10 estàtues per recordar 10 gossos excepcionals

Diuen que el gos és el millor amic de l’home. Un exemple de fidelitat que ens ha deixat històries tan sorprenents que el món és ple d’estàtues per recordar-los. Gossos que van protagonitzar actes heroics o que van guanyar-se el cor de la gent per no voler abandonar mai els seus propietaris.

1. Zinneke Pis (Brussel·les)

L’artista belga Tom Frantzen, seguint la tradició de Brussel·les de tenir estàtues pixaneres, com el famós Manneken Pis, va aconseguir permís de l’ajuntament per fer una estàtua al seu gos. L’animal hi apareix aixecant la pota per orinar. L’estàtua és a la cantonada dels carrers Rue des Chartreux i Rue du Vieux-Marché-aux-Grains. El 2015 un cotxe va envestir l’estàtua, que ja està restaurada.

2. Fido (Borgo San Lorenzo)

El 1941, en plena Segona Guerra Mundial, un obrer dels Forns Brunori de Borgo San Lorenzo anomenat Carlo Soriano va trobar un cadell malferit. El va portar a casa i ja no es van separar. En Fido l’acompanyava cada dia fins a la plaça on agafava un autobús cap a la feina. El 30 de desembre del 1943 el Carlo va morir durant un bombardeig, però el Fido va tornar cada dia a la plaça on el seu amo agafava el bus, fins al 1958. És a dir, més de 5.000 dies. L’alcalde de Borgo San Lorenzo, prop de Florència, va acabar concedint al gos una medalla d’or i el 1957 va inaugurar la seva estàtua, amb el Fido present, com podeu veure a la fotografia. L’estàtua és a la Piazza Dante de Borgo San Lorenzo, davant de l’ajuntament.

3. Alabay (Ashgabat)

És l’estàtua més grossa dedicada a un gos, de ben segur. Gurbanguly Berdymukhamedov, el dictador del Turkmenistan, va inaugurar el 2020 aquesta estàtua dedicada als gossos de la raça Alabay, un gos pastor de l’Àsia central, agafant com a model el gos del president. L’estàtua fa més de sis metres, amb pantalles a la base on apareixen imatges d’aquesta raça, considerada “patrimoni nacional” del Turkmenistan.

4. Bobby (Edimburg)

John Gray era un vigilant nocturn d’Edimburg que solia endur-se el seu gos, un terrier anomenat Bobby, a les rondes per la ciutat. Quan Gray va morir, el Bobby va fer guàrdia davant la tomba cada dia durant 14 anys, fins a la seva mort el 1872. La història, explicada per la premsa, va fer fortuna. I Lady Burdett-Coutts, que presidia la secció femenina d’una associació contra el tracte cruel als animals, va iniciar una col·lecta per fer-li una estàtua, obra de William Brodie. L’obra, de granit, corona una font. La podeu trobar a la cantonada dels carrers Chambers Street i Candlemaker Row, al final del pont del Rei Jordi IV.

5. Bobbie (Silverstone, Oregon)

L’agost del 1923 Frank i Elizabeth Brazier, un matrimoni de Silverstone (Oregon), van travessar mig país per veure uns familiars a Wolcott (Indiana). Durant el viatge, el Bobbie, la seva mascota, va espantar-se al ser atacat per uns gossos en una gasolinera. I la família el va perdre. Sis mesos després, el Bobbie va aparèixer a la llar dels Brazier després d’haver caminat més de 4.105 km. L’animal, un terrier escocès, estava brut i ferit, però va recuperar-se després d’un viatge en què va travessar rius i boscos nevats en ple hivern. Batejat per la premsa com el “gos meravella”, és un atractiu turístic de Silverstone. L’estàtua és al carrer Water Street, davant de la casa dels Brazier.

6.Laika (Moscou)

La Laika era una gossa petanera que malvivia pels carrers de Moscou fins que la van enxampar uns senyors amb uniforme per incloure-la en el programa espacial de l’URSS. Diuen que els científics la van escollir pels seus ullets, pensant que la gent l’estimaria al veure les fotografies. La van encertar. El 3 de novembre del 1957, la Laika va donar la volta a la Terra dalt de l’Sputnik 2. No va ser fins a l’any 2002 que es va saber que la Laika ja era morta abans de donar la primera volta al planeta. L’estàtua, inaugurada el 2008, és a prop de la base militar on la Laika va ser entrenada, en un pati interior del carrer Verkhnyaya Maslovksa, a tocar de l’estació de metro Dinamo.

7. Maltxik (Moscou)

Un altre gos rus, però amb un destí ben diferent. El Maltxik voltava per l’estació de metro de Mendeleievskai, on es va guanyar el cor dels viatgers i els treballadors. El 2001 una jove de 22 anys anomenada Iuliana Romanova va apunyar-lo sis cops després que el Maltxik es barallés amb el seu gos. Acte seguit va fugir. Una periodista que passava cada dia per l’estació va investigar el cas, i no va parar fins a identificar-la. Era una jove model que seria condemnada a sis mesos en un psiquiàtric. El 2007 l’estàtua va ser inaugurada a l’estació gràcies a les donacions de la gent.

8. Fala (Washington)

És l’únic gos propietat d’un president dels Estats Units que té estàtua. Aquest terrier escocès va ser el regal de Nadal a Eleanor Roosevelt, la dona de Frankin D. Roosevelt, el 1940. Durant cinc anys va viure a la Casa Blanca, on la premsa informava de les seves malifetes, ja que només feia cas al president, que l’alimentava personalment. El 1944 va córrer el rumor que el president l’havia oblidat durant una visita a una base militar a Alaska, i que havia enviat un vaixell de la marina per buscar-lo, fet que l’oposició política va utilitzar per atacar-lo. A la mort de Roosevelt, va viure amb Eleanor. El 1997 es va inaugurar un monument a Roosevelt on apareix el Fala, al seu costat. De fet, la tomba del gos també és al costat de la del president.

9. Waghya (Mahad)

¿L’estàtua d’un gos pot acabar provocant un conflicte religiós? A l’Índia, sí. En Waghya era el gos del rei Shivaji Maharaj. Un líder del segle XVII reivindicat pel nacionalisme indi modern, ja que va crear l’Imperi Maratha. Segons la llegenda, quan el rei va morir i va ser incinerat, el gos no es va moure del costat del cos a la pira funerària, fins a morir cremat. El 2012 un grup extremista religiós va robar l’estàtua, situada al Fort de Raigad, al considerar que aquesta llegenda embrutava el nom del rei. L’estàtua va ser recuperada i segueix a les portes d’aquest fort a Mahad, la capital de l’Imperi Maratha, situada al sud de Bombai.

10. Hachiko (Tòquio)

És un gos tan famós que té diverses estàtues al Japó. La més coneguda és a la sortida número 8 de l’estació de Shibuya. El Hachiko era un gos de la raça Akita que va ser adoptat pel professor universitari Hidesaburo Ueno, un reconegut enginyer agrònom. El Hachiko acompanyava cada dia el professor Ueno fins a l’estació de Shibuya, esperant el seu retorn de la universitat. Però el 1925 Ueno va morir sobtadament quan feia una classe al patir una hemorràgia cerebral, i el gos esperaria cada dia el seu retorn a l’estació. Tan popular va esdevenir la seva història que li van fer una estàtua el 1934, amb el Hachiko present. El gos moriria el 1935. Va ser dissecat i és al Museu de Ciències Naturals de Tòquio. L’estàtua original es va fondre durant la Segona Guerra Mundial, però se’n va fer una de nova el 1947. 