Societat 12/12/2019

El Consell d'Europa reclama incrementar la presència del català a la justícia i l'administració de l'Estat

Denuncia la situació "preocupant" de la llengua i critica el model d'ensenyament

Daniel Martín
3 min
Les resolucions del decret de plurilingüismehan acumulat 11 recursos, dels quals només se n’han resolt dos.

ValènciaEl Consell d’Europa ha reclamat modificar la llei orgànica del Poder Judicial per assegurar l'ús del català en l'administració de justícia i posar en marxa un paquet de mesures que garanteixin la seva presència a les delegacions de l'administració de l’Estat a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L'informe sobre les llengües minoritàries de la institució comunitària fet públic ahir també reclama incrementar l'ús del català a les instal·lacions sanitàries i els senyals de trànsit, i posa especial atenció al País Valencià, on afirma que la salut de la llengua és "preocupant".

El document, dut a terme després de la visita d'un comitè d'experts el desembre del 2018, denuncia que "al poder judicial, sota la responsabilitat de l’estat central, rarament s’utilitza la llengua", i que aquesta és una "deficiència general a totes les comunitats autònomes amb llengües cooficials". "Tot i que des del 2015 s’ha establert una normativa a favor de l’ús de la llengua catalana a l’administració pública, fins ara s’ha avançat poc", emfatitza el Consell d'Europa.

"Canvis significatius a les Illes"

Sobre la situació a les Illes Balears, el document es felicita perquè "des del 2015 la política lingüística ha canviat significativament" i destaca l’aprovació el 2016 del decret que estableix que "cada centre pot definir de manera independent l’ensenyament i l’aprenentatge a condició que es respecti un percentatge mínim de l’ús del català", fet que deixa enrere la norma del Partit Popular que "obligava els centres educatius a ensenyar aproximadament el 33% de les matèries en castellà i el 33% en anglès".

Les sentències en català baixen del 12,4% al 8,4%

Sobre la situació a Catalunya, l'informe destaca que l'aplicació de la Lomce "impugna" el model d'immersió en "reiterar el dret a rebre l’ensenyament d’assignatures no lingüístiques només en castellà". Pel que fa a l'àmbit judicial, assenyala que, "tot i que la Generalitat ha continuat implementant extensos programes de formació en català per a tot el personal judicial", el número de sentències en català "està disminuint i ha passat del 12,4% el 2013 al 8,4% el 2016".

El Consell d'Europa també lamenta que l’ús del català per part de les autoritats administratives estatals "continua sent baix", i es queixa que la legislació estatal sobre etiquetatge, instruccions i documentació "imposa l’ús del castellà i fa només opcional el català". Amb tot, conclou que en comparació amb l’informe del 2016, la situació de la llengua a Catalunya "es manté en gran mesura, fins i tot en la complicada situació política".

Dificultats al País Valencià

Més delicada és, segons l'informe dels experts, la salut del català al País Valencià, "especialment a l’administració de l’Estat i al poder judicial". Amb tot, el document assenyala que la gran diferència amb Catalunya i les Illes Balears és l'àmbit educatiu. El Consell d'Europa critica que la llei d'educació aprovada el 2018, i que fixa que almenys el 25% de l’ensenyament ha de ser en valencià, castellà i anglès, "impedeix els programes d'immersió", una opció que fins a l'aplicació de la norma sí que existia, tot i que no era l'opció majoritària.

Pel que fa als elements positius, l'informe que accepta per primera vegada l'ús de la denominació valencià/català recomanada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, destaca que l'ús del valencià "ha millorat notablement" en l’administració local i autonòmica, i subratlla que "la llengua és molt més present a la premsa digital".

"Mesures urgents a Aragó i Múrcia"

Per al Consell d'Europa la situació del català a les Illes Balears, a Catalunya i al País Valencià és "bastant satisfactòria”, al contrari que a Aragó i Múrcia, on "es necessiten més mesures per protegir-la". El document reclama "incloure el nom del català" als seus estatuts d'autonomia, "sensibilitzar la població general de la presència del català" en el seu territori i adoptar mesures per al seu ús en les administracions locals i autonòmiques. "Cal adoptar mesures urgents per protegir i promoure el valencià/català a la Regió de Múrcia", destaca el document que cita la "formació a tots els nivells adequats" i la promoció "de les relacions" de la Regió de Múrcia amb el País Valencià per fomentar la llengua".

stats