TOCAR TERRA

Un vinyet amb problemes

El vinyet balear

El nostre vi sols pot omplir un didal enfront de la gran bota de l’Estat

El vinyet de les Balears és un dels més esquifits de l’estat espanyol. Sobre una base de 2.600 ha sembrades de vinya el 2019, podríem dir que el nostre vi sols pot omplir un didal enfront de la gran bota que representa la producció vinatera estatal, amb un milió d’hectàrees. Estam lluny d’arribar als màxims històrics prefil·loxèrics (amb més de 20.000 ha), però també de la mitjana de vinya balear del segle XX i de l’extensió del vinyet els anys seixanta i setanta. La diferència entre tots els períodes anteriors i ara és l’estructuració del sector entorn de més de cent cellers i l’especialització exclusiva en vins de qualitat reconeguda per dues denominacions d’origen i diverses indicacions geogràfiques protegides (vins de la terra), amb una comercialització preferent en el mercat interior de les Illes Balears, que en tres quartes parts es vehicula a través de la restauració.

Un moment incert

La pandèmia afecta molt més els vins balears que els d’altres indrets

El gran èxit dels vins de les Illes ha estat consolidar-se en l’àmbit de la restauració local, en el qual no han cessat d’avançar. La capacitat de consum del nostre mercat interior, que a causa del fenomen turístic funciona quasi com una exportació indirecta, ha afavorit la implantació progressiva dels cellers i n’ha condicionat les estratègies de comercialització. Per contra, l’exportació de vins fora de l’Arxipèlag té encara un paper secundari i absorbeix devers un 20% de la producció (de la qual sols un 3% en el mercat estatal, sobretot a Catalunya). Aquesta estructura de la comercialització fa que l’impacte de la pandèmia del covid-19 afecti molt més els vins balears que els d’altres indrets, ja que mentre la restauració consumeix el 60% del vi balear, la mitjana europea tan sols és d’un 30%.

Les mesures davant la crisi

La verema augmentarà el volum de vi guardat als cellers

Aquest escenari tan desfavorable, determinat per la crisi del covid-19, és de difícil solució si no és amb la represa progressiva de l’hostaleria i la restauració. Això vol dir que en pocs mesos viurem una verema que augmentarà en molts d’hectolitres el volum de vi guardat als cellers, sense tenir gens clares les possibilitats de vendre’l. Per això, en la Mesa del Vi, reunida aquesta setmana, s’han analitzat mesures que puguin ajudar a alleugerir els impactes negatius que s’estan congriant sobre el món vitícola, sobretot les que es desprenen del reglament aprovat a final d’abril per la Comissió Europea, que ara serà desenvolupat per un decret del Ministeri d’Agricultura. Aquestes mesures són: destil·lació de crisi (no possible a les Balears), emmagatzemament privat (possible, però que es vol reduir a denominacions d’origen i amb una ajuda insignificant) i la collita en verd (també sols per a denominacions d’origen i amb escàs pressupost).

Reestructurar el sector

S’hauran de cercar solucions als excedents de vi no comercialitzats

La Conselleria d’Agricultura ha fet un esforç per variar el marc normatiu que pràcticament exclou els vins balears de les possibilitats de rebre ajuda comunitària per la via de les mesures de crisi. Gràcies a això ens podrien beneficiar en algun aspecte, com seria la collita en verd. Però l’escassa entitat dels pressupostos fa pensar que les vies de solució al problema dels excedents de vi no comercialitzats hauran de cercar-se en altres opcions. De tota manera, hi ha dos temes més plantejats: la regulació del potencial vitícola per evitar un creixement desproporcionat del vinyet, que descompensaria la relació entre oferta i demanda en el futur, i la reestructuració del sistema d’identificacions d’origen, amb la proposta d’una denominació d’origen Mallorca.

La promoció del vi balear

Administració, consells reguladors i cellers s’hi hauran d’implicar

En tot el debat vitícola hi sura la necessitat de posar en marxa una promoció més efectiva dels vins de les Illes Balears, perquè tant mantenir les posicions (i millorar-les) en el mercat interior com fer possible un increment de l’exportació passa pels esforços en la promoció. L’administració, els consells reguladors, les diverses associacions i els mateixos cellers s’hauran d’implicar a treballar aviat i bé en aquest camp. Això i confiar que la situació sanitària i econòmica tendeixi cap a una nova normalitat, comptant amb tots els ajuts possibles i amb la sensibilització creixent de la societat cap a les produccions de proximitat i de qualitat garantida.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF