Viatjar amb autocaravana: Llibertat, autonomia, improvisació

És un Fiat Hymer de l’any 1992. Tant a l’interior com a l’exterior, s’hi poden veure detalls d’una enginyeria automobilística d’un altre temps: bones tapisseries de cuir per als seients, finestres que es tanquen de manera intel·ligent, para-xocs que resisteixen tot tipus de cops, etc. Unes banderoles de colors decoren els vidres de davant com si es tractàs d’una rouloutte de circ i l’adhesiu a la part de darrere amb la paraula “hipster” resulta tota una declaració d’intencions.

Només veure-la, Maria Antònia i Xesco se’n van enamorar. En realitat, no cercaven comprar cap autocaravana, miraven de llogar-ne una com cada estiu, però aquesta en qüestió la venien per setze mil euros; varen fer comptes i els varen sortir. Fa dos anys que ells i els seus fills hi viatgen i han recorregut les carreteres de mig França i mig Mallorca. “He menat molt pel sud de França, perquè està més preparat per viatjar amb autocaravana”, explica Maria Antònia Santandreu.

Max i Nil són dos dels fills de Xesco i Maria Antònia. Dormen a la part de darrere en un llit de matrimoni. Com tot dins aquest vehicle, el llit es plega i es desplega segons l’espai que es vulgui utilitzar o alliberar. En total hi ha tres llits: a part del dels nins, n’hi ha un que es desmunta on hi ha la taula per dinar i un altre a la part superior on seuen el conductor i el copilot. A més, hi ha lloc per a una cuina de gas, un petit bany amb un grifó que és també el mànec de la dutxa, calefacció, armaris a banda i banda i un ventilador per si la calor pitja. Tot en un espai ben reduït però molt ben aprofitat. D’altra banda, hi ha un dipòsit d’aigua amb capacitat per a cinc dies de consum i plaques solars que subministren electricitat sense límits.

Entre els avantatges del turisme de caravana, Maria Antònia i Xesco hi destaquen la qüestió de l’estalvi, perquè pots cuinar i preparar dinar o sopar com si estiguessis a casa, i també la qüestió pràctica, “perquè es poden fer les maletes passant gairebé d’armari a armari”. D’altra banda, també hi ha el fet que és un tipus de viatge respectuós amb els horaris dels infants, ja que poden anar a dormir i despertar-se a l’hora en què ho fan normalment. I, finalment, la llibertat, l’autonomia i la capacitat d’improvisació. “Nosaltres no planificam gaire; cercam dos o tres llocs clau, però improvisam bastant depenent del que ens anam trobant”, comenta Xesco.

És un tipus de turisme de contacte directe amb la natura, que et permet arribar i dormir a llocs únics, com enmig d’un bosc, davant un llac o a un metre de la platja. Maria Antònia explica que una de les coses que més li agrada de viatjar amb caravana és que “sumes quilòmetres”, perquè pots recórrer l’illa i anar de platja en platja sense pensar a tornar a una hora o a un lloc determinats.

Apunta, però, que es requereix molta organització: “Aprens a fer vacances amb el mínim i, d’altra banda, convius amb la família vint-i-quatre hores, la qual cosa suposa un repte, però un repte interessant”.

Pel que fa als espais on es pot aparcar i dormir, Xesco assegura que hi ha molt de desconeixement. Segons les directrius de la Direcció General de Trànsit, l’autocaravana es pot aparcar com si fos un cotxe. L’únic que està prohibit és instal·lar tendals o qualsevol mena d’ampliació afegida del vehicle. En canvi, la caravana de remolc no es pot aparcar a la via pública perquè ja no es considera un vehicle. Així doncs, l’autocaravana i les furgonetes adaptades es poden estacionar i et permeten dormir a qualsevol indret; això sí, respectant l’entorn i el descans dels veïns.

“Lluc ens agrada molt perquè hi ha un aparcament que està molt bé i des d’allà es poden fer moltes excursions”, assegura Maria Antònia. I és que la família aprofita per viatjar en autocaravana tant a l’hivern com a l’estiu i durant els caps de setmana. Coneixen també la nova àrea de servei que s’ha creat al port Vell de Son Servera, on hi ha accés a aigua i on es pot realitzar el buidatge de les aigües grises i negres, tot i que encara no hi han anat mai.

Xesco i Maria Antònia asseguren que cada vegada es veuen més autocaravanes per les carreteres de Mallorca, un fet que fa un temps era gairebé insòlit.

On dormir amb autocaravana?

Tot i que hi ha molts llocs on es pot aparcar i pernoctar, ja sigui amb autocaravana o amb furgoneta adaptada, també és cert que a les Illes hi ha molt pocs indrets dissenyats específicament per allotjar aquest tipus de vehicles. Ens referim a les àrees de servei amb accés a aigua, electricitat i servei de recanvi d’aigües brutes. A Menorca i a Eivissa existeixen fins a set càmpings on s’ofereixen aquests serveis, però a Mallorca, de moment, només existeix l’àrea de servei del port Vell de Son Servera.

Des de les associacions de caravanistes, Abaces (Associació balear cultural de temps lliure i autocaravanisme) i Caravaning Club Mallorca assenyalen que manca conscienciació sobre les possibilitats que pot oferir aquest tipus de turisme. La presidenta del Caravaning Club Mallorca, Mercedes Almenara, afirma que les persones que viatgen amb autocaravana consumeixen molt més que els turistes que ho fan amb paquets de tot inclòs. “Nosaltres anam a comprar, berenam a la zona i, malgrat que ens critiquin per això, no és cert que deixem brutícia. Duim dipòsits tancats i conscienciam els nostres socis de la importància de deixar els fems als contenidors corresponents”, declara Mercedes Almenara.

Esteban Ortega és propietari d’una de les poques empreses de lloguer d’autocaravanes de Mallorca. Segons ell, “és un tipus de turisme tranquil, el 90% dels usuaris del qual són famílies amb infants a qui els agrada anar a la mar o a la muntanya”. Esteban Ortega explica que molts dels turistes que lloguen els vehicles tenen por perquè es pensen que aquí, a Mallorca, està prohibit.

Almenara creu que des de les associacions hoteleres es pressiona el Govern perquè no faciliti el desenvolupament del turisme de càmpings, ja que els farien competència. De fet, s’han reunit diverses vegades amb tècnics de Territori i de Turisme per intentar obrir més àrees de servei a Mallorca o algun càmping, però, per ara, no s’ha iniciat cap moviment en aquest sentit.

Tot i que el sector del càmping va en augment tant a Espanya com arreu d’Europa, aquí, a Balears, existeix una mena de llimbs legals. Des de la Conselleria afirmen que la Llei de turisme del 2012 no recull el servei de càmping com a allotjament turístic, fet que n’impedeix l’obertura. I els que ja existeixen a Menorca i a Eivissa són anteriors a aquesta llei.

Pel que fa a la demanda de noves àrees de serveis, ja és competència dels ajuntaments i de si aquests es mostren interessats a rebre aquest tipus de turisme.

Entre les dues associacions de càmpings de Mallorca sumen més de cinc-cents socis, fet que dona una idea del desenvolupament d’aquesta activitat que augmenta. Si la normativa no canvia, els caravanistes hauran de continuar cercant racons on aparcar, dormir i gaudir de les vistes.