10 llibres ideals per a aquest estiu

BarcelonaEl coronavirus ens ha portat a sumar una nova festa al calendari llibreter i, sobretot, a llegir més que mai. Amb un estiu que s'augura agitat per la pandèmia, els llibres es converteixen en refugi segur, siguin quins siguin els plans de vacances. Hem parlat amb escriptors, editors, traductors, llibreters i bibliotecaris per saber quins títols hem de posar aquest any a la maleta.

“L’estil de Marlon James impedeix que diguin que el sexe i la violència són gratuïts”

Víctor Garcia Tur (escriptor) recomana 'Lleopard negre, llop vermell', de Marlon James

"A l’estiu, llibres grossos, oi? A l’estiu, també, llibres per viatjar lluny... Lleopard negre, llop vermell (Empúries), de Marlon James, supera les 700 pàgines i se’ns emporta a un regne fantàstic que mescla la novel·la d’espasa i bruixeria amb les rondalles dels griots africans. Aquí la inspiració no és l’Europa medieval (com passa amb bona part dels continuadors de Tolkien), sinó la mitologia ioruba. L’heroi és un cínic (es fa estimar) i un inadaptat (no l’han circumcidat i se’l considera un depravat que prefereix els homes). Es ven com a mercenari perquè té bon nas per rastrejar gent desapareguda i una boca d’or: ell mateix narra l’odissea dels seus treballs confessant davant d’un inquisidor. La novel·la és excel·lent, exuberant, i l’estil de James impedeix que diguin que el sexe i la violència són gratuïts. Ni de conya. És una novel·la sobre els efectes del sexe i la violència".

“Oriol Sauleda ens explica una experiència dionisíaca, lisèrgica i desbordant”

Maria Sevilla (poeta i docent) recomana 'Llumeneres', d’Oriol Sauleda

"«Tinc la impressió que la poesia més continguda necessita menys pautes externes i, en canvi, la poesia més desbordada les reclama». Això va dir-ho Maria-Mercè Marçal l’any 1989, però també podríem dir-ho avui sobre les Llumeneres (Documents Documenta), d’Oriol Sauleda, que és un poemari escrit «el primer estiu de moltes vides on la festa havia desaparegut» (és a dir: l’estiu passat) i en el qual se’ns parla de les raves, d’aquelles festes prohibides (abans i tot de la pandèmia) on els assistents no porten marques, perquè «La polsera és un exlibris / prohibitiva i excloent». Heu comptat bé: heptasíl·labs. Sauleda ens explica una experiència dionisíaca, lisèrgica i desbordant, però ho fa exactament amb 144 poemes de 7 versos, i de 7 síl·labes cada vers. Perquè la poesia més passional pot ser, també, la més mesurada".

“Una aposta històrica i valenta amb llançament online trilingüe”

Sergio Pérez Morales (coeditor de Mai Més) recomana ‘The private eye’, de Brian K. Vaughan

"Malgrat no tractar-se d'una novetat, vull reivindicar l'entretingut i reflexiu còmic The private eye, escrit per Brian K. Vaughan (Saga, Y: the last man) i dibuixat per Marcos Martín (Batgirl: year one, Darevil) amb la colorista Muntsa Vicente (Darevil, Barrier). La història ens trasllada al 2076, on les dades privades de la gent queden exposades i la societat respon endurint la privacitat fins al punt d'amagar la pròpia identitat sota màscares. El poder polític i policial el sustenten els periodistes, els únics amb capacitat per investigar la població, però també existeixen els paparazzis sense llicència, que fan de detectius privats. Publicat en deu capítols a la plataforma Panel Syndicate, The private eye és una aposta històrica i valenta pel format digital, amb llançament online trilingüe (anglès, castellà i català) i en el qual els lectors diuen quin preu volen pagar. Si ho preferiu, també podeu trobar el còmic editat en paper i en castellà per Gigamesh".

"Una correspondència que exhibeix l'ànima de tots els personatges"

Glòria Gasch (editora de Columna) recomana 'La ciutat i la casa', de Natalia Ginzburg

"Sempre m’han apassionat les novel·les epistolars, sobretot arran d’aquella meravellosa 84, Charing Cross Road, de Helene Hanff, que tant ens va marcar. A La ciutat i la casa (Club Editor), l’última novel·la de Natalia Ginzburg, l’autora siciliana desplega un univers brillant de cartes entre un grup d’amics i alguns familiars quan el Giuseppe, amb 50 anys, decideix vendre’s la casa de Roma i anar-se’n a viure amb el seu germà Ferruccio a Princeton. Amb una prosa eixuta, precisa i continguda, assistim a la fi dels dies més voluptuosos d’aquests personatges, que a l’equador de les seves vides comencen a ser conscients de les veritats que ja els colpegen sense pietat. Un adulteri aparentment incruent, l’amor fraternal i filial mal resolts, la importància de la casa com a metàfora de la vida i la mort com a únic horitzó són alguns dels temes que suren en una correspondència que exhibeix l’ànima de tots ells i que com a gènere literari hauria de ser obligatori a totes les escoles del món. No us la perdeu".

“És el moment de llegir llibres que ens deixin rastre”

Dolors Udina (traductora) recomana ‘El gueto interior’, de Santiago H. Amigorena

"El gueto interior (Edicions 62), de Santiago H. Amigorena, és un llibre d’aquells que et queden gravats a l’ànima. El protagonista, emigrat als anys 20 del segle XX a l’Argentina, és Vicente Rosenberg, un argentí-polonès que va fent camí per la vida amb més o menys sort sense neguit ni enyorança. Un bon dia, quan les notícies de la família que va deixar a Varsòvia es fan esperar amb excés, descobreix amb sorpresa una identitat de jueu que fins llavors havia ignorat totalment. Les cartes deixen d’arribar i amb sorpresa s’adona que forma part d’una calamitat que fins llavors havia ignorat. L’única resposta possible davant de la consternació és el silenci, físic i mental. No crec que les lectures que fem a les vacances hagin de ser suaus i intranscendents. És el moment de llegir llibres que, en les estones buides que vivim joiosos quan no ens aclaparen les obligacions quotidianes, ens deixin rastre i ens permetin anar pensant i mirant d’entendre el món. La traducció de Jordi Martín Lloret en propicia una lectura engrescadora en català".

"Un festival de personatges, humor i veus narratives”

Miquel Cabal (traductor) recomana El Mestre i Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov

"Mikhaïl Bulgàkov va trigar dotze anys a fer i refer El Mestre i Margarita (Proa), i el llibre encara va haver d’esperar prop de tres dècades per publicar-se a la Unió Soviètica (en una versió censurada, val a dir). Artefacte literari de primer ordre, obra de culte de la literatura russa del segle XX, el llibre presenta diversos plans narratius que s’entrecreuen. Des del patetisme romàntic de la història d’amor entre el Mestre i la Margarita fins a les disquisicions d’un Jesucrist i un Ponç Pilat que sembla que vulguin construir l’evangeli apòcrif de Bulgàkov, passant per les escenes més càustiques i delirants de la visita del dimoni Voland al Moscou dels anys 1930, l’obra és un festival de personatges, humor i veus narratives que Xènia Dyakonova ha traduït amb la passió i el virtuosisme necessaris".

“El més interessant no són els fets que explica, sinó la reflexió que hi ha al darrere”

Carlota Freixenet (llibretera de La Carbonera) recomana ‘Una família’, de Toni Sala

"Una família, de Toni Sala (L'Altra), és un llibre que fa molt estiu. És la història de la família de Toni Sala, que explica les experiències del negoci familiar, que era un hotel de la Costa Brava. És molt interessant perquè et transporta a les vacances a la Costa Brava i a una manera de fer turisme amb la qual tots podem empatitzar mínimament. Però el més captivant no són els fets que explica, sinó la reflexió que hi ha al darrere: les seves relacions familiars, com es configuren, i com aquestes es relacionen amb ell i el fan anar més enllà, no només en l’àmbit familiar, sinó també a nivell polític, social i, fins i tot, en la relació que tindrà després amb la família que ell construeix".

"En Jeanette Winterson hi he trobat una ànim d'escriptora que m'acompanyarà més"

Sebastià portell (escriptor) recomana ‘per què ser feliç quan podries ser normal?’, de Jeanette Winterson

El llibre que consider que és una bona opció per a aquest estiu és Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson, editat per Edicions del Periscopi amb traducció de Dolors Udina. És una publicació molt interessant, emmarcada dins el gènere de la no-ficció. Són una espècie de memòries, especialment d’infantesa, de l’autora. Hi parla de llibres, desig, amor, família i també d’identitat. Dins les seves pàgines m’hi he sentit molt a plaer. La veritat és que m’hauria agradat molt haver-lo llegit abans d’escriure l’assaig Les nenes que llegien al lavabo, perquè consider que m’hauria estat molt útil. Puc afirmar que he trobat en Jeanette Winterson una ànima d’escriptora que, sense cap dubte, m’acompanyarà molt més. M’han entrat moltes ganes de llegir els seus altres títols i descobrir-la més enllà de Per què ser feliç quan podries ser normal?.

“Si Frances Hardinge fos una autora per a adults tindria una bona pila de premis”

Marta Cava (bibliotecària) recomana ‘La llum de les fondàries’, de Frances Hardinge

"Si Frances Hardinge fos una autora de literatura per a adults, els seus llibres apareixerien recomanats en tots els mitjans i tindria una bona pila de premis. Però l’etiqueta de literatura juvenil, malauradament, fa que sigui una gran desconeguda a casa nostra. En la seva última novel·la, La llum de les fondàries (Bambú), Hardinge ens transporta fins a un conjunt d’illes on, sota del mar, s’amaguen restes d’uns déus que fa molts anys van existir i que es creu que totes juntes tenen un poder important. Però a vegades les històries no són tal com les han explicades i darrere seu s’amaguen perills. És un llibre de ritme pausat però que teixeix la història magníficament i farà que qualsevol lector, jove o adult, s’endinsi en les seves pàgines plenes d’aventura i de fantasia i se submergeixi en el fantàstic ambient marítim que l’autora ha creat al llarg de tota la novel·la".

"Una festa lingüística per com construeix la trama"

Cati Àngela Navarro (llibretera d’espirafocs) recomana ‘La mar rodona’, de Sebastià Perelló 

“Sebastià Perelló (Costitx, 1963), abans de viure a Palma, era un client assidu d’Espirafocs. Ja d’estudiant es perdia pels prestatges de la llibreria, era un lletraferit, i això es nota a la seva darrera novel·la, La mar rodona, publicada el desembre passat, que podem considerar com una festa lingüística per la manera com construeix la trama. Consta de tres capítols, que, a primera vista, sembla que no van lligats, però que, una vegada llegits, es veuen com una narració completa i ben unida. Parla de tres moments de la història de Mallorca en què es veu l’evolució social i econòmica de la nostra illa. Diria que es tracta d’una novel·la perfecta per llegir a l’estiu, ja que ens vol ben asseguts i ben desperts, és un llibre per anar llegint a glops i amb calma, on podem trobar des del silenci de la postguerra i la farsa de la Transició fins al fantasma del turisme. L’obra és un monument a l’estil i al llenguatge. Cada frase, cada paraula, responen a la gran mestria de Perelló”.