OBSERVATORI
Societat 16/02/2018

Com vivim l’Any Nou xinès a les Balears

Xialin Liu
4 min
Com vivim l’Any Nou xinès a les Balears

El Festival de Primavera, conegut com l’Any Nou xinès, és la festivitat tradicional més important de l’any i cau el primer dia del primer mes lunar després de l’entrada de l’hivern, normalment finals de gener o principis de febrer. A la Xina, tenim set dies de vacances en aquest període. Durant la revetla, la celebració s’assembla a la Nit de Nadal dels occidentals de les Balears, ja que és un moment emotiu de reunió familiar. Hom prepara el millor sopar de l’any i molta gent passa la nit en blanc, conversant i preparant menjars per als festius. Al nord la gent menja raviolis i al sud se solen menjar pastissos d’arròs glutinosos, anomenats nian gao, que significa ‘cada any, més pròsper’. A les Balears, cada família manté els seus costums, tot i que els joves menjam de tot.

La cerimònia, que aquest any ha estat la nit del 15 al 16 de febrer, ha consistit a sopar junts veient la Gala de l’Any Nou xinès fins a les dotze. A mitjanit sortim per tirar petards i cremar focs artificials per acomiadar l’any vell i donar la benvinguda al nou. Els focs artificials són enlluernadors i molt bells.

L’endemà la gent no sol sortir, però a partir del segon dia la gent visita els seus amics i parents. A més, molts van a les fires per veure espectacles, comprar curiositats o menjar alguna cosa típica. A les Balears, en feim una a Pere Garau, que enguany serà el 18 de febrer.

Els costums

D’altra banda, tenim molts de costums durant l’Any Nou xinès. Per exemple, netejam la casa a fons en una cerimònia que es diu ‘agranant la pols’ i representa un desig d’acomiadar l’any vell i rebre l’any nou. Per contra, els xinesos no tornam a netejar la casa els dos primers dies de l’any nou, ja que hom creu que seria com agranar la bona sort.

Un altre costum és fer compres de l’any nou, com begudes, menjars, roba i articles de decoració. En general, ens agrada ser estalviadors, però en aquestes dates tudam els doblers. Encara que algunes persones decoren ca seva uns dies abans del festival, la majoria de la gent ho fa al final de l’any. Les cases són adornades amb fanalets vermells, refranys vermells, pintures de l’any nou i llanternes vermelles. El 2018 és l’any del ca, amb la qual cosa hi apareixen imatges de cans. També es decoren les cases amb imatges de divinitats a la porta o fent pintures amb flors i ocells, nins grassets (amb Guanyin, la deessa de la misericòrdia i la fertilitat), galls d’or, bous, fruita madura i tresors, o altres llegendes i relats històrics. Els dibuixos solen mostrar desitjos de collites abundants i una vida feliç.

En el passat, les persones també aferraven retalls de paper a les finestres, però ara només són populars entre les famílies del nord. Els objectes i temes dels retalls de paper són rics, i la majoria tenen característiques de la vida rural, perquè la majoria dels compradors són pagesos. De vegades també representen mites i llegendes i òperes xineses, o flors, ocells i criatures del zodíac xinès.

Pel que fa a la celebració al carrer, com feim a les Balears aquests dies, la il·luminació i els petards són una part molt important dels costums de l’Any Nou xinès. A la barriada de Pere Garau, a Palma, hi hem penjat més de 400 fanalets, i aquests dies llançarem coets.

Els costums de decorar en color vermell, tirar coets i fer danses de lleó estan relacionats amb una llegenda que convida a emprar el color vermell, les llums brillants i el baluern per espantar una bèstia. Així, s’ha convertit en tradició entre els xinesos aferrar sobre la porta dístics escrits en paper vermell durant la Festa de la Primavera.

Un altre costum per als xinesos és veure la Gala d’Any Nou de la televisió xinesa CCTV mentre sopen. La gala comença a les 20.00 hores i acaba a les 24.00, quan arriba l’Any Nou. Els programes inclouen cançons tradicionals populars xineses i actuacions diverses. Els millors cantants, grups musicals i acròbates de la Xina apareixen en el xou de cada any.

Sobres vermells

Una altra tradició molt comuna és donar sobres vermells (diners de la sort) als infants. Els pares donen als seus fills sobres vermells amb bons desitjos perquè els seus fills continuïn creixent saludablement en l’any nou. Els sobres vermells sempre tenen doblers que s’emboliquen. Hom creu que afavorirà la bona sort, ja que el vermell és un color de la sort. Per aquest motiu, denominam aquests doblers els de la sort.

Finalment, la gent sol passar tota la nit en blanc. Aquest costum es diu shousui. La gent solia vetlar durant tota la nit, però ara la majoria de les persones ho fa només fins a mitjanit i se saluden amb bons desitjos. El primer dia de l’Any Nou xinès ens posam roba nova i deim gongxi ; cadascú desitja a altri “bona sort” i felicitats en el nou any. També és costum que els joves visitin els ancians i els desitgin salut i longevitat.

En tot cas, a les Balears cada vegada hi ha més famílies que conviden els residents illencs a fer la festa en privat, com a amics.

stats