Empesos a viure en una autocaravana per no poder pagar el lloguer

PalmaCada vegada és més freqüent veure caravanes, autocaravanes i furgonetes adaptades per dormir-hi i fer-hi vida -camperitzades, en diuen- circulant per les Illes Balears. Sobretot a l’estiu, perquè són una manera de viatjar molt àgil i cada cop més habitual. Però no només es fan servir per viatjar. L’augment del preu del lloguer, que a les Balears és molt superior a la mitjana estatal, i de l’habitatge en general, empeny cada vegada més ciutadans a viure en aquesta mena de vehicles.

Leo, un músic de 37 anys, feia anys que compartia pis, però després de veure que el preu de l’habitatge no deixava de pujar va optar per comprar una caravana i convertir-la en casa seva. “Vaig decidir que preferia gastar els doblers que tenia en una autocaravana i tenir millor qualitat de vida que no anar ofegat per arribar a final de mes”, explica. Assegura que cada vegada hi ha més gent que, com ell, fa servir aquests vehicles per viure-hi, perquè “la situació actual de l’habitatge està molt malament”.

Aquesta forma de vida no agrada a tothom perquè, com que no hi ha llocs específics perquè hi aparquin les caravans, ho fan als llocs normals per als cotxes al carrer. Leo -que com tots els testimonis d’aquest reportatge demana que no es publiqui el seu llinatge- corrobora que moltes vegades els veïns es queixen quan aparca a la via pública, però respon que no coneixen la situació que l’ha duit a viure així. “Si no podem accedir a una casa i no tenim zones per als nostres vehicles, on anam?”, es queixa. Un estudi del portal immobiliari Casaktua fet aquest mateix estiu assegura que quasi la meitat de la gent que cerca habitatge a les Balears no en troba cap que pugui pagar. “La gent ha d’entendre la situació que s’està vivint en aquest moment i, sobretot, els polítics, que han deixat que el preu de l’habitatge arribàs a aquests nivells”, diu, i assegura que hi ha més gent del que hom pot pensar que viu d’aquesta manera.

Cristian va passar per deu pisos compartits abans de decidir canviar de vida. “Es tracta d’un fenomen social que està agafant pes arreu del món”, afirma. A més de la difereència de preu que hi ha respecte de viure en un pis, Cristian manté que habitar un vehicle “també és una manera de no estar fermat a aquest sistema de lloguers, impostos i rutines”. Té una furgoneta i una autocaravana i les utilitza en funció de les seves necessitats, tot i que admet que també hi ha desavantatges. “Al final vius al carrer, devora els renous”, explica, i diu que molt sovint es troba amb aglomeracions d’aquests vehicles, perquè “la ciutat és molt còmoda i hi arriba molta gent”. Ho veu “inevitable”. Critica que la manca d’una normativa específica dificulti normalitzar la situació. “No hi ha ni una àrea dedicada a aquests vehicles”, explica. Tot i això, Cristian insisteix que moltes caravanes estan millor que alguns pisos on ha viscut. “Molts no estan condicionats i acabes patint; per això, a vegades, viure d’una manera diferent et dona qualitat de vida”.

Jaume va començar a viure a la furgoneta quan va anar a estudiar a la Universitat de les Illes Balears. “Dormia al campus gairebé sempre, vaig mirar pisos però eren massa cars; em demanaven 350 euros al mes per una habitatció, el mateix que pag ara per la furgoneta”. Explica que quan va anar al banc, va quedar sorprès. “Quan vaig demanar doblers em va estranyar que el banc no em posàs cap problema; de fet, em varen demanar si no volia més crèdit... Això quan estàs de lloguer o vols comprar una casa és molt més complicat”. Ara fa més de tres anys que viu en vehicles, i confessa que moltes vegades l’han fet fora del lloc on estava aparcat. “Durant els dos anys que vaig viure al Portitxol em varen posar mil excuses per fer-me partir, com que només era una zona per a remolcs, i directament varen posar pedres al lloc on aparcava perquè l’endemà no m’hi pogués estar”. Al final, admet, ha d’anar a viure a llocs “on molts veïns s’acaben queixant”.

Els tres testimonis, tot i que viuen situacions diferents, coincideixen que l’habitatge s’ha convertit en un problema greu a les Balears. “Els sous no pugen, però els preus no deixen de créixer contracte rere contracte i la gent, sobretot els més joves, s’acaba ofegant ”, lamenta Jaume.