Brussel·les demana PCR i quarantena per sortir de les regions més afectades pel covid

Fa referència a zones amb una incidència superior als 500 casos, com la majoria d'Espanya

i
Júlia Manresa Nogueras
2 min
Mapa per regions de la incidència del coronaviurs

Brussel·lesNo moure's si no és estrictament necessari. Aquesta és, en llenguatge planer, la recomanació que ha emès aquest dilluns la Comissió Europea, davant l'escalada de contagis de coronavirus causada per les noves variants. La setmana passada, els caps d'estat i de govern ja van acordar que cal restringir la llibertat de moviment dins les fronteres europees però fent malabarismes per intentar mantenir les fronteres obertes. Responent a aquest intent d'equilibrisme, la Comissió (que no té competències en aquest àmbit) ha proposat un enfocament comú: qualificar com a zones d'alt risc aquelles que tenen més de 500 contagis per cada 100.000 habitants i exigir proves PCR i quarantenes de fins a 14 dies a les persones que hagin de sortir-ne o arribar-hi. Es deixa clar que només s'intentin els desplaçaments entre aquestes zones quan és estrictament necessari. La majoria de comunitats autònomes espanyoles estan dins aquesta classificació.

"És urgent reduir les infeccions relacionades amb els desplaçaments", ha reblat el comissari de Justícia, Didier Reynders.

La UE compta amb un mapa comú de colors per delimitar el risc arreu del territori, al qual proposa afegir-hi un color vermell encara més fosc per a les zones que registren una incidència superior als 500 casos. Així, delimitades aquestes regions, es proposa extremar-hi les mesures per evitar l'expansió del coronavirus. Països com Bèlgica ja fa una setmana que prenen mesures fins i tot més estrictes. El país ha prohibit els viatges no essencials formalment, és a dir que cal presentar un document que justifiqui el motiu del desplaçament i, a més, cal una PCR negativa les 48 hores abans i és obligatori fer quarantena de fins a 10 dies que només es pot reduir fins a set dies amb una segona PCR. I, de fet, la Comissió Europea és contrària a aquest enfocament tan estricte, perquè no recomana prohibir els desplaçaments, només desaconsellar-los i fer quarantenes i testos. Mesures més similars a les recomanacions de Brussel·les són les que ha près Alemanya o França.

El Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) ja elabora un mapa regional en què s'especifiquen les zones amb una incidència superior als 500 casos per cada 100.000 habitants. Segons aquest mapa, la majoria de les comunitats autonòmes d'Espanya són considerades zones d'alt risc, inclosa Catalunya.

Aquest és un nou intent de la Comissió Europea d'intentar coordinar la resposta dels socis europeus davant una tercara onada del coronavirus que ha disparat totes les alarmes. Tot i això, Brussel·les va tard perquè són diversos els governs que ja han pres mesures i que, fins i tot, van més enllà de les seves recomanacions. Ara, a més, els representants dels Vint-i-set les hauran de discutir i aprovar.

La Comissió reclama a AstraZeneca que entregui les dosis quan s'havia compromès

L'altra gran preocupació de Brussel·les és una campanya de vacunació de la qual s'havia responsabilitzat parcialment perquè ha sigut la Comissió Europea qui ha centralitzat la negociació. Si fa unes setmanes Pfizer va anunciar que alentia el procés de producció de dosis i que no arribaria a temps d'entregar les quantitats de vacunes pactades, la setmana passada va ser AstraZeneca, qui ja va avisar (abans i tot que s'hagi aprovat la seva vacuna, pendent de revisar aquest divendres) que els pròxims tres mesos no assoliria el ritme pactat. Aquest dilluns, la Comissió s'ha mostrat dura i, tot i que no té previst emprendre mesures legals, ha exigit complir amb els calendaris. La comissària de Salut, Stella Kyriakides, ha enviat una carta a la companyia i els representants dels estats de la UE es reuniran aquesta tarda amb la companyia per abordar la situació. Cal recordar que els contractes firmats amb les companyies són absolutament secrets.

stats