VINYÒVOL
Societat 15/09/2018

La verema és una festa

Andreu Majoral
3 min
La verema és la culminació de tot un any de feina al camp, moment en què s’arrenquen els raïms de la planta i del terra que els han fet créixer i madurar.

EnòlegTé certa complicació i dificultat pensar i escriure un article que pugui ser de l’interès dels lectors d’aquest diari quan estàs en plena verema i no pares de treballar els set dies de la setmana durant més de dotze hores al dia.

La meva intenció no és fer llàstima ni tampoc que albireu sentiments de misericòrdia, trob més interessant recordar el gran Pepe Rubianes quan ridiculitzava d’una manera enginyosa i ben divertida el fet d’haver de treballar tant per poder sobreviure amb aquell memorable “el trabajo dignifica al hombre, el trabajo te honra, el trabajo te realiza, te pule, te abrillanta...”. Però, per molt complicada i esgotadora que sigui, la verema és una festa, ja que és la culminació de tot un any de feina al camp, moment en què arrencam els raïms de la planta i del terra que els han fet créixer i madurar.

Per arribar al dia d’avui, s’ha realitzat una llarga llista de feines durant l’any: l’abonat en verd, les llaurades, entrecavades, prepoda, poda, la trituració de les cobertes vegetals, l’esporga, enfilar les sarments, els tractaments fitosanitaris (enguany se n’han fet molts), despampolar, llevar fillols, aclarir si fa falta i estar ben atents a qualsevol imprevist que pugui aparèixer.

Trinxets, estisores, poals i caixes són els estris usats durant els dies de verema, unes armes sense làser que no provoquen morts ni danys col·laterals, com no sigui algun tall, que és immediatament curat amb la farmaciola de rigor.

Llesques de pa, un bon raig d’oli extra verge, tomàtigues acabades de collir, olives trencades i arbequines, sal, formatge, sobrassada de les matances de casa i una de les grans delícies extretes del porc que es diu camallot també són imprescindibles per fer un petit descans a mitjan matí i agafar forces per continuar fins hora de dinar. És una senzilla menjada, però d’un plaer infinit que no té comparació, sobretot si no oblidam el combustible de rigor com el vi, la pinya mallorquina, l’aigua ben fresca i alguna cervesa damunt una tauleta de platja que ens recorda els dies d’infantesa, quan l’estiu durava fins a finals de setembre i les cales no eren tan plenes.

Feina, il·lusió, expectatives, esperança, nervis i certa por viatgen dins el remolc del tractor o dins la tremuja de la veremadora cap al celler per camades, camins i alguna carretera que en un futur es pot convertir en autopista amb l’excusa d’evitar morts a les espatles presidencials.

Quan arribin a cobro, novament començarà el procés de vinificació, i així cada anyada com Bill Murray a la pel·lícula Atrapat en el temps, repetint el mateix de l’any passat i de l’altre perquè al final és un cicle, talment com el tema d’aquest article, que pot ser un copiat i enganxat d’un altre que vaig fer la verema passada o per ventura, per estalviar temps i esforços, m’he estimat més plagiar sense cap escrúpol, ara que tothom mira amb lupa els grans treballs dels actuals prohoms de la política espanyola. En tot cas, un cicle el moment d’esplendor del qual és l’actual, quan els vinaters s’hi juguen tot l’any i ho solen fer amb alegria i festa, perquè és la millor manera d’encarar el futur.

La verema és una festa i els vinaters en fan bauxa amb molts amics i fent-ho saber als quatre vents: veremes matineres populars amb berenar i concert d’havaneres; altres de ben a prop del poble amb xeremiers, gegants i vermutada; per als més noctàmbuls, verema al capvespre amb sopar i revetla enmig de les vinyes; verema amb els més petits; veremes solidàries; concursos de qui verema més quantitat de raïms; concurs de corregudes amb botes... i segurament em deix moltes més activitats que ens acosten al món de la vinya.

A Binissalem ho saben prou bé i, durant el moment més laboriós als cellers i quan el poble bull de feina i de most fermentant, han sabut organitzar una magnífica celebració que enguany arriba a l’edició 54: la festa del vermar. Han preparat una gran quantitat d’actes: exposicions, tasts de vins, representacions teatrals, sopars a la fresca, glosats, concursos, ballada popular, batalla de raïm, música, revetla i moltes activitats més en les quals el vi i la gastronomia són els protagonistes. Amb ganes de poder anar a menjar els magnífics fideus que fan, us recoman visitar la pàgina web de les festes del vermar de Binissalem a fi que gaudiu d’una de les darreres festes de l’estiu.

Vi recomanat

Veritas Roig 2017 Celler José Luis Ferrer (Binissalem)

Som a Binissalem i anam a gaudir d’un clàssic del poble, el celler José Luis Ferrer. Fundat ara fa més de vuitanta anys, sempre ha tingut vocació de ser un gran projecte que marca el camí de la DO Binissalem i de l’anomenada zona alta de Mallorca amb el mantonegro com a varietat protagonista. Ara fa un bon grapat d’anys en confiaren la direcció tècnica a l’enòleg petrer Arnau Galmés, que ha aportat un canvi ben interessant: vins més afruitats, elegants i sedosos alhora. Aquest Veritas Roig segueix aquesta línia: fruita vermella i notes de pell de taronja amb una boca fresca però amb gust de vi potent.

stats