El lloguer turístic pertorba el tradicional barri de Son Espanyolet

PalmaEl lloguer turístic és com tot, té una cara amable i una de desagradable segons el nivell d’irrupció a la ciutat. Un fenomen ja consolidat, establert, promogut per plataformes on-line però també per les institucions que adapten la normativa per equilibrar-ne els efectes. La proposta de zonificació a Palma que prohibeix el lloguer a plurifamiliars n’ha estat una de les intervencions més destacades. Però també la Llei de turisme ha volgut establir alguns límits que han estat considerats excessius per alguns i anecdòtics per daltres.

Si es veta el lloguer a plurifamiliars, té lògica que el negoci es desplaci a barriades d’apartaments, plantes baixes i adossats, com és el cas de Santa Catalina, Son Espanyolet, la Vileta, Son Rapinya, Son Armadans i Pere Garau.

En el cas de Son Espanyolet, el lloguer turístic va començar a desenvolupar-se particularment durant els anys de la crisi econòmica. Algunes plantes baixes es varen començar a llogar els mesos de juliol i agost i treien rèdit de l’habitatge oferint la pau i la tranquil·litat pròpies del barri.

Però, com sempre, n’hi ha que hi han vist l’espurna del negoci i, posats a llogar una planta baixa a una família de quatre o cinc membres, han pensat per què no reformar-la i fer-hi més habitacions per tal de poder ampliar el lloguer a les dotze places? Així, ha estat la visió distanciada d’un noruec, en aquest cas, qui va animar-se a fer-hi la primera inversió. El seu nom: Erik Oren, propietari d’Alzina Living, dues de les paraules més sentides pels carrers de Son Espanyolet aquests mesos d’estiu. I és que el negoci d’Oren ha topat amb el rebuig frontal dels veïns, que veuen perillar la tranquil·litat de la barriada.

En aquests moments, Alzina Living ofereix tres habitatges d’onze i de dotze places: dos de situats als números 19 i 23 del carrer Mas i un de 12 places al carrer Porto, número 43.

Als darrers mesos els veïns s’han associat i han creat una plataforma per fer palès el descontentament davant aquest fenomen de turistització contra el qual se senten indefensos. Reconeixen que el lloguer turístic ja existia abans, però que els d’Alzina Living han anat més enllà perquè han implantat un model a gran escala, amb grups de joves, comiats de fadrí i festes amb música.

Gabriel Català, un dels copropietaris d’A.L., juntament amb Tom Rønning i Erik Oren, afirma que no comprèn la reacció dels veïns. Assegura que ells només representen una petita part de tota l’oferta de lloguer turístic de la barriada i que les tres cases que ara mateix exploten estan pensades per acollir un turisme familiar. A més a més, indica que estan reformant moltes cases que fins ara estaven abandonades i estan posant fi també a les ocupacions il·legals.

Segons les dades aportades per la Conselleria de Turisme, a tot el barri hi ha 22 habitatges de lloguer turístic amb llicència, que sumen un total de 149 places autoritzades. Els empresaris d’A.L. creuen que si estan en el punt de mira és perquè són l’única cara visible del lloguer turístic a Son Espanyolet, mentre que els veïns consideren que és una qüestió de volum i que el seu és desmesurat.

La casa dels víkings

Al carrer Porto, número 43, hi ha una casa reformada amb piscina i jacuzzi a la terrassa superior. A la façana és ben visible la placa ETV, que indica que es tracta d’un allotjament amb llicència turística. Quan Tolo Seguí, portaveu de la plataforma veïnal, hi passa per davant, diu que se la coneix com “la casa dels víkings”. Declara que es tracta d’un hostal encobert, amb llicència per a dotze places, però on es dona una contínua sobreocupació. Afirma que veïns propers a l’habitatge han patit el renou i les molèsties de les festes de grups d’entre setze i vint persones. S’han assabentat també que els habitatges d’Alzina Living ofereixen servei de càtering a domicili i dispensador d’alcohol per als clients. “O sigui que de familiar això no en té res”, declara.

De moltes de les cases del carrer Porto hi pengen cartells. “Son Espanyolet residencial, no turístic”, reclamen els veïns, testimonis d’un procés de transformació de model molt similar al que ha viscut Santa Catalina. Declaren que la Policia Local no hi mostra cap tipus d’interès ni hi acut quan se’ls avisa.

Des de la Conselleria de Turisme informen que Alzina Living té oberts una sèrie d’expedients que s’estan tramitant, tot i que no han pogut donar-nos-en la xifra exacta. El problema són les possibilitats i l’efectivitat de les inspeccions, atès que la Conselleria només disposa de quinze inspectors per a tota l’illa.

Futurs projectes

Alzina Living creix, però, segons manifesta Gabriel Català, la intenció no és dedicar tot el negoci al lloguer vacacional. Un dels apartaments que porta el nom de Can Siete havia d’explotar-se per a turistes, però la Conselleria no els ha concedit el DRIAT. La idea de l’empresa és llogar-la per a llarga estada o vendre-la.

On sí que es faran nous apartaments turístics serà al carrer Barrera, número 61 i número 63, cada un amb sis places. Per a aquests nous apartaments, l’empresa haurà de pagar 3.500 euros per plaça, així com estipula la nova Llei de turisme. La darrera adquisició d’Alzina Living ha estat la casa del carrer Mas, número 39. S’hi faran cinc xalets, que es vendran per uns 950 mil euros. Finalment, al carrer Alzina, número 40, l’empresa d’Erik Oren té previst ubicar-hi les seves oficines. Així mateix, hi han fet una cuina molt grossa. Això va desencadenar tot un seguit d’especulacions per part dels veïns, que temien per l’obertura d’un restaurant dins de la barriada. Gabriel Català nega que aquest projecte estigui damunt la taula.