Les urbanitzacions turístiques de Menorca es transformen en residència per a tot l’any
L'increment del preu dels habitatges a les ciutats i pobles fa que sobretot els joves optin per un apartament de platja
MaóAnar a viure a urbanitzacions turístiques pròximes a nuclis urbans és la darrera tendència detectada a Menorca i que exigeix una revisió dels serveis per part dels ajuntaments i el Consell Insular. L’increment del preu de lloguer i de compra a les ciutats i pobles està provocant que hi hagi un nombre significatiu de ciutadans, especialment els més joves, que traslladen la residència a les urbanitzacions turístiques, aquelles que anys enrere a l’hivern eren poblats d’aspecte fantasmagòric.
El director de l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), David Carreras, confirma aquesta tendència i ho argumenta amb les dades d’empadronament relatives als darrers vint anys. Tot i que les xifres demostren que la població ha augmentat a totes les zones (nuclis principals, disseminats i urbanitzacions), on s’ha experimentat un major creixement és a les urbanitzacions turístiques. “S’ha passat de 9.850 persones que hi havia empadronades el 2000 a 16.320 persones l’any 2021”, precisa.
Les urbanitzacions que han registrat un important creixement a l’illa són diverses, entre les quals destaquen les de Ciutadella, com ara Santandria, Cala Blanca i Cala en Blanes, zones que a causa de la proximitat amb el nucli urbà han despertat gran interès. David Carreras considera que el preu del lloguer o de compra d’un habitatge pot influir en la decisió d’una família, encara que també exposa altres motius: “Hi ha gent que prefereix un tipus d’habitatge més aïllat, amb jardí i piscina”. Per aquesta raó, el director de l’Obsam creu que s’hauria d’elaborar un estudi i posar damunt la taula la disgregació que pateix l’illa, una anàlisi que, a més, serviria per abordar qüestions vinculades a la qualitat de vida dels veïns a les urbanitzacions. “Aquesta tendència afecta tots els sectors socioeconòmics, públics i privats, perquè de la mateixa manera que hi ha negocis que ara poden plantejar-se obrir més mesos, també les administracions han de prendre nota pel que fa a serveis com, per exemple, el transport escolar”, afirma.
Carreras també recorda que l’assignació de recursos sanitaris és un dels aspectes que les institucions hauran de revisar amb vista al futur, perquè “no és el mateix un metge que ha d’atendre un nucli tradicional que un altre que també ha de donar resposta a tres o quatre urbanitzacions que estan a una certa distància”. Per tant, l’encariment del preu de l’habitatge pot condicionar el fet de traslladar-se a una urbanització, però també hi ha qui aprofita una segona residència per instal·lar-s’hi. “No sabem fins a quin punt és una compra o un aprofitament de l’habitatge per anar-hi a viure. És molt incert, trobaríem de tot i per això és essencial que se’n faci un estudi”, assenyala.
Per la seva banda, el director comercial de la immobiliària Bonnin Sansó, José Pons, matisa aquest canvi de tendència: “És un moment complicat per a certs perfils, però no veim una fuita de gent a urbanitzacions”. Tot i així, Pons reconeix que el principal col·lectiu afectat són els joves o aquelles persones que compren per primera vegada. A més, considera que l’encariment del combustible influeix a l’hora de decidir si s’afronta o no una compra en una urbanització. “Abans feien feina a Maó i vivien a Alaior o al Mercadal, ara és inviable”, opina. D’altra banda, Pons veu com a possible solució al problema d’accés a l’habitatge la mesura del Govern balear d’avalar el finançament de la totalitat d’una primera compra. “És un al·licient més per comprar i tenir quotes hipotecàries més econòmiques. Ara només cal que els requisits i els tràmits burocràtics siguin àgils”, apunta.
Paula i Simón són una parella amb un fill i han decidit canviar la residència a Cala en Porter per la impossibilitat de continuar pagant el lloguer mensual de 800 euros a Alaior. Es consideren uns afortunats, perquè tenen emparaulat l’apartament per tot l’any, fins i tot els mesos de temporada alta turística. “Només amb l’estiu els propietaris podrien treure més beneficis, però en el nostre cas hi tenim vincles familiars i ens fan un favor. Pagam 550 euros”, assegura Simón. També explica el trasbals que ha estat per a la família aquesta decisió: “L’escola, les activitats extraescolars, els amics i els nostres pares viuen al poble. No és fàcil i l’hivern serà dur, tot i que no hi ha cap altra opció”.
Les dificultats per accedir a un habitatge s’estenen per tota l’illa. A Cala en Blanes, a Ciutadella, la proximitat amb la ciutat de Ponent permet a José i Tamara fer feina en un restaurant sense notar el factor distància i estalviar quota d’hipoteca, segons relata ella mateixa: “El pis de dues habitacions que volíem a la ciutat costava 175.000 euros, mentre que el que hem comprat a Cala en Blanes ens ha sortit per 120.000”. Afirmen que tenen tots els serveis possibles a la urbanització i que no la canviarien per tornar a la ciutat.
A prop de nuclis urbans
En el cas d’urbanitzacions com Son Bou, Son Vilar, Cala en Porter, Cala Blanca, Santandria i Cala en Blanes, el fet que es trobin a prop dels nuclis urbans o dels serveis dels quals gaudeixen redueix l’impacte social. Més complicat ho tenen en altres indrets, com per exemple les urbanitzacions del nord de l’illa, com ara Arenal d’en Castell, Son Parc i Platges de Fornells. Anna és una veïna de Platges que hi viu des de fa cinc anys i admet que “hi ha massa tranquil·litat” a l’hivern, que contrasta amb “l’estrès” de l’estiu. En qualsevol cas, hi viu per pròpia voluntat i ho va decidir abans que els habitatges s’encarissin. “Des de la pandèmia el veïnat s’ha incrementat, primer amb els que han pogut teletreballar i ara amb gent que no pot o no vol pagar els elevadíssims lloguers a pobles i ciutats”, explica. I afegeix: “És una llàstima, perquè de cada vegada són més joves i els costa més adaptar-se, ja que els mesos fora de temporada no tenim ni un supermercat a prop per comprar-hi els productes de primera necessitat”.
