Creix la desconfiança contra la futura vacuna per al covid-19

L’agressivitat del moviment antivacunes i les reticències cap als governs guanyen pes a tot el món

En aquest moment exacte hi ha prop de 90 potencials vacunes contra el covid-19 en estudi a tot el món. D’aquestes 90, almenys la meitat han començat proves en humans i una desena estan en fases d’assaig clínic prou avançades per preveure una imminent disponibilitat. Molt probablement en pocs mesos, per bé que els seus primers destinataris seran amb tota seguretat personal sanitari i població de risc. Arribats a aquest punt, la confiança en les futures vacunes no és ni de bon tros absoluta. Una enquesta efectuada a 13.426 persones de dinou països mostra que, de mitjana, el 71,5% dels enquestats "acceptarien" vacunar-se. La resta, a parts més o menys iguals, mostrarien "dubtes importants" o directament s’hi negarien.

Les excepcions són als extrems: a la Xina el 90% diuen acceptar la vacunació, mentre que a Rússia ho fan menys del 55%. La qualitat de la informació i la confiança en les fonts marquen les diferències. Els resultats de l’estudi, coordinat des d’ISGlobal amb la participació dels centres de Londres i Nova York, es publiquen avui a la revista Nature Medecine. Jeffrey Lazarus, investigador d’ISGlobal i un dels coordinadors de l’estudi, assenyala la qualitat de la informació i la confiança en la font emissora com dos dels factors que més influeixen en la decisió que prendrà la població de vacunar-se. "La confiança en les vacunes és superior als països en els quals la confiança en el govern també és més alta", explica. Dit d’una altra manera: la confiança creix en la mesura que les institucions de recerca o les autoritats sanitàries de cada país tenen més credibilitat. La confiança, suggereix Ayman El Mohandes, de l’escola de salut pública de Nova York i coautor de l’estudi, és important per reforçar el missatge que les vacunes són una eina essencial per "ajudar a controlar la propagació" de la pandèmia i evitar la transmissió comunitària.

La pregunta clau és si els enquestats acceptarien una vacuna "provada, segura i eficaç". En termes col·loquials, una vacuna que hagués demostrat que no provoca més efectes secundaris dels estrictament necessaris i que aconseguís uns nivells de protecció "raonables". En aquestes condicions, el 74% dels enquestats a l’estat espanyol no s’hi oposarien, xifra que coincideix amb enquestes prèvies sobre confiança general en les vacunes. A Rússia el percentatge cau fins al 55%, mentre que a la Xina s’enfila fins al 87%.

I si qui aprovés i recomanés la vacuna fos el govern? Globalment, el 32% hi estarien totalment d’acord, mentre que el 18% en total desacord. Per països, a la Xina és el 84% qui hi està d’acord i només un 4% manifesten estar-hi en contra. A Rússia les respostes negatives creixen fins al 41% i a Espanya s’observa un alt 35%, mentre que un 41% dona una resposta positiva. Per edats, les reticències augmenten entre els més joves, mentre que el salari o el nivell educatiu influeixen positivament en l’acceptació de les vacunes. El fet d’haver emmalaltit del covid-19 no sembla influir en l’opinió dels enquestats.

Més negacions en països desenvolupats

Els autors de l’estudi es fixen sobretot en les respostes negatives i en les causes que les provoquen, a més dels resultats esperables del retard o el refús de les vacunes. En aquest sentit, recorden que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert en diferents estudis que el retard en acceptar noves vacunes és un dels principals esculls a la immunització, factor que es podria reproduir en el cas de la vacuna contra el covid-19 amb el resultat de "milers de morts". Adverteixen també que els moviments negacionistes i antivacunes han crescut en els països desenvolupats –tot i que és a l'Índia on es recullen més negatives– i que en els últims mesos s’està observant "més agressivitat" en els missatges negatius, sobretot a les xarxes socials.

En alguns països, especifiquen, s’està observant un "creixement" de missatges que neguen la necessitat d’una vacuna contra el covid-19 o, fins i tot, contra l'existència de la malaltia. Heide Larson, del programa de vacunació de la London School of Hygiene and Tropical Medicine i també coautora de l’estudi, entén que els resultats haurien de servir com "un toc d’atenció" per als experts en salut pública i els governs per prendre mesures que fomentin la immunització i combatin la desinformació, sovint fomentada per interessos econòmics aliens a la salut o per disputes polítiques, com està passant ara mateix als Estats Units amb les controvertides declaracions de Donald Trump. "Seria una llàstima que els enormes esforços en recerca es perdessin per interessos que no
tenen res a veure amb la ciència", diu.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF