Societat 03/07/2019

La UIB digitalitza 5.000 postals del 'boom' turístic a les Illes

Les imatges formen part del fons documental de l'empresari Vicenç Rotger Buïls

Ara Balears
2 min
Una de les postalts del Fons Vicenç Rotger i Buïls, concretament de Can Barberà /el Corb Marí (Palma)

PalmaEl Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB ha classificat, catalogat i digitalitzat 5.000 postals de l'inici del 'boom' turístic a les Illes. Les imatges formen part del fons documental de l'empresari Vicenç Rotger Buïls.

La documentació es podrà consultar a través de la Plataforma d'Arxius Històrics de les Illes Balears. El Fons Vicenç Rotger i Buïls està format bàsicament per unes cinc mil targetes postals –en blanc i negre, sobretot, i també en color– editades per la seva empresa i distribuïdes per tot Mallorca durant l’època coneguda com el 'boom' turístic.

En aquests documents gràfics podem observar l’evolució que el turisme ha sofert a les nostres illes. Hi veiem des de llocs idíl·lics i despoblats de les Illes preturístiques fins a d’altres que s’acosten més a la realitat actual. Segons s'informa des de la UIB, el concepte que es desprèn de tot aquest conjunt d’imatges de Mallorca i Menorca prové de les influències que començaren amb Jovellanos i continuaren amb l’arxiduc Lluís Salvador i els viatgers de principi del segle XX.

Els retrats són llocs emblemàtics com la Seu, el castell de Bellver, el passeig Marítim, la Llonja, Formentor, el port de Pollença, Cala Rajada, el port de Sóller, la Calobra, Andratx... I també inclou icones indispensables que es mostraven als turistes: ball popular i vestits a l’ample i 'tablaos' flamencs.

Dotze sèries amb criteri geogràfic

El fons està dividit en dotze sèries, que segueixen un criteri geogràfic: Badia d’Alcúdia, Badia de Palma-Andratx, Folklore, Interior, Llevant, Menorca, Palma-Ciutat, Pollença i Badia de Pollença, Serra de Tramuntana, Sud, Postals diverses i altres. Cadascuna d’aquestes sèries s’ha hagut de subdividir en subsèries, les quals ja han donat pas a les unitats documentals formades per cada una de les postals que després s’han penjat al programari AtoM i que es pot consultar a internet.

A més de les targetes postals, s’han preservat físicament tota una sèrie de material relacionat, com algunes plaques de vidre, alguns negatius i tires o petits estoigs de postals, en els contenidors pertinents exempts d’àcids, com marquen els estàndards internacionals de conservació.

stats