Societat 03/04/2014

Per què tenen ratlles, les zebres?

Investigadors nord-americans arriben a la conclusió que el ratllat blanc i negre actua d'escut protector per defugir els insectes

Ara
2 min
Una zebra al zoo de Mulhouse, a França / AFP

BarcelonaUn estudi publicat a la prestigiosa revista Nature.com sembla que pot aclarir definitivament una de les curiositats que més ha intrigat la biologia al llarg dels segles. Per què les zebres tenen ratlles? La pregunta ha portat de cap molts científics; fins i tot el mateix Charles Darwin, pare de la teoria de l'evolució, va formular una hipòtesi. Però no ha estat fins ara que un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia Davis n'ha fet un estudi a fons i n'ha tret les primeres conclusions.

L'origen sembla que cal trobar-lo en les mosques. Concretament, en les mosques que piquen i que xuclen sang, com ara el tàvec o les tse-tse. L'estudi ha comprovat que aquest insectes intenten evitar les superfícies ratllades en blanc i negre. Les ratlles, per tant, han estat un escut natural de les zebres. Les picades han estat el motor de l'evolució d'aquests cavalls amb franges blanques i negres.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics de la Universitat California Davis van estudiar les set espècies i subespècies de zebres, cavalls i ases repartides en diferents parts del món i van comprovar l'espessor, la ubicació i la intensitat de les ferides provocades per les picades de mosca. I el resultat va ser sorprenent. A les parts del món on els atacs de les mosques resulten més molestes, les zebres tenien més bandes al cos. És més, les zebres creen més bandes els mesos en què les condicions per a la reproducció dels tàvecs són més bones.

I per què les zebres tenen ratlles i els cavalls no? L'estudi conclou que, a diferència d'altres mamífers que viuen a la zona en les mateixes condicions, les zebres tenen el pèl més curt que la longitud de l'aparell xuclador de les mosques. Per aquest motiu són molt susceptibles a les picades.

Un dels responsables de la investigació, el professor de biologia Tim Caro, assegura sentir-se satisfet de les conclusions del treball. "La resolució d'aquesta mena d'enigmes evolutius augmenta el nostre coneixement sobre el món natural i ajuda a augmentar el compromís amb la seva conservació", ha assegurat.

Al llarg dels segles, els investigadors han mirat de treure l'entrellat a les ratlles de les zebres. Tradicionalment han formulat cinc hipòtesis: el camuflatge, la gestió de la calor, una funció social, evitar els paràsits o evitar les picades.

stats