Societat 25/10/2019

Alexandre Miquel: “Es confon tota forma d’islam amb el wahhabisme, el corrent més radical”

Entrevista al professor d’antropologia de la UIB

Alba Tarragó
3 min
“Es confon tota forma d’islam amb el wahhabisme, el corrent més radical” Alexandre Miquel

PalmaEl professor d’antropologia de la Universitat de les Illes Balears Alexandre Miquel es mostra reticent a incloure l’islam dins el sistema educatiu perquè, a parer seu, cap religió hauria d’impartir-se a les aules. Tot i això, considera important establir diferències entre el que s’entén per islam i el seu corrent més radical, el wahhabisme. Per tal d’aconseguir-ho, proposa fomentar l’esperit crític de l’alumnat amb una matèria alternativa que difongui la història de les religions.

Què pot significar que s’ensenyi l’islam a les aules?

A conseqüència de la legislació actual -la llei educativa de Wert-, la religió ocupa un espai important tant a Primària com Secundària i, fins i tot, al Batxillerat. Això, en un estat modern amb una democràcia aconfessional, és un desgavell i una monstruositat. En aquest cas, parlam fonamentalment de religió catòlica, la qual continua tenint un pes que no es correspon en comparació amb la població que es considera practicant. El que passa ara és que, a partir de la llei, la Conselleria ha volgut afegir-hi una altra religió.

En qualsevol cas, no és positiu oferir una alternativa a la religió catòlica?

Des de la meva perspectiva, no. Això no vol dir que el cristianisme ara tindrà competència, sinó que totes les religions competeixen amb la resta del coneixement que s’imparteix. Allò que feim és afavorir el paper de les esglésies que adoctrinen les persones en comptes d’ensenyar a pensar. Si volem una societat moderna, s’hauria de restringir tota religió al màxim.

Estaríeu a favor d’una assignatura d’història de les religions?

Això seria ideal. La religió és un fet social, polític, històric i econòmic. Haurien de ser impartides per persones capacitades perquè l’alumnat pugui decidir si vol o no practicar-les, perquè en tingui coneixement i no en sigui presoner. És interessant veure com els mateixos partits que consideren adoctrinament les formes educatives més modernes, com ara l’educació per a la ciutadania, són els que donen suport a l’obligatorietat de les religions.

Trobau que és important aprendre de les religions?

És essencial. Per regla general, la gent necessita declarar l’altre com a enemic i confon tota forma d’islam amb el wahhabisme, que és el corrent sunnita més radical que estableix la xaria com la llei que regeix la totalitat de la vida i que realment va tenir molt poca influència fins als anys setanta. De fet, aquesta variant la trobam als països occidentals dels quals Aràbia Saudita és aliada i s’ha anat escampant entre els grups que actuaven de manera violenta. A més a més, cal tenir en compte que les víctimes no són occidentals, sinó islàmiques: els xiïtes i altres sunnites.

També hi ha exemples de radicalisme en el cas del catolicisme?

A Espanya s’estan afegint els elements més reaccionaris de l’Església catòlica cristiana a la funció pública. S’està introduint la moral catòlica respecte del tema de la sexualitat o el dret al propi cos de les dones. No només ocorre en el cas de Vox, també entre les forces més reaccionàries del Partit Popular que donen suport a aquests plantejaments. Tampoc es troba en exclusiva en l’ensenyament: la transmissió de la moral influeix d’una manera particularment dura en la vida social, política i pública.

La possibilitat d’escollir un centre pel fet que imparteix l’islam pot donar lloc a guetos?

El tema dels guetos és un problema i un element de discussió. El paper de les esglésies en aquests casos ha estat estudiat per antropòlegs, sociòlegs i politòlegs i ha donat lloc a dues línies de pensament. Una diu que poden ser elements afavoridors d’integració social com a mediadors entre nouvinguts i el marc social. Però l’altra visió, probablement la més freqüent, considera que el que fan és precisament evitar això posant fronteres.

Opinau que la difusió de l’islam a les escoles evitarà la radicalització o bé l’afavorirà?

S’hauria de vetlar perquè les persones que professen les religions no siguin obligades a fer-ho. És l’ensenyament de l’islam el que radicalitza, igual que l’educació del cristianisme. N’és un exemple la imatge que es va difondre fa uns mesos d’uns alumnes de l’escola concertada mostrant símbols franquistes. Per aquest motiu totes les religions s’han de mantenir al marge de l’educació pública i gratuïta.

Està preparada la societat per veure aquesta nova religió dins les aules?

El problema és el de sempre. Si es fes història de les religions i la gent en tingués coneixement, tindríem criteri per jutjar això. Per exemple, quan s’ha produït radicalització a les mesquites ha estat quan Aràbia Saudita ha començat a pagar professors de religió islàmica als seus països aliats que hi ensenyen el corrent més radical.

stats