Un futur per a les vaqueries

J. Mateu, 40 anys exportant

Ha ajudat a assegurar la continuïtat de l’activitat pagesa a sa Pobla

Joan Mateu, gerent de l’empresa Mateu Export, ha celebrat els 40 anys d’exportació de patata de sa Pobla cap a Europa. Joan Mateu va començar a treballar en l’exportació de molt jove amb la Cooperativa Agrícola Poblera. Després va participar en la posada en marxa d’una empresa dedicada a comercialitzar patates arreu del món que avui disposa d’unes modernes instal·lacions per al triatge i empaquetatge de patates, amb una capacitat de 250 tones diàries, que garanteixen la qualitat i la seguretat en el subministrament de la mercaderia. La tasca no ha estat fàcil, ja que les dificultats de ser presents en els mercats són moltes, però Joan Mateu ha contribuït a donar continuïtat a l’exportació poblera i ha ajudat a assegurar la continuïtat de l’activitat pagesa a sa Pobla.

Sector vacum

Cal assegurar la capacitat de produir llet i derivats

La compra de banda del grup cerveser Damm, amb seu a Barcelona, de les instal·lacions d’Agama ha generat una nova dinàmica en el sector lleter mallorquí. En principi, la sensació és positiva, ja que sembla que la nova propietat vol impulsar el negoci i reforçar la producció lletera a Mallorca. Això es veu confirmat per una millora en el preu de la llet pagada als pagesos que ha alegrat la situació de les vaqueries, que en els darrers temps semblava que just empitjorava. Formatges Grimalt i Prilac també continuen la seva activitat productiva. Encara és prest per anar més enllà en els comentaris, però si millora la rendibilitat de les vaqueries, se’n farà possible la continuïtat. L’objectiu podria ser assegurar la capacitat de produir llet i derivats lactis des de la mateixa illa, generar ocupació i, a la vegada, mantenir el conreu de moltes quarterades dedicades a produir farratges.

Farmers & Co

En el projecte s’hi destria una bona direcció i una bona gestió

La presentació de Farmers & Co, projecte que amb un sistema de franquícies vol impulsar la comercialització dels productes del camp de les Illes Balears, va ser un èxit. Els responsables de la iniciativa, sorgida des de les cooperatives de Menorca, explicaren el projecte davant un nombrós públic que va omplir de gom en gom la sala d’actes de l’Escola d’Hostaleria de Palma. Posar molta gent d’acord entorn d’un projecte és difícil, però en aquest cas no tan sols s’ha aconseguit unir els esforços de totes les cooperatives de Balears, sinó que s’ha fet amb entusiasme i convicció. En el projecte s’hi destria una bona direcció i una bona gestió, i sobretot s’hi veu molta feina. Tant de bo que aviat aquesta plataforma de comercialització dels nostres productes sigui una realitat plenament operativa.

La nova llei agrària

El fet de donar visibilitat al sector primari ja és positiu

La Llei agrària no arreglarà tots els problemes del camp, però serà el marc normatiu que permetrà que les activitats agràries estiguin en una situació més segura des del punt de vista jurídic. En aquest sentit, és una llei imprescindible i sobre la qual hi pot haver diferències de punt de vista o de detall, però no n’hi hauria d’haver sobre el que és més essencial, ja que omple un buit legislatiu real. El simple fet de donar visibilitat al sector primari, amb una normativa que en defensa i en reforça la subsistència en els sòls que li són propis, ja és una cosa positiva. La nova llei que ha de substituir la de 2014, ara en tramitació, vol incorporar els aspectes que s’ha vist que hi mancaven, oferir més garanties que el sòl rústic sigui utilitzat per a l’activitat agrària i respectar les competències de totes les administracions a la vegada que es facilita que s’impliquin per donar suport al sector.

Noves plantacions

La Conselleria en farà els controls per evitar la propagació de ‘Xylella’

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha rebut autorització per a la plantació i comercialització de les varietats de plantes que s’havien consensuat amb els sectors afectats. La Conselleria farà els controls que garanteixin que la plantació no permeti la propagació de Xylella. En vinya està permesa la plantació de cabernet, callet, chardonnay, escursac, fogoneu, garnatxa blanca, garnatxa negra, giró ros, gorgollassa, macabeu, malvasia, manto negre, merlot, premsal blanc o premsal moll, monestrell, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra menut, parellada, petit verdot, pinot noir, riesling, sauvignon blanc, syrah, ull de llebre i viognier. En ametlers es podran plantar totes les varietats, a excepció d’un llistat de 18 de molt susceptibles al bacteri. Les varietats d’oliveres que es podran plantar són empeltre, mallorquina, arbequina, picual, arbosana, koroneki, hojiblanca, cornachuela, cornicabra, morruda, sikitita i frantoio.