REINSERCIÓ SOCIAL
Societat 30/03/2018

La unitat de mares desmunta els mites de la presó

Fa deu anys obrí a Palma el primer centre de l’Estat, que s’ha convertit en l’exemple a seguir

Sabrina Vidal
6 min
La Unitat de Mares desmunta  Els mites de la presó

PalmaQuan s’entra en una presó, l’expectativa és veure barrots, foscor, un ambient de tristesa, un lloc on, per prevenció, no hi ha elements punxants o cordes a l’abast, un espai d’on el més desitjable és fugir. A la Unitat de Mares, on les preses conviuen amb els seus fills menors de tres anys, el desig és el mateix, però l’ambient és molt diferent. Als infants els agrada la “casa lila”, com el fill d’una reclusa la coneix. La presó per a mares de Palma, la primera que hi va haver ara fa deu anys a tot l’Estat, desmunta molts mites.

Per a un mitjà de comunicació, accedir-hi no és fàcil. No debades, des del Ministeri de Foment intenten protegir al màxim no tan sols la intimitat de les internes i dels seus fills, sinó també la feina que s’hi fa. Habitualment, qualsevol publicació sobre presons té un caire negatiu, però aquest no en serà el cas. Com assenyala el seu subdirector, Héctor Hermilla, “totes les presons haurien de ser com la Unitat de Mares de Palma”.

Ara hi ha cinc internes amb fills i s’hi espera l’arribada de dues més. El centre té fins a vint habitacions, però quan s’inaugurà, ara farà deu anys, arribaren a ser 24 usuàries amb 26 menors. “En aquell moment enviaren recluses d’altres indrets de l’Estat”, apunta qui des del 2014 n’és el director i màxim responsable, Antonio de la Cruz. En l’actualitat, s’han obert centres similars a Sevilla i Madrid, i estan pendents d’obrir-ne a Alacant i Tenerife.

Les mares que acaben en aquesta unitat específica procedeixen en molts casos de l’altra presó de Palma o bé directament dels jutjats, depèn del tipus de condemna i del seu comportament. “Si venen embarassades, se’ls fa un seguiment i surten pel part”, explica De La Cruz. Es treballa de manera estreta amb la Fiscalia de Menors, “a qui hem de donar compte” i que sol fer visites al centre per supervisar els progressos.

La base de la tasca de la Unitat de Mares és la inserció social, per aquest motiu s’intenta que les recluses trepitgin cada dia el carrer, ja sigui per dur els seus fills a les escoletes o bé per fer gestions, cursos i entrevistes de feina. Tot i així, a l’edifici hi ha des de gimnàs fins a aula de perruqueria, escoletes per als infants i sala per a la psicomotricitat. I per posar-ho en marxa, molta gent voluntària.

Aquest és el cas de Xisca Maria Pérez, que cada dilluns i dijous els ensenya a fer un hort o a dibuixar mandales. “És una manera de meditar a través del dibuix; s’obliden d’on són i es treballen l’ansietat, la depressió, el dolor”, explica. Pérez és voluntària de la Pastoral Penitenciària i ha estat cooperadora internacional a Grècia, amb els refugiats procedents de Síria. “Estic acostumada a treballar amb el dolor”, precisa. Recorda especialment el cas d’una reclusa, Marga, a qui les activitats li ocupaven tant de lloc dins el cap que “s’oblidava de l’ansietat que tenia pel fet d’estar tancada”.

Molts dels especialistes que treballen a la Unitat de Mares es comparteixen amb el Centre d’Inserció Social (CIS), que està ubicat just al costat. Treballadors socials, infermers, un psicòleg… Entre les recluses, cada una té el seu horari. “Cercam que passin més temps allà fora que aquí dins. Això, per a elles, és un lloc de transició, el que necessiten és assumir la seva responsabilitat a l’exterior amb un menor a càrrec”, explica el subdirector del centre.

Igualtat

La iniciativa que permet a mares presoneres poder tenir cura dels seus fills fins als tres anys va tenir molt bona acollida en el seu moment i s’ha ampliat a altres ciutats. Així i tot, s’han posat en relleu les diferències entre les dones recluses i els homes, sobretot en el centre penitenciari de la carretera de Sóller.

El senador del PSOE, Francesc Antich, presentà una iniciativa en el Senat per tal d’igualar els drets entre ambdós sexes, vist que a totes les presons de l’Estat hi ha molts més mòduls per als homes que per a les dones. En el cas de Palma, n’hi ha setze de masculins i només un per a dones. Per què elles han d’estar plegades, mentre que ells poden separar-se per tipologies de delicte? “Perquè gairebé no hi ha dones a la presó”, expliquen. Dels més de quatre mil presidiaris de Mallorca, poc més d’un centenar són dones “Per ser igualitaris, s’haurien de fer molts mòduls nous i el repartiment seria escàs”, justifiquen basant-se en l’economia dels recursos.

Funcionament

La Unitat de Mares és diferent. Es basa en els drets dels infants i en el fet que no estiguin separats. Cada vegada que hi ha una nova reclusa, ha de passar els dos primers mesos de prova, sense sortides. “Estan en un període d’observació i es poden comunicar amb l’exterior”, explica De la Cruz. El procés d’adaptació passa per molts de canvis. Dins el centre s’han d’adquirir uns hàbits de neteja, d’higiene, de cura dels menors i també s’han de seguir unes normes. “Tenim un sistema de puntuació i a mesura que obtenen punts, hi ha un premi, com és per exemple un permís”, expliquen. “Al principi ho potenciam molt, després assumeixen les tasques”, afegeix el director.

Algunes d’aquestes tasques, a més, estan retribuïdes; la persona encarregada de repartir el menjar i mantenir l’ordre de l’ office comú ha arribat a percebre 300 euros mensuals. Amb els seus doblers, com és habitual a les presons, poden adquirir productes a l’economat, una espècie de supermercat on els preus són molt més reduïts que a l’exterior. Per exemple, un tallat costa 0,23 euros.

Les habitacions de la Unitat de Mares es reparteixen en dos passadissos. Cada una té uns 38 metres quadrats, i a dins hi ha dos espais separats, una sala i un dormitori i un bany, que cada una d’elles fa una mica seu amb la decoració.

La reclusa del número 06

Amb tot, una presó, per bona que sigui, és una presó, i les dones que hi estan tenen ganes de sortir i d’enfrontar-se de nou a la vida. Aquest és el cas de Maria -un nom fictici per preservar-ne la identitat-. És una de les recluses més antigues de la unitat. Va venir procedent del centre penitenciari de la carretera de Sóller i el seu fill està a punt de complir tres anys. “Allà ni vèiem el carrer, aquí estam molt millor. Venir ha estat una oportunitat per canviar de forma de vida”, comenta. Ha fet diferents cursos de formació i té ganes de trobar una feina com a ajudant de cuina. “M’estic reinserint, jo ja no vull tornar a delinquir”, afegeix.

Quan el seu infant compleixi tres anys, hi ha un ventall de possibilitats per a Maria: des de tornar a l’altra presó, que és poc probable, a continuar dins la Unitat de Mares per un període curt de temps; potser podria passar al Centre d’Inserció Social juntament amb els altres 160 interns que ja tenen el tercer grau, o bé li posaran una polsera de control i podrà anar a casa amb el seu fill. Cada cas és un món i l’ha d’estudiar amb antelació la Junta de Tractament. De moment, cada vegada que pot visita la seva parella a l’altra presó amb el seu fill; mentrestant, utilitzen les telefonades intercentre per sentir-se la veu.

Una altra de les possibilitats que tenen les parelles és utilitzar la sala del vis a vis, que existeix també a la Unitat de Mares, malgrat que amb la flexibilitat per sortir del centre gairebé no s’utilitza. “Record una ocasió especial, quan una interna va dibuixar un cor amb pètals de rosa damunt el llit i ens ho mostrà a tots”, conta una funcionària.

El vincle entre recluses i treballadors s’estreny sobretot perquè solen ser poques usuàries. “Podem estar orgullosos de donar aquest servei”, apunta el director De la Cruz. “Quan ens trobam fora del centre és un moment molt emocionant”, comenta.

Autobús número 24

Poques coses els falten en el centre penitenciari per a mares, però no tot és perfecte. Abans, la línia d’autobús 24 s’aturava just davant la Unitat de Mares. Era una línia amb moltes freqüències que passava tant per Son Llàtzer com per la plaça d’Espanya. Ara fa un temps l’Ajuntament de Palma en va canviar el traçat i, en lloc del 24, s’hi atura el 31, una parada més enfora, que a més no té servei els dissabtes dematí.

Des de la presó s’envià una carta a l’Ajuntament per fer la petició formal del retorn de la línia 24, però no hi tenen gaires esperances.

D’altra banda, des del centre han volgut aprofitar l’avinentesa per fer una crida a la solidariat. Després de Nadal i d’haver celebrat alguns aniversaris, gairebé no els queden juguetes. A qui li pugui interessar, només fa falta anar fins allà i deixar-hi les donacions.

stats