatgers poden arribar-hi amb avió o amb una combinació de tren i autobús. També hi ha la possibilitat de fer un creuer o d'agafar un ferri. La cosa més important és que el paisatge dels voltants de la ciutat, prop del mar però amb muntanyes a la vora, ofereix prou zones meteorològiques diferenciades per fer possible que hi hagi cels clars la majoria de les nits, cosa imprescindible per veure les aurores.— Ingrid Williams

14.
Parc Nacional Lençóis Maranhenses (Brasil)

Dunes blanques i piscines d'aigua en un parc natural que sembla d'un altre planeta

Les dunes del parc Lençóis Maranhenses

¿Vols tenir la sensació d'haver viatjat tan lluny que gairebé no ets a la Terra? Benvinguts a Lençóis Maranhenses, un parc on l’horitzó és format per dunes de sorra blanques i ondulants que s'eleven cap al sol i baixen cap a llacunes verdes i blaves que semblen d'un altre món, plenes d'aigua de pluja.

Oblideu la cobertura del mòbil o altres elements de confort: aquí hi ha poques infraestructures, persones o fins i tot arbres, i la situació del parc -prop de l'equador- significa que hi fa una calor intensa durant tot el dia. No obstant això, gairebé tots els brasilers us diran que volen visitar aquesta remota zona del país per experimentar la sensació d’estar en un parc aquàtic de la Lluna. Hi pots baixar per les dunes i esquitxar-te a les piscines naturals o recórrer la zona a cavall aturant-te als "oasis" al llarg del camí. O deixar-te hipnotitzar per la seva immensitat mitjançant un recorregut aeri amb helicòpter. És l'antídot per a aquesta sensació claustrofòbica que ens ha deixat l'era del covid: un paisatge lunar extens i sense fronteres on podeu vagar salvatgement i lliurement.— Shannon Sims

15.
Fukuoka (Japó)

Gaudir del menjar de carrer a la ben sovint oblidada illa de Kyushu

Menjar japonès

Fukuoka, una ciutat situada a la riba nord de l'illa de Kyushu, és un dels pocs llocs que queden al Japó on es poden veure fileres de yatai -les parades de menjar a l'aire lliure-. Moltes d'aquestes parades venen aliments tradicionals com ramen, yakitori i oden, però si passegeu per la vora del riu a Nakasu, al districte vermell de Fukuoka, trobareu una mica de diversitat amb vi, cafè i fins i tot salsitxes i torrades d'all.

Les yatai eren molt populars a tot el Japó a la dècada del 1950, però durant els Jocs Olímpics d'Estiu del 1964 les autoritats les van fer retirar per intentar projectar una imatge de recuperació econòmica del país. Actualment, Fukuoka és l'única ciutat que queda que lluita contra la burocràcia que suposa mantenir les parades. El govern n'ha reconegut la importància cultural i ha fet augmentar la seguretat i la qualitat dels aliments que s'hi ofereixen, i per això el 2022 en va atorgar més llicències. No obstant això, el nombre de yatai ha baixat dràsticament de les més de 400 que hi havia els anys seixanta fins a unes cent ara mateix. Així que, mentre sigui possible, agafa una cadira de les paradetes i gaudeix menjant envoltat d'estranys.— Harvard Wang

A part d’aquestes quinze propostes, també han passat el tall dels millors llocs per visitar el 2023 del 'New York Times' les destinacions següents:

Londres (Regne Unit), Morioka (Japó), Kilmartin Glen (Escòcia), Auckland (Nova Zelanda), Palm Springs (Califòrnia), Bhutan, Kerala (Índia), Greenville (Carolina del Sud), Tucson (Arizona), Guadalajara (Mèxic), Tassili n’Ajjer (Algèria), Nimes (França), Salalah (Oman), Cuba, Odense (Dinamarca), Uluru-Kata Tjuta National Park (Austràlia), Boquete (Panamà), Tarragona (Catalunya), Charleston (Carolina del Sud), la ruta de les cerveses de la Borgonya (França), Istanbul (Turquia), Taipei (Taiwan), El Poblado de Medellín (Colòmbia), Lausana (Suïssa), Methana (Grècia), Louisville (Kentucky), Manaus (Brasil), Vílnius (Lituània), Macon (Geòrgia), Madrid (Espanya), Grand Junction (Colorado), La Guajira (Colòmbia), Bèrgam i Brescia (Itàlia), American Prairie (Montana), New Haven (Connecticut), The Black Hills (Dakota del Sud) i Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).

stats