“Visc sense horaris, m’he proposat no ser esclava del temps”

PalmaAquest dilluns acabaré de fer la tria per a una antologia del llibre de Pagès Edicions. El títol surt d’un vers del llibre Sota el paraigua el crit : “Si no dius fort el meu nom, em condemnes per sempre”. Em fa molta il·lusió. Des de fa uns anys Pagès Edicions va començar aquesta col·lecció, que es diu Tria Personal. Són antologies il·lustrades. La meva serà il·lustrada per la grafitera Lily Brik, que fa unes coses molt potents. Potser la meva poesia també té aquest tipus d’imatge. La portada serà de Jaume Muntaner, que fa fotografies precioses, i el pòrtic, del poeta lleidatà Jaume Pont.

Normalment m’aixec el dilluns sense pensar que és dilluns. El fet d’estar jubilada em dona aquesta llibertat. No pos mai despertador, poden ser les vuit o les deu. Si és tard tindré en Lord, el ca, ja un poc inquiet. El primer que faré és donar-li menjar a ell, i mig cega aniré a la cafetera. Després, el que faré és obrir les persianes perquè m’agrada molt que entri la llum dins la casa. Primer en Lord, després el cafè i després les persianes, cada dia. Dimarts em posaré en contacte amb Lily Brik perquè m’enviï les seves propostes. Ella viu a Lleida. Serà una setmana intensa, per això, però la resta del temps viuré com sempre, sense rellotges. Din quan tenc gana. Visc sense saber si és migdia o són les cinc de l’horabaixa. Visc sense horaris, m’he proposat no ser esclava del temps. El temps no és una cosa tan misteriosa. És clar que a vegades he anat al mercat i estava tancat. A més de la tria de poemes, hauré de contestar un qüestionari, amb preguntes com quin llibre t’enduries a una illa o què és la poesia. Són coses senzilles, però et pots quedar un parell d’hores pensant-hi. A això hi dedicaré temps dimecres. Dijous m’han de dur llenya. Em duran una camioneta i m’ompliran la llenyera. Cada dia després de dinar faré foc, encalentiré la casa amb la companyia de les flames. Per a divendres tenc cita amb l’oculista.

Com cada setmana, descansaré molt. Estaré al sofà escoltant música, o posaré la clàssica i llavors agafaré el que em donen o escoltaré Les Nocturnes de Chopin a la banyera o La resurrecció de Mahler. Estic en un pla, més que meditatiu, expectatiu.

Molts de dies m’aturaré a la fruiteria a Joan Miró, amb el ca, que es pot fermar allà defora. Compraré un poc de fruita, ous i formatge. Dissabte, si en tenc ganes, aniré al mercat de Santa Catalina. Les coses grosses com l’aigua les compr per internet.

Amb en Lord vaig al parc que hi ha devora Gomila i veig la mar. He de veure la mar cada dia, encara que sigui entre pins. Tot i que ara en lloc de veure l’horitzó et trobes un creuer. També m’agrada molt el diàleg amb les plantes. Una vida monòtona de mirar el cel, la mar, qualque planta, d’escriure... Són les coses que em fan viure i el temps no em basta quasi mai. I el foc m’agrada també, perquè dona aquesta calentor natural com d’una amiga que t’abraça.