JUSTÍCIA

De cada vegada hi ha dones més joves que denuncien violència de gènere

La memòria anual de la Fiscalia de l’exercici 2017 alerta que fins i tot hi ha menors d’edat

La lectura positiva és el descens de tolerància; ara les dones denuncien els seus agressors després d’un període curt de relació. Per contra, moltes de les dones que presenten la demanda són joves, de cada vegada més, i fins i tot s’han donat casos de menors d’edat. També ho són els suposats agressors.

Aquestes són algunes de les conclusions que desprèn l’informe de la fiscal delegada de Violència de Gènere, Mercedes Carrascón, a la memòria de la Fiscalia de 2018 sobre l’exercici del 2017. L’any passat el servei va patir un lleuger augment del nombre de denúncies, unes dades que casen perfectament amb les de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que ja avançaren un increment dels casos d’un 2,5% respecte de l’any anterior.

La Comunitat va ser la capdavantera en denúncies als tres jutjats de les Balears, amb 7.974 (6.862 als dos de Palma i 4.422 al d’Eivissa). La memòria dels tribunals avala la petició de la Fiscalia: calen més mitjans. El president del TSJIB, Antoni Terrassa, ho plantejava durant l’obertura de l’any judicial ara fa un mes: demanava la creació d’un quart jutjat especialitzat. I és que, segons la memòria de l’alt tribunal, per atendre aquest volum de feina serien necessaris 5,7 jutges especialitzats, tot i que ara per ara només n’hi ha tres.

La manca de personal va obligar a suspendre el repartiment dels assumptes a les guàrdies al Jutjat número 1 durant dues setmanes del passat mes d’abril, una decisió de la Junta de Jutges sense precedents a l’Arxipèlag.

El document de la Fiscalia assegura que són els jutjats d’Instrucció de Palma, en funcions de guàrdia, els que assumeixen gran part de les denúncies, ja que se solen registrar en horari d’horabaixa. A més, destaca que a Mallorca (tant a Palma com a Inca i Manacor) no hi ha un metge forense adscrit als jutjats de Violència sobre la Dona. Qui n’ha de fer els informes és el forense del jutjat de guàrdia i els fa amb relació a la víctima (molt poques vegades els fa amb relació al demandat). Aquest fet provoca que es produeixin llargues esperes per part de la víctima al jutjat. En cas de no tractar-se del jutjat de guàrdia, es remet la víctima a una clínica mèdica forense amb el retard que això suposa.

A Menorca i Eivissa els informes els fa un equip psicosocial (un psicòleg i una treballadora social), que, a més, han d’atendre “tot tipus d’informes”.

La cursa d’obstacles per a les denunciants pot acabar amb una ordre de protecció que la Fiscalia titlla “d’ineficaç” en el seu informe. La fiscal Carrascón assenyala que podria ser per la dificultat dels cossos de seguretat de controlar-ne el compliment, però que també és degut a “l’incompliment voluntari de l’ordre” per part de les víctimes. “En moltes ocasions compareixen al jutjat per demanar-ne l’aixecament”, explica la Fiscalia.

Els motius poden ser diferents en cada cas. “Ja sigui per por de les represàlies del denunciat o perquè volen tornar amb la parella amb qui hi ha un vincle familiar, econòmic, burocràtic... o bé per la desconfiança en el sistema penal”, remarca l’antropòloga Cati Canyelles, qui actualment realitza una tesi sobre els estereotips de gènere als jutjats. “De vegades la justícia no empara la víctima, després de fer denúncies hi continua havent assassinats”, explica l’antropòloga.

Segons Canyelles, el problema pot ser que la Justícia “fa una lectura dels fets esbiaixada que implica que les dones perdin credibilitat o que es minimitzi la violència”.

L’experta assegura que massa vegades es dona a entendre que es fa un mal ús de la Justícia “i això genera impunitat i en limita l’accés. Fa pensar que fins i tot acudir-hi pot arribar a ser contraproduent”.

Institut Nacional Estadística

Més enllà de les dades judicials, el 2017 un total de 874 dones foren víctimes de violència de gènere a la Comunitat, segons l’Institut Nacional d’Estadística; la taxa va ser d’1,7 casos per cada mil dones davant una mitjana estatal d’1,4.

Enl’àmbit de l’Estat, la xifra total de dones maltractades l’any passat o amb una ordre de protecció va ser de 29.008, un 2,6% més que el 2016. La mitjana d’edat es va mantenir a 36,6 anys. A més, pel que fa a les condemnes, n’hi va haver 32.814, sumant-hi la violència de gènere i la violència domèstica (que afecta altres membres de la família). 30.460 condemnats eren homes, i 2.354, dones.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF