HEROIS QUOTIDIANS CONTRA EL CORONAVIRUS

"Psicosi és la paraula que defineix la situació"

Vanesa López fa 120 quilòmetres cada dia per deixar el seu fill amb els seus pares i poder fer la seva feina com a dependenta

Vanesa López fa i desfà cada dia el camí que separa la seva casa, a Palma, de la dels seus pares, que viuen a Andratx. En total, gairebé 120 quilòmetres al dia. Tot per deixar el seu bebè d'un any i mig, Luca, amb ells. Amb l'estat d'alarma, totes les escoletes han tancat i no li ha quedat cap altra opció. Ella, que fa feina a la tenda Müller de la plaça d'Espanya de Palma, i la seva parella són algunes de les persones que han hagut de continuar treballant malgrat la situació i que, per tant, es veuen privades del privilegi del confinament.

Durant tot el seu torn –que s'ha reduït una hora i mitja com a mesura de seguretat– està en contacte amb desenes de clients, la qual cosa l'exposa directament a ser contagiada. "Jo crec que si havia d'agafar el coronavirus, ja l'he agafat. La primera setmana no vàrem prendre cap mesura de seguretat i potser ja l'estic incubant", reconeix, intentant mantenir la calma. A més, assegura que la meitat dels clients es boten les distàncies de seguretat, tot i que la majoria venen amb guants i una bona part du mascareta. "No serveix de res, però, si no et desinfectes els guants...", afegeix.

A la seva tenda, assegura, "la paraula que defineix la situació és psicosi". Entre els seus companys, indica, "hi ha hagut nerviosisme" i fins i tot "malestar". El problema, afirma, es basa a no informar-se de bones fonts: "La gent s'ho creu tot i Facebook està fent molt de mal en aquest sentit". Malgrat tot, assumeix que "l'estat d'alarma és massa per a tothom" i "és necessari un temps per assimilar tot el que està passant".

La quarantena ha marcat un abans i un després a la tenda on treballa López. "El dijous anterior al confinament va ser una bogeria: es va triplicar la clientela. Però durant la primera setmana d'estat d'alarma varen davallar moltíssim les vendes, sembla que la gent està més conscienciada", explica. Ara, "sempre hi ha la persona que entra només per comprar una xocolatina", afegeix entre rialles.

Malgrat la por i la preocupació, a López li pesa molt més el servei que presta a la ciutadania. "Som conscient d'on faig feina: tenim alimentació i productes de necessitat. Així que preferesc pensar-ho en positiu i tenir en compte que no puc fer res més que anar-hi", es convenç. Com a la resta de persones que fan feina durant aquests dies, el que més l'amoïna és contagiar els seus familiars: tant el seu bebè com els seus pares, que ja passen dels 60 anys.

"El Govern et diu coses molt boniques i que no has d'anar a veure els padrins", lamenta la jove, que es veu obligada a incomplir les recomanacions. "És una situació difícil", diu, "he de repetir la mateixa versió fins a tres vegades al dia a tots els policies que m'aturen per la carretera". Per sort, assenyala, l'empresa li ha permès canviar les vacances i agafar-les la setmana que ve. Així, a la fi, podrà tenir uns dies de confinament.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF