Les veus més vulnerables intenten sobreviure al coronavirus

PalmaLa crisi sanitària ha obligat les empreses a aplicar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i, com a conseqüència, ha augmentat el nombre de persones a l’atur. Només al març, a les Balears, es comptaren 62.769 aturats, cinc dels quals, que prefereixen utilitzar noms falsos, conten la seva història. Comparteixen la mateixa preocupació: com passar el mes d’abril sense tenir ingressos.

Teresa

Després de set anys treballant com a fixa discontínua en un hotel rural, Teresa Vargas es veu sense feina i amb una família per treure endavant. El 10 de febrer va ser el darrer dia que cobrà la prestació de l’atur, ja que dia 1 de març es reincorporava. “Dia 13 em varen dir que no importava que tornàs a la feina. No m’han aplicat l’ERTO perquè l’empresa em va dir que no em podia pagar”, relata. Ara mateix està en una situació “crítica”. Ha de mantenir els seus dos fills i paga un lloguer de 460 euros mensuals, que ha pogut liquidar amb la nòmina que ha cobrat pels dies treballats. Ara mateix només té 86 euros per passar el mes. “Visc el dia a dia. Quan rep la nòmina, liquid deutes i em qued amb els doblers justs per menjar”, exposa. Per sortir d’aquesta situació, la fundació Naüm li ha facilitat una targeta amb 200 euros per comprar carn, fruita, verdura i llegums. “Amb això intentaré arreglar-me-les fins que m’ingressin l’ajuda”, exposa. Teresa lamenta la situació que viu la seva família: “No tenim res. No sé què faré el mes que ve, només esper que l’Estat em concedeixi l’ajuda”.

Juana

La família de Juana González ara mateix no té ingressos i sobreviu amb els doblers que ha anat estalviant. Viu a Pere Garau des de fa més de 15 anys i paga una hipoteca de 390 euros al mes. “Ens trobam en una situació difícil, però ens en sortirem”, exposa. El seu home és autònom i fa un mes que no treballa. Tenen tres filles. Fins al mes de gener varen rebre una ajuda familiar, però ja se’ls ha esgotat. Per sort, una de les seves filles “s’ha beneficiat d’una beca de menjador” i, amb això i “una targeta que ens ha donat el Patronat Obrer, podrem comprar menjar”, comenta. Abans de la crisi del coronavirus, la intenció de Juana era reincorporar-se al món laboral i tenia l’esperança de fer-ho en el sector que li agrada. “Sempre he fet feina en l’hostaleria i cercava una oportunitat dins el món sociosanitari. Em vaig apuntar a un curs i ara hauria d’haver acabat les pràctiques, però amb tot això no sé quan ho podré fer”, explica.

Pep

Pep Fiol és pare de família. Treballa a Portopí en una empresa de lloguer de cotxets per a nins petits des de fa un any i tres mesos. Ara té un ERTO. No sap quan cobrarà de l’atur i amb el seu sou no pot estalviar. “Em paguen el salari mínim i em ve just per mantenir els meus tres fills i la meva dona”, comenta. La seva parella no fa feina. Fa quatre mesos va ser mare per tercera vegada i ara s’havia de reincorporar al món laboral, però amb la pandèmia del coronavirus no ha pogut començar. Cada mes “podem arribar a tenir uns 500 euros de despeses fixes, fins i tot de vegades més. Però bé, t’acostumes a viure així”, comenta. Pep està molt agraït a la fundació Naüm, ja que “ens ajuda amb material escolar, menjar i productes d’higiene”. A més a més, “tenim l’avantatge de no pagar lloguer perquè vivim en una propietat de la meva mare, amb la condició d’ajudar-la econòmicament si ho necessita”, explica.

Maria

“Abans de la crisi hi havia oportunitats, vaig fer bastantes entrevistes per a diversos hotels, però ara està tot paralitzat”, comenta Maria Aguiló. Durant quatre anys, Maria ha fet feina de temporada per a una empresa d’autocars i, mentre cercava una altra oportunitat laboral, esperava que l’empresa li telefonàs per tornar a incorporar-se. Però amb la situació que hi ha ara no “em diran res”. Ha estat quatre mesos rebent la prestació de l’atur i ja se li està esgotant. “Només em queda un mes i no tenc dret a rebre cap ajuda”, explica preocupada. Maria viu amb la seva parella, que ha estat víctima d’un ERTO, i ara hauran de tirar endavant només amb el seu sou, del qual només rebrà un 70% del salari base. “No queda cap altre remei”, comenta. Maria intenta ser realista i veu que després de la crisi sanitària serà difícil trobar feina. “M’agradaria començar a treballar, però, així com estan les coses, no crec que pugui”, opina.

Maribel

Maribel Martínez ha patit un ERTO i no cobrarà fins al mes que ve. Ara treballava de cuinera en un restaurant, però la crisi sanitària li ha romput els esquemes de futur. “Encara no m’havia recuperat de la recessió del 2008 i ara em veig ficada de ple dins aquesta”, lamenta. És mare monoparental. Té un fill de 10 anys i un altre de 33 que no treballa i no es pot beneficiar de les prestacions de l’atur. El fill gran va deixar una feina per començar-ne una altra. “Estava en període de prova, però l’han tret al carrer i ha tornat a casa”, afegeix. Ara, Maribel té una boca més per alimentar i ho fa amb molt de gust. “El meu salari base no deu arribar als 700 euros i amb això he de mantenir els meus fills. Tenc clar que, menjar a la taula, n’hi ha d’haver i faré tot el que faci falta perquè així sigui”, recalca. Maribel ha cobrat els tretze dies de feina del mes de març, però fins al maig no tindrà cap altre ingrés. Així i tot, intenta ser optimista. “L’empresa s’ha de portar bé perquè per llei ens ha de mantenir durant sis mesos tal com estàvem abans de la crisi. Potser ens reduirà la jornada”, exposa.