UGT demana suspendre la tramitació de la llei educativa balear

PalmaUGT ha demanat aquest dimarts que se suspengui la tramitació de la llei educativa balear, de la qual la Conselleria va presentar un esborrany el mes de novembre del 2019. Segons el secretari general d'UGT, Miguel Ángel Romero, "cap organització sindical ha consensuat el document Illes per un pacte", en el qual es fonamenta l'avantprojecte.

A més, Romero considera que "no és oportú desenvolupar una norma autonòmica" perquè l'Estat té pendent suspendre la LOMQE i treure una nova llei educativa. "Ens agrada la declaració d'intencions, però no la concreció, és massa laxa", afegeix.

Tot i que consideren que tenir una llei d'educació pròpia és positiu, assenyalen que aquesta, de moment "no recull cap reivindicació sindical, sinó que sembla que tendeix a la precarització", segons diu el secretari d'Ensenyament de FeSP-UGT Illes Balears, Tino Davia. Com a exemple, explica que l'avantprojecte introdueix "figures com la dels professors associats, propis de les universitats", fet que valora com a "poc encertat".

A més, indiquen que la manca de concreció "on parla de la participació dels pares fa que la porta no quedi tancada a un possible pin". En aquest sentit el que demana UGT és que "quedi blindada la possibilitat d'un pin parental".

Entre els reclams del sindicat, el seu secretari general demana que la llei parli de "ràtios, un dels principals problemes de l'educació a les Balears", i de "la violència laboral o els riscos psicosocials, a banda de la violència masclista i del terrorisme". També destaca la discrepància que suposa la data marcada per arribar al 5% del PIB: mentre que l'esborrany preveu arribar-hi el 2028, el govern estatal espera que sigui el 2025.

Pel que fa als concerts escolars, expliquen que malgrat que no s'hi oposen, volen que "la Conselleria sigui qui marca els criteris per mitjà de la llei". Segons el sindicat, a les Illes hi ha "una previsió del 35% d'escola concertada". En relació amb aquesta qüestió, denuncien que l'avantprojecte "no potencia l'ús de la xarxa pública ni blinda l'ensenyament públic".

Pel que fa a la presència del català, Tino Davia declara que "estableix un termini de quatre anys per adaptar el Decret de Mínims" i que, "si passat aquest termini no hi ha un consens, el decret caurà". "Volem que aquesta llei garanteixi l'ús de les dues llengües de les Balears com a part fonamental de la consolidació del multiculturalisme", indica Davia.