DESMANTELLAMENT SON BANYA
Societat 13/04/2018

“Ens volen treure al carrer, ploram d’impotència”

A Son Banya han guanyat temps però els veïns ja saben que la decisió és ferma

Sabrina Vidal
4 min
“Ens volen treure al carrer, ploram d’impotència”

PalmaUna setmana abans d’iniciar els procés de desallotjament de Son Banya, l’Ajuntament de Palma el torna a ajornar per una mala planificació. Amb aquesta decisió, al poblat han fet una alè. “Aquestes nits hem dormit un poc millor”, diuen, però saben que els esbucaments només són qüestió de temps.

Aquest temps és indeterminat perquè, malgrat totes les explicacions que va donar ahir la regidora de Benestar Social, Mercè Borràs, no va dir res del nou calendari. Potser no ho va fer perquè la història del desmantellament del poblat és la d’un cúmul de deixadeses.

Fa vuit anys, l’Ajuntament de Palma, de la mà del llavors regidor Eberhard Grosske, decidí desmantellar Son Banya i presentà fins a 45 demandes judicials contra els inquilins. Com a propietaris dels terrenys demandaren les famílies a través de judicis verbals per precari i desnonaments. L’any 2011 s’acabaren de posar totes les sentències, contra les quals després es va recórrer a l’Audiència, i un any després ja eren fermes. A partir de llavors, s’obrí un termini de cinc anys perquè la part interessada, és a dir, l’Ajuntament, instàs els jutjats a executar la sentència. Fou en el darrer moment, l’any 2017, quan el desmantellament de Son Banya es va treure del calaix on agafava pols, però una vegada iniciat el procediment d’execució, les sentències ja no caduquen.

El primer intent de desallotjament estava previst per a l’octubre de l’any passat i s’ajornà a petició de Cort, tot i que aquestes actuacions s’assenyalen amb molt de temps precisament per poder fer-ne una previsió.

L’Ajuntament de Palma reconeixia ahir que la proposta que estudiaven per desallotjar Son Banya per segona vegada, “no és bona” i que ho havien vist després, “amb perspectiva”. La regidora Borràs explicà l’ajornament per dos motius essencials: per una banda, la manca de seguretat que suposa desnonar 45 famílies en només dos dies i, per una altra, el fet de no tenir previst l’enderrocament de les cases per al mateix dia en què es duu a terme el desallotjament.

Per fer un desnonament efectiu, es desallotja l’habitatge i se’n canvia el pany, però els dies 17 i 18 d’abril, el que no estava previst era l’esbucament. Sense una demolició immediata, hi havia el perill que les famílies tornassin allà dins i per treure fora una ocupació il·legal seria necessari iniciar un nou plet.

Dins el poblat

“Quan se’n vagi la policia tomarem les barreres i ens hi tornarem a ficar”, reconeixia aquesta setmana una de les afectades del poblat, Manuela Cortés, confirmant els temors de les autoritats.

“Aquí ja hi hem viscut diverses generacions, era una paradís per als nostres pares”, explica.

Son Banya fou un intent frustrat de reubicar i integrar un centenar de famílies gitanes que vivien en barraques al Molinar. L’Ajuntament els cedí els terrenys i els habitatges a canvi d’un lloguer simbòlic de 100 pessetes i en nomenà un batle delegat, Quinito Anaya. “Des que falta l’oncle Quino tenim problemes”, lamenta Manuela.

Consuelo Moreno està asseguda al seu costat, en el sofà d’un habitatge molt més acollidor que no s’intueix des dels carrers foradats del poblat. “Diuen que tenen 12 cases per assignar-nos però ningú no en sap res”, es queixa. Certament, des de l’Ajuntament expliquen que només les persones que tenen assignada una llar ho saben i que no els han dit res més.

Davant la incertesa, “no dormim a les nits, tot el dia estam pendents del carrer per si venen”. I aquests nervis es traslladen a les constants entrades i sortides de la casa de gent que vol contar la seva història.

“Tenc l’ordre de desnonament però no m’han assignat cap residència, i ningú no ens vol llogar res en un altre barri perquè som gitanos”, diu Desirée, una altra afectada.

“Jo no tenc dret a res perquè el meu marit és a la presó, ens volen treure al puta carrer”, afegeix Consuelo. “Ploram d’impotència”, diu, i comenta que, a més, no té possibilitat de fer feina a causa d’un informe mèdic.

En aquell moment entra Josefa Maria González amb el seu fill petit als braços. És el tercer. Tenen vuit, sis i quatre anys, respectivament. “El meu marit ens deixà i jo em dedic a recollir ferralla. Ens diuen que anem a casa de familiars però no em puc presentar amb tres nins a molestar”, explica.

Manuela Moreno entra amb l’escriptura d’un nínxol a les mans. “M’han dit que no em donaran res perquè tenc una propietat i quan he anat al registre he vist que és la tomba de mon pare, a Marratxí”. La posa sobre la taula. Què he de fer, anar a dormir al cementiri?”, demana.

Mentrestant, defora, un home camina arrossegant els peus. “És ionqui, si el treuen d’aquí dins morirà”, el segueixen amb la mirada. Per primera vegada es refereixen al tràfic de drogues, un dels motius pels quals es vol desmantellar el poblat. “Que ens diguin a quin barri no es ven droga... A la Soledat? A Son Gotleu? A Son Roca? Quan tomin això la droga s’estendrà arreu”, diuen. “El problema és que es pensen que aquí tenim milions d’euros i, si al final ens treuen, anirem a viure a casa del batle”.

Dimecres passat els funcionaris del servei comú dels jutjats varen fer lliurar les 45 citacions del desnonament previst per als dies 17 i 18 d’abril.

L’endemà, tres dies després de la confirmació, Cort el paralitzà temporalment sense una nova data a l’horitzó.

“L’ajornament es veia venir, ha faltat previsió”

“L’ajornament es veia venir, no és cap novetat, hi ha hagut poca previsió ”, assenyalen des del deganat dels jutges de Palma. “Els jutjat civils mai no prenen decisions sinó que contesten al que sol·licita la part demandant i Cort no va fer cap petició de desallotjament esglaonat”.

Precisament per l’esglaonament es fa la nova previsió: volen desallotjar les famílies de quatre en quatre per garantir-ne la seguretat.

“Ara mateix no podem parlar ni de terminis ni de temps d’execució”, va dir la regidora de Benestar Social, Mercè Borràs, un dia després de paralitzar per segona vegada el desallotjament de Son Banya.

De moment, Cort assegura que té un habitatge pactat per a 12 de les 45 famílies que s’han de desallotjar. I segons l’Ajuntament de les 117 famílies identificades, 58 han mostrat interès per la reubicació.

El pla de desarticulació del poblat de Son Banya manté, però, la data de finalització. Serà el 2020 i “si es pot enderrocar avui, no esperarem fins demà per fer-ho”, sentencià la regidora de Palma.

stats