La violència masclista augmenta a Eivissa, però en baixen les denúncies
La dificultat d’accés a l’habitatge és un factor que pot frenar-les
EivissaLes denúncies per violència de gènere a les Illes Balears han augmentat un 2,74% en el primer trimestre de 2019. Això situa la comunitat -amb 23,21 víctimes per cada 10.000 dones- al capdamunt del rànquing de violència masclista de l’Estat, segons les dades que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet públiques aquesta setmana. Però aquest augment general a l’Arxipèlag contrasta amb les xifres d’Eivissa: a l’illa les denúncies no hi han crescut, al revés, han davallat lleugerament. Però això no vol dir que la lluita contra la violència masclista hi tingui èxit, a l’inrevés: l’Oficina de la Dona d’Eivissa constata que cada vegada atén més víctimes.
Durant el primer trimestre de l’any s’han registrat 1.338 víctimes de violència de gènere en 1.202 denúncies presentades als jutjats de les Balears, però només 112 són d’Eivissa -totes amb denúncia-, tres manco que en el mateix període de l’any anterior. Un 8,4% del total de denúncies són d’Eivissa, malgrat que l’illa té un 12,8% de la població de l’Arxipèlag. Una lectura superficial de les dades podria fer pensar que la violència contra les dones davalla a la pitiüsa gran, però el decalatge de quatre punts i la diferència de tendència respecte de totes les Balears ja indiquen que hi ha alguna cosa que no encaixa.
Atenció a més víctimes
L’Oficina de la Dona del Consell d’Eivissa és un servei específic d’informació i assessorament que inclou un programa d’atenció integral per a dones víctimes de violència de gènere i que els ofereix tractament i allotjament en llars d’acolliment, entre d’altres serveis. La responsable de l’Oficina, Toñi Ferrer, explica que les dades que tenen del període comprès entre l’1 de gener fins al 10 de juny són poc esperançadores: han atès un 45% més de víctimes que en el mateix període del 2018. Si l’any passat varen ajudar 223 dones entre aquestes dates, aquest any han estat 323. Les xifres són molt diferents de les del CGPJ, perquè a l’Oficina orienten tant dones que ja han denunciat com les que no ho han fet.
L’Oficina de la Dona apunta a una possible causa sobre aquesta diferència entre l’augment de casos -100 més que l’any passat- i la lleugera davallada de les denúncies: la dificultat d’accés a l’habitatge. “Mai sabem gaire bé a què es deuen aquestes variacions”, reconeix Ferrer. I explica que normalment atribueixen augments com aquest a l’augment de població, però afegeix que ara veuen “molt probable” que el creixement registrat “tingui molt més a veure amb el problema d’habitatge a l’illa que amb qualsevol altre assumpte”. A l’Oficina de la Dona han comprovat que moltes relacions de parella continuen ara -fins i tot quan hi ha maltractaments- perquè les persones implicades es veuen obligades a viure juntes perquè no es poden permetre cap altre lloc on viure. L’habitatge, doncs, pot explicar, com a mínim en part, la diferència entre l’augment de casos atesos i denunciats.
“Ens trobam amb moltes dones que no fan la passa de denunciar perquè això significa deixar l’altra persona sense llar o quedar-hi elles i els seus fills i filles”, explica Ferrer. “Les dones es veuen en l’obligació de conviure amb els seus maltractadors”, continua. I afegeix: “Aquesta situació implica que interposar una denúncia es converteixi en un problema perquè, en general, comporten mesures d’allunyament i, per tant, que una part o l’altra deixin de poder viure a la residència familiar a partir d’aquell mateix dia”.
En aquesta mena de casos, l’Oficina de la Dona intenta oferir un servei d’atenció i contenció de cada situació individualitzada, i això “de vegades implica altres vies que no necessàriament passen per la interposició de denúncies”, adverteix Toñi Ferrer. Quan es tracta de persones que tenen famílies fora d’Eivissa, moltes vegades es valora el retorn a la Península o al país d’origen, en cas que siguin estrangeres: “S’intenta arribar a acords més que mitjançant la denúncia”.
Malgrat això, Ferrer reconeix que hi ha un gran nombre de casos que no es poden solucionar si no és denunciant. Quan passa això i les dones no saben on anar amb els seus fills, l’Oficina els ofereix un centre d’acolliment, que en els primers sis mesos de l’any ja ha registrat un augment d’ocupació del 38%. Si el juny de 2018 havia atès en aquest període 21 dones i 17 infants, aquest any el centre ja ha acollit 29 adultes i 22 menors. Tot i que per ara el centre ha pogut cobrir les necessitats que hi ha hagut fins ara, la directora de l’Oficina de la Dona alerta que ara mateix són al 90% de la capacitat d’ocupació. I la situació empitjorarà a mesura que avanci la temporada turística i es compliqui encara més l’accés a l’habitatge a l’illa, tal com va passar l’estiu passat i el darrer Nadal, que el centre va quedar completament ple.
Per tot això Ferrer qualifica la situació d’“alarmant”. Si el centre d’acollida queda ple del tot, caldrà cercar solucions d’habitatge alternatives per a les dones que ho necessitin, i això ocorrerà en una època de l’any en què és extremadament difícil trobar qualsevol tipus d’allotjament.
